Organitzada per la Secció de Ciències de l’Educació el dijous 29 de maig de 2014 va tenir lloc a la sala d’actes del Centre la presentació del projecte educatiu d’Elena Sanfeliu Sabater, fundadora de l’Associació l’Arbreda de Valldoreix.
«Reconnectant amb l’essència de la vida. Vivències en un projecte d’educació respectuosa»
Aquesta xerrada és fruit de les meves vivències i reflexions com a mare fundadora de l’Arbreda, un projecte d’educació respectuosa adherit a la Xarxa d’educació lliure per a infants de 2 a 6 anys, que fem possible famílies i professionals de l’educació des de fa 5 anys en un espai amb un jardí gran i preciós a Valldoreix (Sant Cugat del Vallès).
Quan convivim amb infants i ens commouen, tenim l’oportunitat d’aventurar-nos i començar un nou viatge per créixer amb ells. L’Arbreda hem esdevingut una comunitat moguda per l’amor i el respecte on tots aprenem, infants i adults. Hem creat un espai de joc en contacte amb la natura on els infants poden sentir-se a gust i segurs amb ells mateixos, i aprenen amb interès i curiositat des de la pròpia experiència creixent de dins cap enfora, connectats amb la seva essència. Volem preservar-los de que es converteixin en el que els adults esperem que siguin i de que facin de tot allunyant-se de qui realment són per a ser estimats i reconeguts, ja que és al créixer en relació amb la família, l’escola i la societat que ens desconnectem.
Conscients de que canviant l’educació podem canviar el món, i de que hem crescut i hem estat educats sota les premisses d’uns models educatius tradicionals molt diferents al que proposem, sabem que el canvi passa pels adults. I el crucial per una educació per un món millor considerem que passa per viure connectats amb la nostra essència, el nostre interior, i això a grans trets és possible si:
- Creixem en contacte amb la natura perquè facilita sentir-nos-en part i canviar del paradigma mecanicista a l’ecològic-sistèmic. Sentir-nos part de la natura ens reconnecta amb la vida, i ens facilita respectar-nos, respectar als altres i al nostre entorn.
- Confiem en que l’ésser humà, com tots els éssers vius, té el potencial intern per desenvolupar-se i madurar per si mateix tot interactuant amb el seu entorn social i ambiental. Cultivar aquesta confiança i proporcionar un entorn (físic i humà) amb límits clars, que afavoreixin un ambient relaxat i segur, és clau per a què els infants creixin lliurement des de dins cap enfora i puguem respectar tots els processos de vida.
- Aprenem a abraçar a l’infant que tots els adults portem dintre. Conscients de les barreres que ens hem creat al llarg de la nostra vida per no sentir l’amor, aquest gest ens obre a sentir, a descobrir-nos; a connectar amb les nostres emocions i necessitats autèntiques, a acollir-les i satisfer-les.
- Aprenem a caminar en l’amor, que és el motor de la vida. On hi ha amor hi ha transformació, i caminant anem descobrint-nos i anem aprenent a donar la benvinguda a totes les nostres parts (també les que no ens agraden i amb les que no ens identifiquem), ja que és acceptant-nos a nosaltres mateixos tal com som que podem obrir-nos a acceptar i a estimar als altres.
La primavera de l’any 2009 va aparèixer un espai preciós i amb una gran dosis de confiança vàrem donar forma al que imaginàvem. Vàrem desenvolupar les bases de l’espai de joc i els objectius de l’associació que li dóna cobertura legal i operativa, vàrem contractar a professionals de l’educació que van desenvolupar el projecte educatiu i van esdevenir les acompanyants dels infants a l’espai de joc, i vàrem convidar a famílies a participar a l’Arbreda. El nostre somni era crear “un espai de joc on créixer amb els infants amorosament i una petita comunitat d’aprenentatge en contacte amb la natura”, conscients de que engendràvem un sistema viu que el conformaríem tots els que l’anéssim vivint. Avui les famílies i acompanyants que hem viscut i vivim l’Arbreda estem agraïdes del que entre tots fem possible, amb tots els gran aprenentatges que l’adaptació a l’espai de joc i que el formar part d’una comunitat suposen. Cada dia seguim aprenent a confiar en els infants, a acceptar-los incondicionalment, a mirar-los atentament, a escoltar-los afectivament, a estar amb ells de manera que puguin ser lliures de ser com son, sense judicis, i puguin ser els protagonistes del seu aprenentatge, prendre decisions, conèixer-se, confiar en si mateixos, estimar-se i estimar als altres. I també cada dia anem aprenent a viure el paradigma sistèmic, a abraçar a l’infant que portem dins i a caminar en l’amor.
Fins aquí la primera part de la xerrada. Després he explicat amb detall les bases de l’Arbreda, l’organització i l’evolució del projecte educatiu així com de l’Associació que conformem, i també he mostrat fotografies de l’espai de joc tot comentant com és un dia a dia a l’Arbreda. Podeu trobar més d’informació al web http://arbreda.net o contactar directament amb nosaltres.
Acabo agraint a totes les persones que han caminat com a Arbreda i a totes les que avui la cuidem i la fem realitat, a la meva família, i a la vida. Gràcies! I he començat agraint a la secció de Ciències de l’Educació del Centre de Lectura de Reus que ha fet possible aquesta xerrada, la primera xerrada que faig sobre aquest projecte en un context no arbredenc.
Experiències que m’inspiren:
ADELE FABER, ELAINE MAZLISH. Padres liberados hijos liberados: Guía para tener una família más feliz. Medici 2003.
ARNOLD MINDELL. Sentados en el Fuego: cómo transformar grandes grupos mediante el conflicto y la diversidad. Icaria Editorial 2004.
CLAUDIO NARANJO. Cambiar la educación para cambiar el mundo. La llave D.H 2004.
EMMI PIKLER. Moverse en libertad. Desarrollo de la psicomotricidad global. Narcea 2000.
FRITJOF CAPRA. La trama de la vida. Una nueva perspectiva de los seres vivos. Anagrama 1998.
JIDDU KRISHNAMURTI. La llibertat, primera i última. Pagès editors 2004.
KEN ROBINSON. El elemento: descubrir tu pasión lo cambia todo. Grijalbo 2009. I també el video: Cambiando paradigmas http://www.youtube.com/watch?v=Jn2dXeheuMg&hd=1
MARIA MONTESSORI. La descoberta de l’infant. Eumo Editorial 1984.
MARSHALL B. ROSENBERG. Comunicación no violenta, un lenguaje de vida. granAldea Editores 2006.
REBECA WILD. Libertad y límites, amor y respeto. Lo que los niños necesitan de nosotros. Herder 2006. I també tots els altres llibres seus.
XARXA d’EDUCACIÓ LLIURE. www.educaciolliure.org