El metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975) va estar relacionat molt intensament i des de molt jove amb el Centre de Lectura. El 31 de gener de 1911, quan encara no tenia quinze anys, va ser-hi admès com a soci numerari. Es va donar de baixa temporalment, durant un parell d’anys, mentre portava a terme els seus estudis universitaris a fora de Reus, però tot seguit –el 4 de juliol de 1916– es va tornar a inscriure al nostre ateneu i continuà sent-ne soci fins a la mort. I encara la seva muller, Lluïsa Borràs Nolla (1903-2001), va voler mantenir la relació amb l’entitat unes quantes dècades més, de manera que encara és sòcia de la casa, com a vídua de Salvador Vilaseca, amb el número 1.
Soci de les Seccions Científica i Excursionista
Adscrit originalment a la Secció Científica del Centre, en va ser elegit secretari el 1912 i fou diverses vegades vocal de la junta seccional. Uns quants anys després, el trobem directament relacionat amb la Secció Excursionista, al si de la qual es retrobà amb uns quants dels seus antics companys fundadors de l’Agrupació Excursionista de Reus (creada el 1915, però ja en decadència el 1918). Pel juliol del 1920, Vilaseca ja actuava com a delegat de la Secció Excursionista a Barcelona i el maig de 1922 encapçalà la candidatura vencedora de les eleccions a la junta seccional, juntament amb Josep Miquel i Pàmies (president fins aleshores, fou el nou secretari), Manuel Mata (nou vocal) i Ricard Ferraté (expresident de l’antiga Agrupació i nou delegat de la Secció a la Juta Directiva del Centre). Val a dir que aquesta elecció provocà la protesta de dos socis de l’entitat, Salvador Felip i Arcadi Fort, segons els quals “els Srs. Vilaseca i Ferraté no poden ésser elegits d’acord amb les disposicions del Reglament”. Aquest desacord originà una reunió especial dels anomenats “cinquanta”, el 27 de maig, en la qual hom ratificà en els càrrecs a Vilaseca i a Ferraté, per bé que unes quantes setmanes després, el 4 de juliol, Ferraté presentà la seva dimissió irrevocable, alhora que sol·licità –de manera sorprenent– la seva expulsió del Centre. El dia 17 del mateix mes, la resta de membres de la junta seccional, inclosos els càrrecs que no havien estat renovats el maig (llevat de Francesc Piñol, que evità el buit de poder), va presentar també la dimissió irrevocable (sense demanar, però la baixa com a socis), “per circumstàncies sobrevingudes completament inesperades” i “en constatar d’una manera evident que no podria portar a terme el programa que es proposava desenrotllar en profit del Centre de Lectura i d’aquesta Secció”. Tot i les gestions que realitzà durant més d’un mes el nou president del Centre, Josep Caixés, la dimissió va fer-se del tot efectiva el 22 d’agost i hom va haver de convocar noves eleccions seccionals.
Molt més endavant, l’any 1948, després del període en què el Centre va romandre sense activitat pròpia a causa de la postguerra, Vilaseca va tornar a la “seva” Secció Excursionista. I ho va fer d’una manera molt activa, tal com demostren els llibres d’actes i les llibretes d’excursions. Els anys 1949 i 1950 va ser elegit delegat la Directiva, el 1965 fou nomenat “vocal d’Arqueologia” i el 1969 rebé el títol de president honorari de la Secció. El 14 d’abril de 1975, el mateix dia de l’enterrament del gran metge i excel·lent prehistoriador, la junta seccional va portar a terme una reunió extraordinària en què manifestà “el seu pesar per la mort de l’insigne excursionista” i acordà, entre altres coses, “demanar al Consell Directiu [que] proposi a la Junta Plenària el nomenament, a títol pòstum, del Dr. Salvador Vilaseca com a Soci d’Honor”, així com “organitzar un acte acadèmic en el seu honor i memòria”.
Home del Centre
De manera paral·lela, Vilaseca col·laborà habitualment a la Revista del Centre de Lectura, especialment a la tercera època, una de les més brillants de la publicació (1920-1934). El 1926 va entrar-ne al consell de redacció i entre 1927 i 1929 en fou el redactor en cap. En parlaré amb més detall, si escau, en una altra ocasió.
L’any 1924 fou designat membre de la Junta de Museus del Centre de Lectura, de la qual va ser també el president efectiu el 1930. El 1931 va ser elegit vicepresident de la Junta Directiva de l’entitat, i dos cops va ser proposat per al càrrec de president de la casa, sengles candidatures que ell mateix va fer retirar (el 1933 i el 1936). Entre 1939 i 1948, va participar activament en diferents gestions destinades a la reobertura oficial del Centre, tot formant part d’una inicial “Junta de Obra y Organización” (1941) i de la primera comissió gestora (1948). Va treballar també en la redacció dels nous estatuts, que van haver de substituir –per imposició oficial– els que havien estat vigents abans de 1939.
Entre les activitats endegades per Salvador Vilaseca al Centre, a més de les ja esmentades, cal citar les diverses conferències que impartí ell mateix o que va gestionar perquè donessin destacats especialistes, especialment –però no únicament– en temes d’arqueologia, història i geologia; les prospeccions portades a terme amb membres de la Secció Excursionista en diferents jaciments del territori i, molt especialment, les dues exposicions de la seva important col·lecció particular de materials prehistòrics, a l’actual Sala Fortuny, els anys 1932 i 1949, la primera de les quals fou l’espurna que originà la creació (el 1933) del Museu Municipal de Reus.