Regina Figuerola Rebull (Reus, 1918 – 1937). Auxiliar de bibliotecària.
Inauguració de la Sala Regina Figuerola Rebull el 10 de juny de 1969. Col·lecció Centre de Lectura
Moltes han estat les persones que han treballat a la biblioteca del Centre de Lectura des del 1859 fins als nostres dies, per bé que a partir del 1934, quan es professionalitza la tasca, han estat sempre dones bibliotecàries les que han exercit l’ofici –una professió que ha evolucionat vertiginosament i que, adés i ara, fa possible accedir al coneixement, a la informació, a les fonts històriques, a la cultura i al lleure d’una forma àgil i eficaç a través dels llibres i d’altres recursos. Totes elles han fet possible que la biblioteca del Centre de Lectura continuï «jugant un paper essencial en la solidesa de la societat civil», en veu de la bibliotecària Montserrat Comas Güell.
En aquestes línies volem apropar-vos a Regina Figuerola Rebull perquè el seu nom ha quedat vinculat per sempre al Centre de Lectura de Reus, a la seva biblioteca. La seva fou una curta trajectòria vital que transcorre entre una monarquia en declivi, una dictadura, la Segona República i una cruenta Guerra Civil viscudes a Reus, ciutat on va néixer, on va estudiar, on va treballar i on, precoçment, li fou arrabassada la vida.
Va néixer en el si d’una família treballadora i emprenedora. Filla de Josep Figuerola Barberà, pintor decorador que participà, com a societat Figuerola-Vernis, en la pintura decorativa del Pavelló dels Distingits de l’Institut Pere Mata i del Centre de Lectura; la seva mare, Regina Rebull Torroja, modista de professió, germana de l’escultor Joan Rebull, obrí una botiga de roba infantil –La Muñeca– al carrer Llovera número 37 i un taller de modisteria. El matrimoni tingué altres tres fills: Maria, tres anys més gran que Regina, Josepa i Josep Maria, aquests dos últims més petits. La família quedà truncada sobtadament per la mort prematura del pare, l’any 1930.
Tot i les dificultats econòmiques que suposava a l’època una situació de viduïtat, la resiliència de la mare la va fer acomplir amb la seva convicció de fer estudiar el batxillerat superior a les tres noies i al fill petit. Uns estudis en el quals les dones són una minoria. Tenint com a base el batxillerat superior, cada un va fer posteriors estudis. Així, la Regina va cursar estudis a l’Escola Taller d’Art de Tarragona. Regina Rebull va tirar endavant la família amb el seu treball especialitzat i com a petita empresària en el sector de la confecció. Mare, filles i fill vivien a l’entresòl del número 36 del raval de Santa Anna.
Solament uns carrers més enllà, en direcció al nucli històric de la ciutat, al carrer Major, hi havia el Centre de Lectura, creat el 1859, una entitat que va esdevenir referent cultural, formatiu i social de primer ordre dins del panorama associatiu de Reus. La biblioteca n’era la columna vertebradora, tal com consta al seu primer reglament: «gozar del ameno trato de las personas […] y la lectura de libros y periódicos que no estén prohibidos por la ley». El servei de consulta a la biblioteca i la subscripció a diversos diaris o revistes especialitzades era un dels principals objectius de la nova entitat ja que els fundadors i els directius que els seguiren creien fermament que la lectura era un essencial instrument de culturització, de regeneració, i de «progrés intel·lectual i material dels pobles» com es llegeix a la «Memòria de 1870» presentada pel president Tomàs Lletget, en coherència amb el vessant formatiu que endegà l’entitat amb ensenyaments diversos en horari nocturn.
El fet és que, des dels inicis, les adquisicions i les donacions de llibres i de capçaleres d’hemeroteca foren constants i enriquiren considerablement els fons bibliogràfic de l’equipament cultural en pocs anys. No debades, la Biblioteca del Centre de Lectura va ser la primera biblioteca del país creada amb voluntat patrimonial per contribuir a l’alfabetització de la població. El 1897, l’entitat trasllada la seva seu al número 15 del carrer Major, a l’edifici que havia estat casalici dels marquesos de Tamarit. La biblioteca pren gran embranzida tant en relació amb l’espai, les donacions i les adquisicions, com amb el servei als socis i el complement que representava de les aules de formació popular, els dos focus en què treballava tota la directiva i els presidents.
