On està la veu del país valencià dins de l’ECC?

 |   |  Twitter

Quan estava tancant la redacció d’aquest article, vaig recordar que en l’entrevista de Joan Borja a Toni Mollà publicada en La Veu dels Llibres apareix aquesta reflexió claríssima sobre el que volem explicar:

Però no creus que això del dèficit d’herois (i quan dius herois entenc que vols dir referents socials de prestigi, uns stars system) no és per la disfuncionalitat de l’espai comunicatiu valencià?

Clar, clar, clar, clar! Evidentíssimament! I ací entraríem en un altre debat. No solament els Països Catalans no són un espai comunicatiu: és que el País Valencià tampoc no ho és! Els diaris valencians són, com a molt, provincials. I la majoria, ara, amb l’excusa de les edicions comarcals, en comptes d’unir els lectors, els aïllen: perquè moltes vegades el que es publica a la Ribera no es pot llegir a l’Horta. I així, en comptes de ser un mitjà de comunicació esdevé un mitjà d’incomunicació. Ja no et dic el que es publica a la teua comarca, la Marina Baixa, que automàticament ja no té res a veure amb el que es publica ací a València, no? Les ràdios i les televisions també són locals i comarcals, o directament estatals. I À Punt és una televisió amb molt poc pressupost, amb la qual el Govern del Botànic no creu.

Si en el passat segle xx la pervivència del català/valencià (*1) va dependre  essencialment de la codificació i del sector públic de l’educació, en el segle xxi depén estratègicament de la comunicació. I per això som conscients que cada territori de l’Espai de Comunicació en Català (ECC) ha d’aportar continguts de comunicació i periodisme en llengua catalana, tant a escala pública com privada, i en totes les seues formes: televisió, ràdio, premsa en paper, premsa digital, xarxes socials i plataformes de pagament. Ara per ara, els habitants del planeta estem interconnectats a través d’Internet i els nostres telèfons mòbils, que són el quiosc i la televisió del segle xxi. Però, en canvi, tant el nostre ECC com el mateix territori valencià, estan per interconnectar i vertebrar mediàticament en llengua pròpia. 

És un repte col·lectiu de tots els països de parla catalana el fet de bastir l’ECC a través de tres premisses essencials: primer, establir la reciprocitat pública dels mitjans de comunicació de titularitat pública en llengua pròpia (TV3-IB3-ÀPunt-RTVA) pendent de fer realitat per part de les institucions públiques; segon, exigir continguts en llengua pròpia a les plataformes de pagament (Netflix, Amazon Prime, HBO,  Disney+, Filmin, Movistar+, etc.) que es dediquen a la distribució de continguts multimèdia en línia i que ofereixen una àmplia gamma de recursos d’entreteniment per a tots els públics; i, finalment, posar en marxa el corredor mediàtic català-valencià-balear-andorrà de mitjans de comunicació de titularitat privada (*2) que establisquen aliances de cooperació, d’intercanvi i d’interconnexió del nostre àmbit lingüístic.

 Els usuaris de mitjans de comunicació en català/valencià de l’actualitat tenim a l’abast diferents propostes editades en llengua catalana des de Catalunya, les Illes Balears i Andorra, però de forma molt limitada des del País Valencià. Per això mateix plantegem dos interrogants i reflexions alhora:

– Els lectors de la Revista del Centre de Lectura de Reus, poden llegir, escoltar o veure per Internet en llengua comuna les diferents veus valencianes?  

– Sense el País Valencià mediàticament en valencià, hi haurà vertebració de tot l’Espai de Comunicació en Català/Valencià (ECC) ?

Òbviament, no. Des del 2011 ens trobem sense reciprocitat dels mitjans de comunicació públics. En dades: el 79% de mitjans valencians són editats en castellà, l’11 % en bilingüe castellà/valencià i només un 10% íntegrament en valencià/català. Aquest és el panorama actual després de vint anys de Governs del PP i set anys de governs del Botànic.

Per aquesta mateixa raó, l’1 de gener del 2013 vam posar en marxa el projecte comunicatiu La Veu del País Valencià. El nostre objectiu era assolir la igualtat lingüística en el sistema comunicatiu valencià, i sempre amb visió de crear un grup empresarial valencià cooperatiu de la comunicació i del periodisme capaç d’editar mitjans digitals cent per cent en català/valencià, elaborats per professionals valencians, en clau valenciana i de país, per defensar els interessos valencians, amb redacció en el territori valencià i conscients que formem part de l’ECC.

El 2019 vam haver de tancar l’edició de www.diarilaveu.com per falta de finançament públic gràcies a l’incompliment de determinats responsables polítics que van faltar al seu compromís. Des del 2020, editem la publicació www.nosaltreslaveu.cat i la revista d’informació i crítica literària www.laveudelsllibres.cat, gràcies sobretot al suport econòmic de les persones agermanades i l’ajuda d’entitats cíviques, més la part de publicitat que rebem d’algunes institucions públiques.

I ara volem compartir amb vosaltres que des de l’impuls de la publicació www.nosaltreslaveu.cat iniciada el 2020, podrem recuperar la capçalera de Diari La Veu del País Valencià —www.diarilaveu.cat— el mes d’abril de 2022, tot just durant la celebració de l’Any Fuster i coincidint amb la publicació d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura de Reus. Tot això, ben conscients i compromesos des de l’1-1-2013 per continuar treballant amb el mateix objectiu: assolir la igualtat lingüística en el sistema comunicatiu valencià i  bastir l’ECC des del País Valencià. Seguiu-nos i comencem a interconnectar mediàticament el país.


(*1) En aquest article usarem la terminologia de català/valencià de forma conjunta o separada, per constatar  que  l’equiparació jurídica dels dos termes està reconeguda a través de més de 40 sentències judicials, i que són les dues denominacions oficials dels estatuts d’autonomia de Catalunya i Illes Balears (català) i del País Valencià (valencià) per designar la mateixa llengua.

(*2) Un exemple d’aquesta vertebració empresarial d’empreses editores i mitjans d’informació i comunicació de proximitat el podem trobar en l’AMIC —https://www.amic.media/—, l’AMIC-Valencians —https://amicval.media/—   i l’AMIC-Illes Balears —https://amicib.media/.