Amb motiu de la recepció del Premi Nacional de Cultura 2013, que tindrà lloc el divendres 22 de novembre, el Centre de Lectura ha programat una setmana d’activitats culturals que evidencien l’ample ventall de propostes que la institució programa regularment. Divendres 15 de novembre comença el cicle amb el concert del «Consort de flautes» de l’Escola de Música del Centre i el cor femení Cal·líope i continuarà mostrant propostes de l’Escola de Dansa, l’Escola de Teatre, el Cineclub, sessions de lectures En Veu Alta, un concert familiar del quartet de solistes de l’Orquestra Camerata XXI i conferències i presentacions de llibres organitzades des de les seccions del Centre o en col·laboració amb el Campus Extens Antena del Coneixement de la URV.
El cicle culminarà el divendres 22 amb la recepció del Premi Nacional i la conferència «El CoNCA i el model de polítiques culturals» a càrrec de Carles Duarte Montserrat, poeta, lingüista, president del Consell de la Cultura i les Arts.
Un segle i mig de cultura mereix un premi nacional. La distinció que el CoNCA ha atorgat enguany al Centre de Lectura es justifica per la tossuderia d’una entitat que, molt encertadament, Pere Anguera va definir com «una institució ciutadana».
La tossuderia consisteix a entestar-se a ser fidel als postulats fundacionals, adaptant-los, és clar, a les necessitats i característiques de les diferents èpoques per les quals ha transcorregut el Centre. No fa pas gaires anys fins i tot en el si de la pròpia entitat s’han plantejat debats i preguntes sobre la funcionalitat d’aquest tipus d’ateneus nascuts a finals del segle xix. Tenen sentit, encara, institucions d’aquesta naturalesa?, són necessàries?, serveixen per a alguna cosa?, són útils per a les persones dels segles xx i xxi? Per sort les conclusions del debat han estat sempre afirmatives: Sí. Cal adaptar-se, reinventar-se, caminar amb els temps, però, també, sempre mantenir viu l’esperit primigeni: pobles cultes, pobles lliures. Ara, cent cinquanta-quatre anys després, una distinció a escala nacional dóna fe d’aquesta viabilitat.
La concessió dels Premis Nacionals de Cultura de la Generalitat de Catalunya, una de les atribucions del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, enguany ha volgut subratllar més que mai la innovació, la continuïtat i l’excel·lència. Els Premis Nacionals de Cultura 2013 vindiquen la creativitat com a veritable símbol d’un país amb un dinamisme cultural que és part constitutiva de la seva personalitat històrica.
El plenari del CoNCA, constituït en jurat dels Premis Nacionals de Cultura 2013, va decidir atorgar deu premis, dels quals només un va ser destinat a una institució cultural del país: el Centre de Lectura de Reus: “Són més de cent cinquanta anys d’història al servei de la cultura i la societat reusenca i catalana. El Centre suma la naturalesa patrimonial per la conservació i difusió dels seus fons bibliogràfics i la voluntat de generar dinàmiques amb una programació d’activitats rica i plural, a més de participar en projectes experimentals de caràcter didàctic, com l’Antena del Coneixement, promogut per la Universitat Rovira i Virgili”.
Mereixedors d’aquest Premi Nacional de Cultura són totes les persones que durant la vida llarga i sovint atzarosa de l’entitat han treballat per ella: consells directius, responsables de les seccions, de les Edicions, directors i professors de les escoles, personal laboral, socis i, fins i tot, proveïdors que, en ocasions, han esperat pacientment cobrar les factures derivades de les comandes de l’entitat. Totes i cadascuna d’elles –la llista és molt llarga perquè 154 anys són molts anys– poden i han de penjar-se la medalla del Premi Nacional de Cultura.
Una distinció d’aquesta naturalesa s’ha de proposar i això ho va fer, desinteressadament, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, que va afegir a la seva petició una llarga llista de suports i adhesions de màxim nivell intel·lectual i moral que han valorat la trajectòria del Centre de Lectura, l’excel·lència de tantes personalitats vinculades a l’ateneu i l’esforç constant per mantenir-se com una «universitat popular», ara en estret contacte amb la Universitat Rovira i Virgili. Una entitat, una institució ciutadana a la qual pertanyen tots els reusencs tinguin o no carnet de soci.