L’any 1916 marca una fita en la història de l’entitat ja que Evarist Fàbregas, que n’havia estat president (1906-1908), compra i dona l’edifici al Centre de Lectura a més de pagar-ne les importants obres de reforma, fet que permeté a l’entitat tenir superàvit. N’era president Pere Cavallé, qui va donar una gran projecció i modernització a l’entitat, sobretot a la biblioteca, que va incrementar el seu fons en acceptar importants donacions bibliogràfiques (Eduard Toda Güell i Miquel Ventura Balanyà), va veure un augment significatiu del pressupost any rere any i, amb les obres endegades, esdevingué l’espai més emblemàtic i rellevant dins la seu cultural, moblat amb taules i cadires dissenyades per Josep Rocarol i prestatgeries de gran qualitat executades per Ramon Rodon S. en C. Algunes dades que dimensionen l’etapa de Pere Cavallé (1915-1922) les tenim en què de 5.000 llibres se n’arribaren a tenir 20.000; i quant a l’augment progressiu del pressupost de l’entitat, passà de les 12.562 ptes. del 1915, a les 49.011 del 1922. Quant a nombre d’usuaris de la biblioteca, l’any 1923 arribaren a 17.571. La biblioteca del Centre de Lectura s’havia convertit en una de les principals de Catalunya.
L’any 1935, sota la vocalia de Pere Cavallé i Pi, qui considerava el servei bibliotecari com a cabdal de l’entitat, la biblioteca rebé un nou impuls que es traduí en l’ampliació de l’horari que abastava de 10 a 1 del matí i de 2 a 10 del vespre, i que incloïa els diumenges. A més, es veia com a prioritari tenir al dia la catalogació dels llibres que entraven per tal de posar-los a l’abast dels socis lectors i dels estudiosos el més aviat possible. Calia, doncs, incorporar més persones al servei per assolir aquells objectius. En aquest context trobem la jove Regina Figuerola exercint d’auxiliar de la biblioteca del Centre de Lectura.
Hi va treballar de manera intermitent, al costat de les bibliotecàries M. Dolors i Elisa Pujol Solanellas i de la seva germana Maria, auxiliar bibliotecària des de 1934. Fou el maig de 1936 quan la directiva del Centre de Lectura decidí que la jove Regina s’incorporés de manera continuada com a auxiliar del servei de Biblioteca atès que treballava «molt a satisfacció dels seus superiors», com es llegeix a l’acta del 18 de maig de 1936. El maig del 1937 fou designada per ocupar interinament el lloc de la companya M. Dolors Pujol per embaràs avançat. Dues decisions que palesen la confiança dels directius dipositada en la jove pel seu treball eficaç i diligent en les diferents tasques i serveis de la biblioteca.
No debades, les qualitats de Regina Figuerola havien de ser manifestes, si tenim en compte les proves que s’exigien als/les aspirants a auxiliar de la biblioteca de l’entitat, que requerien una preparació i una cultura de bon nivell. A l’acta del concurs per a la provisió d’una plaça per a auxiliar de biblioteca convocat l’any 1934, hi consten les proves per les quals havien de passar els/les aspirants. La primera consistia en un qüestionari de cultura general; la segona era un dictat en català del llibre Obres socràtiques menors de Xenofont del qual, a més, havien de fer un comentari escrit; la tercera, una traducció del francès; i la darrera prova escrita consistia en la redacció d’una carta d’agraïment a un suposat donant de llibres i una altra reclamant la devolució d’un llibre del fons de préstec a un hipotètic lector; finalment, els/les concursants havien de buscar un llibre concret a les prestatgeries de la biblioteca i fer la classificació de cinc llibres.
La consolidació professional de Regina li havia arribat tot just dos mesos abans d’esclatar la Guerra Civil. Durant els primers dies, el Centre de Lectura continuà la vida corporativa amb una relativa normalitat. El servei de la biblioteca continuava sota la vocalia de Pere Cavallé i Pi, que vetllava perquè el seu funcionament no es veiés afectat per la situació bèl·lica i l’estretor del pressupost. Foren temps trasbalsats en què el Centre de Lectura maldà per seguir actiu com a la institució cultural més important de la ciutat i per mantenir la seva independència en una complexa situació. Les escoles obriren la matrícula i les seccions organitzaven algunes activitats. Les reunions periòdiques de la directiva i de les seccions no s’interromperen fins el setembre del 1938.
