Perucho i Albinyana

• 

• 

El poble d’Albinyana forma part d’aquella arcàdia daurada, frontera entre el Camp de Tarragona i el Penedès, que als anys cinquanta i seixanta del segle passat va ser la nineta dels ulls d’una llista d’intel·lectuals nacionals i internacionals que, en gran part, eren atrets per Apel·les Fenosa i el seu particular far: la casa palau del Portal del Pardo, al Vendrell. Joan Perucho fou un d’aquests artistes i intel·lectuals que establí la seva segona residència a la comarca gràcies a la mediació del matrimoni Fenosa.

Perucho era un enamorat del Camp de Tarragona. El mateix Joan Miró li reconeixia en la dedicatòria d’un exemplar del llibre: Joan Miró, Su Obra Grafica, que forma part de la biblioteca de la casa Albinyanenca de Perucho: «A Joan Perucho que tant estima el Camp de Tarragona».  Aquesta estima per les terres tarragonines va ser clau perquè Perucho comencés a buscar una segona residència pel sud de Catalunya. Sabedor de la fal·lera de Perucho, Apel·les Fenosa va proposar a l’escriptor, comprar un antic casalot al poble d’Albinyana, just al costat del Vendrell. Perucho, exactament com li va passar a Fenosa anys abans, va quedar corprès per l’entorn, però sobretot per la casa que Fenosa li havia trobat. Es tractava d’una casa pairal al costerut carrer Major del poble, edificat sobre la roca, el casalot conservava arcs, finestres i portalades de pedra d’època gòtica així com restes d’una portalada romana. La casa era coneguda antigament per Cal Groc, renom que es remunta a l’any 1694 quan hi vivia la família Mañé, un dels antics llinatges d’Albinyana datat des del segle xiv. La casa era un pòsit d’història. A més dels vestigis medievals, la casa havia estat cafè i sala de ball, dels quals encara se’n conservaven alguns elements. Joan Perucho era un home, per sobre de tot, curiós, li interessava conèixer-ho tot. No ens és d’estranyar que una persona amb una curiositat com la seva i una sensibilitat per allò antic, quedés impactat quan va trepitjar per primera vegada les antigues rajoles desgastades de l’entrada de Cal Groc.

Foto 2

Així és com Joan Perucho va arribar a Albinyana cap a l’any 1965. A partir d’aquí comença el seu personal romanç amb el paisatge i les històries que l’envolten. Perucho va saber captar profundament la bellesa del paisatge albinyanenc d’aquells anys daurats, quan el poble i la comarca, eren pràcticament verges, i es respirava un ambient genuïnament mediterrani. La fisonomia i l’essència del poble i el paisatge no ha variat massa, i encara avui, si hom puja a l’ermita de Sant Antoni i fa una ullada de 360 graus al paisatge que l’envolta, entendrà perquè Perucho va quedar enamorat d’Albinyana fins al punt de descriure tan bellament el que sentia envers el poble: «Albinyana és un brillant a la diadema de la Creació.» I és que si hem de descriure Albinyana, direm que és un paisatge de pau, una eterna primavera amb olors de farigola i romaní, un mosaic de paisatges i històries, poblets i llogarrets, masos i ermites. Albinyana són les suaus muntanyes i pinedes, el blau del mar vist des del puig de Sant Antoni, la verdor de les vinyes, el blanc de les cases antigues i els ametllers florits, la pedra tosca dels marges de pedra seca, amb les oliveres i garrofers que a tort i a dret van decorant un paisatge pintoresc. Albinyana és la remor de l’aigua del Neix, és la tranquil·litat i el silenci d’un migdia d’estiu, l’olor de verema al setembre, la terra mullada de la tardor o el fred mestral d’una ventada d’hivern. Albinyana és una terra antiga, paisatge i història. I això és el que va enamorar Perucho i el va portar a passar estius i caps de setmana en aquest raconet del Baix Penedès. Fins i tot va demanar ser enterrat al poble, desig que malauradament no es va dur a terme.

Perucho va dedicar les seves estades a Albinyana al repòs i la contemplació, al cultiu de les amistats, a la lectura, a l’escriptura, al bon menjar i a les llargues migdiades sota la figuera del seu jardí. Joan Perucho va trobar a Albinyana un refugi particular on fer volar la imaginació i deixar-se endur per allò que la resta de mortals no som capaços de percebre. En aquest sentit, famós és en Joan, el fantasma de Cal Groc, un pobre assassinat que feia companyia als Perucho en més d’una ocasió. Ressenyables artistes com Josep Maria Subirachs o Salvador Aulèstia van obsequiar Perucho amb objectes per protegir la casa dels mals esperits. Encara avui, aquests objectes guarden amb recel el refugi del mestre escriptor.

Foto 3

Joan Perucho va restaurar la casa de Cal Groc amb el màxim respecte, tot conservant l’originalitat de la casa. Amb els anys, va convertir l’habitatge en un autèntic palau de records, antiguitats i obres d’artistes amics. Un llegat històric i cultural que dipositava en el ja abundant pòsit d’històries que tenia la mateixa casa. En paraules del mateix Perucho: «la casa d’Albinyana, com la de Barcelona, és una mica la història de la meva vida… per tant es pot llegir com un llibre». Com s’ha dit, la casa va servir a Perucho per cultivar les seves amistats; foren molts els intel·lectuals de l’època que passaren per la casa, on sovint el seu amfitrió els obsequiava amb bons dinars, ja que la gastronomia era una de les aficions de Perucho. La casa d’Albinyana també servia de camp base per a les excursions que Perucho feia amb els amics pel Camp de Tarragona: Santes Creus, Poblet, Prades…

Foto 4

Albinyana va ser una font d’inspiració inesgotable per a l’escriptor. Joan Perucho va saber enllaçar molt bé les històries d’Albinyana i Cal Groc amb els seus relats sobre carlins i liberals, fauna fantàstica i diverses històries apòcrifes. Perucho va fer famosa la figura del guerriller carlí d’Albinyana, Josep Nin Ventura –dit Xaconín–, al qual l’escriptor va fer aparèixer en moltes ocasions en les seves històries i articles de La Vanguardia. De la mateixa manera que Albinyana va servir a Perucho per imaginar noves històries, Perucho va servir a Albinyana per donar-se a conèixer. Així, Perucho va portar el nom del poble a les revistes, diaris, entrevistes… Gins i tot va publicar un poemari titulat Quadern d’Albinyana! Salvant el malaguanyat episodi de l’enterrament, la història de Perucho i Albinyana va ser d’amor mutu. En aquest sentit, el municipi va voler homenatjar l’escriptor batejant l’escola amb el seu nom l’any 1995 i publicant un recull de textos i articles que vinculaven l’escriptor amb Albinyana.

Foto 5

Sense cap mena de dubte, la petjada de Perucho a Albinyana va ser molt forta i encara avui, tothom, dels més petits als més grans, en guarda un o altre record. De la mateixa manera que ell va deixar escrit que Albinyana és un brillant a la diadema de la Creació, a mi m’agradaria recordar, que ell, és un brillant de les lletres catalanes que cal recordar i reivindicar.