Monòlit dedicat a Josep Iglésies, a la Mussara, l'any 1987. Fot. de Carles Martín.

Record de Josep Iglésies i Fort, als trenta anys de la seva mort

El 13 de març de 1987 es va portar a terme, a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, un memorable acte acadèmic en honor de Josep Iglésies, copresidit per l’acalde Josep Abelló i pel president de l’entitat Josep M. Balañà, i amb la molt destacable participació de Ramon Amigó (president de l’Associació d’Estudis Reusencs), d’Agustí Jolís…

Resum
Text commemoratiu del trentè aniversari de la mort del geògraf, demògraf, historiador, biògraf i escriptor Josep Iglésies i Fort (Reus, 1902 – Barcelona, 1986), a càrrec del president de la Secció de Geografia i Història del Centre de Lectura de Reus. S’hi reprodueixen fragments d’un text del Dr. Pere Anguera (Reus, 1953-2010) que es publicà en el tríptic editat arran de l’homenatge que hom va retre a Iglésies l’any 1987, al Centre de Lectura; s’hi anuncia la celebració, a la mateix entitat, d’una taula rodona en record del personatge, prevista per al 31 de gener de 2017, i s’hi afegeix una bibliografia selecta referent a la vida i l’obra de l’homenatjat.


Monòlit dedicat a Josep Iglésies, a la Mussara, l'any 1987. Fot. de Carles Martín.
Monòlit dedicat a Josep Iglésies, a la Mussara, l’any 1987. Fot. de Carles Martín.

El 13 de març de 1987 es va portar a terme, a la sala d’actes del Centre de Lectura de Reus, un memorable acte acadèmic en honor de Josep Iglésies, copresidit per l’acalde Josep Abelló i pel president de l’entitat Josep M. Balañà, i amb la molt destacable participació de Ramon Amigó (president de l’Associació d’Estudis Reusencs), d’Agustí Jolís (president de l’Associació de Muntanya del Centre Excursionista de Catalunya), d’Enric Lluch (professor del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona) i de Jordi Nadal (catedràtic d’Història Econòmica de la Universitat de Barcelona).

Com va escriure aleshores –al tríptic editat arran d’aquell homenatge– l’eminent historiador i enyorat amic Pere Anguera (Reus, 1953-2010),

«si el nom d’un reusenc, Antoni de Bofarull, pot sintetitzar en l’esquematització exigida pels manuals bona part de l’esperit de la Renaixença, el nom d’un altre, Josep Iglésies, podria resumir el de la generació que, formada abans del 1936, realitzà la seva obra de plena maduresa després de la derrota de la República».

Després de referir-se a l’excel·lent activitat científica d’Iglésies en els camps de la geografia, de la demografia i de la divulgació històrica, el Dr. Anguera recordava amb especial èmfasi la seva intensa tasca nacional i cívica:

«Com a resistent acollí múltiples actes culturals i para-institucionals a casa seva en la meva més dura i inicial etapa de la dictadura franquista i finançà mentre li fou possible l’edició de diverses obres. Acadèmies, premis, reconeixements honorífics, medalles, sols són això, medalles. Tot i que Josep Iglésies n’aplegà a gavadals, allò que compta, i el que resta, és la seva obra i el seu múltiple exemple: la seva abnegada i constant dedicació a contribuir a refer el coneixement del passat i del marc físic del país per a poder dotar-lo d’una infraestructura permanent, l’atenció i la generositat amb què acollia tot aquell estudiós de qualsevol mena que trucava a la seva porta, el patriotsime net de carrinclona demagògia, la cordialitat desinteressada d’un home savi, irònic i atent. I al savi, al mestre, al treballador, a l’home lliurat amb constància al servei del seu país i de la seva gent és al qui avui Reus ofereix el seu homenatge».

El 26 d’abril d’aquell mateix any 1987, fou erigit a la Mussara un monòlit amb una placa de bronze en què Josep Iglésies hi figura –ben merescudament– com a “reusenc il·lustre”, tot i que –si més no de moment– l’Ajuntament de Reus no l’ha inclòs en aquesta prestigiosa relació de naturals oficialment reconeguts.

El 20 de juny de 2015, a les planes digitals de la Revista del Centre de Lectura (vegeu l’arxiu d’articles, segon trimestre de 2015), vaig publicar un article intitulat “Josep Iglésies, fill espiritual del Centre de Lectura”, en què –entre altres coses– deia: «Josep Iglésies va morir a Barcelona el 18 de novembre de 1986. Segur que al llarg del 2016 sabrem commemorar el trentè aniversari del seu traspàs amb alguna activitat acadèmica relacionada amb les diferents disciplines en què va excel·lir». Tot i que amb una mica de retard, finalment les Seccions Excursionista i de Geografia i Història del Centre han acordat de dedicar una taula rodona al record de la vida i de l’obra d’Iglésies, un homenatge que es portarà a terme el pròxim 31 de gener, a dos quarts de vuit del vespre i a la sala d’actes Emili Argilaga. No cal dir que hi esteu tots convidats.

Bibliografia sobre Josep Iglésies i Fort

  • Amigó i Anglès, Ramon, “Parlament del president de l’Associació d’Estudis Reusencs, […] en ocasió de l’adjudicació de guardons del i Premi Històric-Geogràfic «Josep Iglésies»”, Miscel·lània Ribetana (la Riba), vol. 2 (1989), pàgs. 15-20.
  • Diversos autors, “Monogràfic Josep Iglésies”, Revista del Centro de Lectura (Reus), 4ª èp., núm. 240, novembre de 1972.
  • Diversos autors, “Número especial dedicat a Josep Iglésies”, Revista Catalana de Geografia (Barcelona), vol. i, núm. 1, gener-març de 1978.
  • Diversos autors, Acte d’homenatge a honor de Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies, Reus: Associació Excursionista de Reus, Reus 1979.
  • Diversos autors, Miscel·lània en honor de Josep Iglésies. Aplec de Treballs del Centre d’Estudis de la Conca de Barberà (Montblanc), núm. 5 (1983).
  • Diversos autors, “Homenatge a l’acadèmic Excm. Sr. Josep Iglésies i Fort”, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (Barcelona), 3ª èp., núm. 871, vol. xlix, núm. 3, desembre de 1989, pàgs. 61-112.
  • Escrits de Josep Iglésies i Fort (amb una semblança a càrrec de Lluís Casassas), Diputació de Tarragona, Tarragona 1994.
  • Manent i Segimon, Albert, “Josep Iglésies, un regeneracionista tardà”, Semblances contra l’oblit. Retrats d’escriptors i de polítics, Destino, Barcelona 1990, pàgs. 92-93.