Els intents de les noves autoritats municipals de canviar la trajectòria de l’entitat foren neutralitzats per la bona entesa, els acords i els consensos personals dels directius amb el Comitè Antifeixista que governava la ciutat, el qual es responsabilitzà de salvaguardar el Centre de Lectura. En correspondència, l’entitat cedeix les aules, en horari matinal, al Comitè de l’Escola Nova Unificada (CENU) i dona entrada franca a la biblioteca a tots els reusencs. L’agost del 1937 es demana a la Generalitat que el Centre sigui inclòs dins del cens d’entitats de cultura popular de Catalunya.
Aquesta voluntat de continuïtat es va veure sotragada pel curs de la guerra, que virà cap una direcció inesperada. Els bombardeigs sobre la població civil es convertiren en una pràctica usual per part de l’aviació de l’exèrcit rebel formada pels avions bombarders dels governs feixista d’Itàlia i nazi d’Alemanya, que assetjaven Catalunya des de l’illa de Mallorca, que estava en mans dels revoltats. Una tàctica bèl·lica que agredia la moral i els béns materials de les poblacions de rereguarda afectades.
Reus patí el primer bombardeig el 9 d’abril del 1937, vora seixanta bombes caigueren a la zona del camp d’aviació i l’hort d’Olives. Aquell fet omplí de pànic i desconcert els habitants de Reus. El so de les sirenes alertant la proximitat d’avions enemics es convertí en un malson quotidià per a la població de la reraguarda. El perill es veia palpable, se sentia molt a prop. Efectivament, un següent bombardeig caigué directament sobre la ciutat afectant l’estació del Nord i el Reus Deportiu, si bé no hi hagué víctimes mortals.
Tot i la situació de por i incertesa que sentia la població davant la constant amenaça, el Centre de Lectura mantenia les portes obertes i la seva biblioteca continuava donant servei diari. El dia 17 de setembre del 1937 a tres quarts i mig de vuit del vespre, Regina Figuerola es trobava treballant, qui sap si elaborant alguna fitxa bibliogràfica a la seva taula, qui sap si servint algun llibre en consulta o fent un préstec, o retornant llibres a les prestatgeries, quan una bomba impactà de ple en una ala de l’edifici del Centre de Lectura, a la zona de la biblioteca on era la bibliotecària. La contundència de la deflagració ferí greument la jove que encara fou atesa in extremis a la farmàcia del carrer Major, però el seu cos no va poder resistir les mortals ferides que acabaren amb la seva vida. Aquella bomba es va endur una dona que «tenia solament 19 anys, i tenia un tracte molt amable i un rostre angelical amb dues llargues trenes que accentuaven la seva joventut», tal com la descriu el doctor Francesc Gras, aleshores jove usuari de la biblioteca del Centre de Lectura. Les dues bombes caigudes a l’edifici també van ferir el jove Josep Saperes, que morí dies després.
Així recordava els fets, la també bibliotecària del Centre de Lectura, Maria Martorell Gurrera:
El dia que van començar els bombardejos a Reus, jo era al Centre de Lectura. Doncs aquell dia una bomba va caure al Centre de Lectura. A mi no em va tocar de miracle. Aquella bomba va matar la bibliotecària, la Regina. M’havia acabat de donar un llibre de mapes. Ella va anar a la seva taula i jo no havia acabat d’asseure… quan vaig sentir campanes, sirenes de les fàbriques… i la bomba. Tot va ser alhora. Vaig anar cap a les escales i hi havia molta runa i vaig sortir com vaig poder enfilant-m’hi.
En acabar el bombardeig hi va haver «un gran silenci curt i, després, una confusió de mil dimonis. La gent corria, cridant, en totes direccions. No se sabia res de res. Tothom buscava els seus», recorda Xavier Amorós.
Era el primer bombardeig que produïa víctimes entre la població. Va fer el seu macabre recorregut travessant en diagonal la ciutat i afectà vora cinquanta edificis i provocà la mort de deu persones i al voltant de quaranta ferits. L’objectiu era el d’aterrir i minar la moral de la població civil i també malmetre les infraestructures industrials i de comunicació que aprovisionaven el front.
