Articles per autor

Jaume Massó Carballido

Arqueòleg i president del Centre de Lectura (2017-2019).


Santasusagna, Vilaseca, i la Revista del Centre de Lectura

Sens dubte, una de les parts més valuoses de l’important llegat bibliogràfic i documental de l’erudit escriptor i memorable excursionista Joaquim Santasusagna i Vallès (1899-1982) que es conserva al Centre de Lectura és la de la seva correspondència personal. Un parell de tasts fets per Pere Anguera, l’any 1985 (a “Dos testimonis inèdits dels fets d’octubre”, Quaderns d’Història Contemporània, núm. 8, i al “Pròleg” a l’edició de Contra els tòpics, del mateix Santasusagna), ja van palesar el seu interès.


Notes sobre les roses a l’època romana

L’any 1997, l’aleshores comissari de l’exposició, Pere Campi, em va demanar un petit article per a l’especial monogràfic de la Revista del Centre de Lectura –intitulat, és clar, Roses– dedicat a la cinquantena edició del Concurs-Exposició Nacional de Roses. Em va semblar que, per a no repetir conceptes –sovint més aviat poètics– ja expressats per molts dels glossadors de la flor més emblemàtica, podia fer una petita incursió en el nostre passat clàssic.


Andreu de Bofarull (1810-1882), impulsor del Centre de Lectura

Qui fou el primer historiador destacat de Reus descendia d’una família noble, els Bofarull, que tenia –però– uns orígens més modestos: uns quants Boffarull (amb dues f, a la francesa) van ser, entre els segles xvi i xviii, pagesos, blanquers i boters. Els pares d’Andreu eren el noble Francesc de Bofarull i Mascaró, nét de l’ennoblit Josep de Bofarull i germà del famós arxiver i historiador Pròsper, i Antònia Brocà, filla del doctor en Drets Salvador Brocà i Salas.


Presentació del llibre Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, de Josep Maria Salrach i Marés

Nascut a Llinars del Vallès l’any 1945, Josep Maria Salrach i Marés es llicencià l’any 1969, en Història General, a la Universitat de Barcelona, en la qual també es doctorà, l’any 1974 (ja fa quaranta anys, doncs), amb la tesi d’història medieval Els comtes i el comtat de Besalú durant l’època carolíngia. Va ser profesor (des del 1970) d’Història de la Corona d’Aragó la mateixa Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Val a dir que també ha impartit cursos a la Universitat de París VII.


Les primeres activitats de la Secció Artística del Centre de Lectura (1902 – 1903)

Des del maig de 2010, la Biblioteca del Centre conserva el primer àlbum de correspondència rebuda entre 1902 i 1903 per la Secció Artística (ara d’Art) del Centre de Lectura de Reus, aparegut en revisar la documentació particular de l’escultor Modest Gené Roig (Reus, 1914 – Bata, 1983) que conservaven les seves filles Glòria i Carme (el pare de l’escultor, el mestre de cases Modest Gené Fort, fou nomenat el 1948 secretari de la Secció d’Art del Centre de Lectura).


Salvador Vilaseca, soci del Centre de Lectura de Reus

El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) va estar relacionat molt intensament i des de molt jove amb el Centre de Lectura. El 31 de gener de 1911, quan encara no tenia quinze anys, va ser-hi admès com a soci numerari. Es va donar de baixa temporalment, durant un parell d’anys, mentre portava a terme els seus estudis universitaris a fora de Reus, però tot seguit –el 4 de juliol de 1916– es va tornar a inscriure al nostre ateneu i continuà sent-ne soci fins a la mort.


Eduard Toda i la Biblioteca del Centre de Lectura (1870)

No hi ha dubte que la biblioteca del Centre de Lectura de Reus és una de les més importants de Catalunya, tant per la quantitat de volums inventariats que atresora (uns dos-cents seixanta mil), com per la seva específica qualitat històrica i documental. Gràcies a la tasca eficient de les seves bibliotecàries, de tant en tant es produeixen “descobriments” valuosos entre els fons que cataloguen. L’any 2005, per exemple, va “reaparèixer” un manuscrit d’Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941), amb un text inèdit que considero realment interessant. Es tracta d’un article que s’havia de publicar a la revista de l’entitat, El Eco del Centro de Lectura, en què també col·laboraven habitualment el seu oncle matern Josep Güell i Mercader (Reus, 1839-1905) i el seu amic Joaquim Maria Bartrina (Reus, 1850 – Barcelona, 1880), tots dos molt estretament relacionats amb el Centre.


Dona nua, de Pau Gargallo, presideix el vestíbul de la Biblioteca del Centre

No hi ha dubte que la peça de què parlem avui és una de les més ben situades del Centre. Pel seu costat hi passen, cada dia, moltes persones: els que van i vénen de la biblioteca, de la sala Fortuny, de la sala d’actes, de la sala de converses, de la Secció Excursionista, de les aules, etc. Els més habituals de la casa ja gairebé ni la miren, de tant familiar com és, però els que visiten per primera vegada la planta noble del Centre no poden deixar d’admirar les formes classicistes, quasi arqueològiques, d’aquesta bella estàtua de bronze. Les seves dimensions són prou considerables: 82 centímetres d’alçada per 19 de gruix i d’amplada.


Notes sobre el Museu del Centre de Lectura de Reus

El Centre de Lectura va ser la primera institució cultural reusenca que va posseir una col·lecció d’objectes d’interès historicoartístic. Si repassem la monografia de Pere Anguera sobre el Centre (1977), veurem que ja al començament de 1860, poc després de la fundació, ja es van fer efectives donacions que inauguraren el que avui –ensems amb els fons de la Biblioteca– és un patrimoni realment extraordinari. El 5 d’abril de 1862, la Junta Directiva va fer pública la seva intenció de formar un “museu d’antiguitats” i va nomenar un equip d’onze persones per dur a terme tasca de recol·lecció, sota la presidència de l’escultor Andreu Arpa. Al llarg dels anys, a les revistes de l’entitat hi trobem referències a diverses cessions d’objectes.