Cada revista ofereix una mirada renovada perquè fixem el centre d’atenció en fets i gent que, en la majoria dels casos, res tenien a veure amb el contingut de la revista precedent. En aquesta ocasió des del consell de redacció vam considerar que la Secció de Llengua i Literatura ens feia arribar una bona proposta: ja que la pandèmia no ens havia permès honorar com hauríem volgut la figura de Joan Perucho amb motiu del centenari del seu naixement, podíem fer-ho ara. El suggeriment ens arribava encara més acotat i és el que hem volgut recollir al llarg d’aquestes pàgines; a ell, que tant estimava aquestes comarques, les tarragonines, i un pèl més enllà, era interessant vincular-lo al territori i fer-ne articles relacionant-lo amb indrets concrets. Tot i tenir en compte que no tots els «seus» indrets de la demarcació hi surten reflectits, en teniu si més no, una aproximació ben treballada i interessant que ens permet, no només conèixer més a fons Joan Perucho, sinó també el nostre entorn.
Semblantment a Joan Perucho, però en una mesura més anecdòtica, tampoc volíem deixar de banda una altra commemoració que es va produir l’any passat i que també ha passat força desapercebuda per culpa de la crisi sanitària. Aquesta segona evocació més reusenca: el 170è aniversari del naixement de Joaquim M. Bartrina.
D’altra banda, hi ha els temes de (quasi) sempre: articles que fan referència a l’entitat –en aquest cas centrats en el 8 de març–, a llibres, a una obra de teatre i a una exposició –aquestes dues últimes al Centre de Lectura, l’obra de teatre, en concret, al Teatre Bartrina–, així com a la figura de Josep Carner com a traductor –en aquest cas per també sumar-nos a una altra celebració de l’any passat, el 150è aniversari de la seva mort–, al feminisme de les primeres dècades del segle xx, a la Comuna de París –amb motiu del 150è aniversari, també, però en aquest cas del 2021– i a Frantz Fanon –arran del 60è aniversari de la seva mort també aquest 2021.
En la majoria de casos, doncs, les dates ens serveixen per treure a relluir algun tema o alguna persona; valgui l’excusa per fer-ne memòria. Tot i que no sempre ens cenyirem a dates en revistes properes o, si més no, no cal que sigui un requisit indispensable, podem parlar d’altres temes que ens interessen i/o que són d’actualitat.
En qualsevol cas, m’agradaria recordar que aquesta revista no seria possible sense l’aportació desinteressada, en primer lloc, de tots els que hi aporten articles, però també dels que hi aporten la dedicació i les idees. Com el mateix Centre de Lectura, una entitat l’activitat de la qual pren relleu en la mesura que tothom s’hi implica. I és per això que el Consell Directiu vol traslladar la satisfacció per la gran activitat de les seccions que han aconseguit recuperar el ritme d’abans de la pandèmia, així com per l’èxit de l’aposta per les sessions en streaming i les visualitzacions que després n’hi ha.
A tall d’exemple, del 7 de gener al 31 de març –65 dies lectius– es van realitzar un total de 81 activitats, de les quals 40 van fer-se retransmetre’s en directe. Sense comptar la xerrada de Josep Murgades en les jornades «Present i futur de la llengua catalana» –que va trencar els motlles amb 834 visualitzacions–, es va comptar amb una mitjana de 223. Davant de nous entrebancs, nous reptes i noves solucions. I les noves tecnologies tard o d’hora havien de ser unes aliades si l’entitat no es volia quedar obsoleta.
Intentem, doncs, recuperar l’alè perdut enmig de la pandèmia, esperant que bufin nous vents i que recuperem el ritme que portàvem. Aquest número de la Revista del Centre de Lectura n’és un sentit intent.