La Guerra Civil Espanyola va ser el primer conflicte del segle xx en el qual apareix de manera generalitzada el bombardeig de ciutats i de la població civil, un fet que vulnerava el conveni internacional de la Haia del 1923, que prohibia els atacs aeris sobre les ciutats. La violació d’aquestes normes en el transcurs de la Guerra de 1936-1939, havia de convertir-se en pràctica habitual durant la subsegüent confrontació mundial i els posteriors conflictes bèl·lics a tot el planeta.
La consternació ciutadana fou immensa. L’Ajuntament de Reus convocà una sessió extraordinària per condemnar el fet i deixar constància del seu condol a les famílies afectades, a les quals donà suport acordant eximir del pagament de les despeses funeràries, oferint una corona a les víctimes i disposant l’assistència de la banda municipal al seguici del funeral. L’enterrament va constituir una sentida manifestació de dol participada massivament. Per acord exprés de la junta directiva del Centre de Lectura, tots els seus components anaren a acompanyar Regina Figuerola i li van dedicar una corona de flors naturals com a acte d’homenatge, recordança i reconeixement a la seva tasca.
A les pàgines del Diari de Reus, Josep Recasens i Mercadé, va fer una «Crida Patriòtica Pro “Centre de Lectura”». Escrivia: «la desgràcia del Centre de Lectura és, en efecte, de les que arriben a l’ànima, perquè es tracta de la joia més preuada del nostre poble, de la més alta espiritualitat reusenca, de l’entitat ateneista i cultural més important i admirada de les terres catalanes».
El fet causà una gran commoció a la capital catalana que es traduí en una campanya de rebuig a l’atac endegada per l’Ateneu Barcelonès que va redactar un dur manifest en el qual rebutjava l’atac que fou signat per un nombrós grup d’artistes i escriptors com Pompeu Fabra, Pere Bosch Gimpera, Aureli Capmany, Josep Andreu i Abelló, Joan Rebull Torroja, Antoni Rovira i Virgili, Alfons Maseras i Pere Cavallé, entre d’altres. Fou publicat en diversos rotatius a primers d’octubre del 1937 i feia referència a Regina Figuerola dient:
Una bomba caigué a la biblioteca. La bibliotecària de servei morí en el compliment del seu deure. La Cultura també té les seves víctimes heroiques. Sembla com si les bombes faccioses, amb un concert maligne, triessin els punts més vitals de les institucions de cultura que ataquen, per tal de ferir-les mortalment. […] Les bombes faccioses han maltractat i quasi destruït una biblioteca, fogar d’intel·ligència i de cultura, […] Catalunya no pot deixar abandonats els reusencs en aquesta seva actual tragèdia. Tots els catalans els hem d’ajudar en l’empresa de restauració del Centre de Lectura aixecat al bell mig de la ciutat del Camp en honor a la cultura catalana. Els intel·lectuals hi venim obligats més que ningú.
La crida generà l’aportació de quantitats dineràries diverses per part de moltes més persones, a més dels signants del manifest ja esmentat. La recaptació a Reus es va fer a la seu de l’Associació de la Premsa. Les manifestacions solidàries també arribaren de la ciutat de Tarragona; el diari Llibertat, afí a ERC, publicava:
Feixisme és anticultura. Feixisme és anticivilització. Per aquesta raó el feixisme persegueix acarnissadament totes les manifestacions de la cultura i la civilització. Les persegueix de forma inhumana i criminal. Vol la seva destrucció per a imposar l’imperi de la barbàrie i la incultura. […] Mentalitat de militar feixista. Mentalitat obtusa. Mentalitat de foll. Franco, Hitler i Mussolini. […] Com a tarragonins, tan lligats als reusencs amb vincles espirituals i materials, no podem menys que indignar-nos de l’agressió de què s’ha fet víctima la institució cultural més perfecta de totes les nostres comarques.
La Presidència de la Generalitat de Catalunya, la Conselleria de Cultura, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Trabajo y Asistencia Social de la República van adreçar a Reus una significativa quantitat de diners per refer les parts més malmeses pel bombardeig. El president del Centre de Lectura, Pere Balaguer, feu públic un manifest en què anuncià la voluntat de reconstruir l’entitat «perquè la idea destructiva fracassa si xoca amb la voluntat serena de tot un poble sensible a la perfecció de l’esperit».
Així mateix, es van fer dues sessions de teatre al Teatre Fortuny per recaptar fons per a la reconstrucció del Centre, el dissabte 20 i el diumenge 21 de novembre del 1937, amb la representació de les obres Madame, de Lluís Elies, i Los intereses creados, de Jacinto Benavente. Des del Centre es demanà aferrissadament l’assistència de tots el socis a les representacions com a forma de col·laboració per a la reconstrucció de les parts malmeses.
El gener de 1939, davant l’ocupació de la ciutat per part de l’exèrcit franquista, Enric Aguadé, alcalde de Reus en aquell moment, va tancar i segellar el Centre de Lectura per tal d’evitar-ne el saqueig i l’espoli. Uns mesos més tard, la CNS hi va muntar les seves oficines i va esdevenir delegació municipal de cultura. No serà fins l’any 1948 quan el Centre de Lectura es reobre i a poc a poc retorna l’activitat cultural.
L’any 1968 la directiva de l’entitat, a proposta del president Josep Blanch i Massó, decidí fer un homenatge a la jove bibliotecària víctima del bombardeig de 1937 tot donant el seu nom a una de les sales de lectura i consulta de la biblioteca. L’acte se celebrà el dia 10 de juny del 1969 i va estar impregnat d’un explícit simbolisme i significació ideològica en recordar públicament, en ple franquisme, el fet execrable i les seves conseqüències. Comptà amb la presència de membres de diferents juntes directives, socis, familiars de Regina Figuerola, inclòs el seu oncle Joan Rebull i la seva esposa Conxa Farré, Josep Ferré Revascall i la seva filla Josepa, així com les bibliotecàries Maria Martorell i M. Dolors Pujol, entre els nombrosos assistents a l’acte.
El gran rètol on llegim «Sala Regina Figuerola» presideix un espai que li va ser propi, potser el més propi i estimat de la seva curta existència.
L’Ajuntament de Reus, en sessió del ple de 25 de febrer de 2005, va atorgar el nom de Regina Figuerola Rebull a un nou carrer situat a la zona de Mas Sunyer. El Centre de Lectura de Reus cada 17 de setembre celebra un acte commemoratiu d’aquell bombardeig anorreador i recorda la bibliotecària que hi deixà la vida.
Referències bibliogràfiques
Amorós, Xavier. El camí dels morts. Barcelona: Ed. Empúries, 1996.
Anguera i Nolla, Pere. El Centre de Lectura de Reus: una institució ciutadana. Barcelona: Edicions 62, 1977.
–––––. «El Centre de Lectura de Reus i la seva Biblioteca», Revista de Llibreria Antiquaria. Barcelona, 1982.
Ferré Trill, Xavier. «La Biblioteca del Centre de Lectura de Reus (1859-1918)», Llum entre ombres. 6 biblioteques singulars a la Catalunya contemporània. Vilanova i la Geltrú: Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, 2011.
Gort, Ezequiel; Palomar, Salvador. Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus (1937-1939). Reus: Publicacions de l’Arxiu Municipal de Reus, 2010.
Massó Carballido, Jaume. «Centre de Lectura de Reus, 1937: Solidaritat versus bombes», Revista Digital del Centre de Lectura de Reus, 4t trimestre, 2016.
Navais, Joan (coord.). Un segle i mig de cultura a Reus i a Catalunya. La cultura que ha generat el Centre de Lectura. Reus: Edicions del Centre de Lectura, 2017.
Puyol Torres, Carme. Miralls de lluna. Dones als espais urbans de Reus. Reus: Ajuntament de Reus, 2008.
Fonts hemerogràfiques
Diari de Reus. Setembre-novembre de 1937. Biblioteca Centre de Lectura de Reus.
Fonts documentals
Actes de la junta directiva del Centre de Lectura 1934-1938 / 1967-1969.
Actes del jurat del concurs a plaça d’auxiliar de biblioteca del Centre de Lectura de Reus, 16, 17 i 18 de febrer de 1934.
Acta del ple municipal de 18 de setembre de 1937. AMR.
Targeta adreçada als socis del Centre de Lectura. BCLR.
Fonts orals
Josep M. Figuerola Rebull (2007). Cedí dades, documents i la fotografia de Regina Figuerola a Carme Puyol, publicada per primera vegada a Miralls de lluna. Dones als espais urbans de Reus (2008).
Maria Martorell Gurrera (2006).
Dr. Francesc Gras Salas (2006).
Pilar Planas Pujol (2020).