Santasusagna, Vilaseca, i la Revista del Centre de Lectura

 |   |  Twitter

img-santasusagnaSens dubte, una de les parts més valuoses de l’important llegat bibliogràfic i documental de l’erudit escriptor i memorable excursionista Joaquim Santasusagna i Vallès (1899-1982) que es conserva al Centre de Lectura és la de la seva correspondència personal. Un parell de tasts fets per Pere Anguera, l’any 1985 (a “Dos testimonis inèdits dels fets d’octubre”, Quaderns d’Història Contemporània, núm. 8, i al “Pròleg” a l’edició de Contra els tòpics, del mateix Santasusagna), ja van palesar el seu interès. Entre els diversos corresponsals de Santasusagna hi ha personatges molt representatius del món cultural català, a més dels purament locals o íntimament relacionats amb ell, i em sembla que tots hi sortiríem guanyant si algú dediqués la seva atenció a reordenar, revisar i editar com es mereix aquesta destacada i majoritàriament inèdita font documental.

Durant els mesos de preparació de l’exposició que sobre Salvador Vilaseca Anguera i la seva obra (1896-1975) es va obrir al Museu de Reus l’any 1996, vaig poder consultar diferents fons relacionats amb aquest fill il·lustre de la ciutat, de qui –per cert– l’any 2015 s’esdevindrà el quarantè aniversari de la mort. A l’arxiu epistolar del seu vell amic “Santa” s’hi conserven uns quants escrits –molt pocs– de la mà de Vilaseca (val a dir que al d’aquest, conservat a l’Institut Municipal de Museus de Reus, no hi ha cap missiva de Santasusagna). Dels textos tramesos per Vilaseca n’hi ha tres que corresponen a l’època en què el metge i prehistoriador reusenc era el redactor en cap de la Revista del Centre i Santasusagna n’era –pel que sembla, i a més de col·laborador habitual– el corrector. Tot i que dos dels textos no porten l’any d’escriptura, gràcies a la consulta de la mateixa Revista i del llibre El Centre de Lectura de Reus. Una institució ciutadana, del ja esmentat Pere Anguera, els podem situar entre 1927 i 1928. Són –més que cartes– notes o comunicacions gairebé internes, fetes apressadament, per necessitats més o menys urgents d’edició. Hi ha unes quantes abreviatures, com “no.” (per “nombre” o “número”) o “col.” (per “col·laboració”); hi he completat qualque referència entre claudàtors, però no hi senyalo els punts i a part.

A la primera nota, del 19 d’agost de 1927, Vilaseca escrigué: “Amic Santasusagna: Aquí teniu les quartelles de l’Iglesias [sic]. Espero que quan les tindreu vistes me les tornareu. El no. de juliol està ja llest. Demà dissabte deurà ésser entregat i potser en part repartit. Avui han començat a treballar en el vostre article. En Marian [Roca] em diu que és molt possible que faci unes 13 o 14 pàgines. Tinc unes quartelles que em donà el Sr. Toda a Escornalbou, abans d’ahir, sobre un frare franciscà fill de Reus que visqué a Itàlia (el P. Francesc de Reus), que ocuparan unes 3 o 4 pàgines. També tinc una coseta meva. Confio en tres o quatre notes bibliogràfiques, la Vida [del Centre], etc. És a dir les 24 ps. assegurades, i amb l’article de les coves, de l’Iglesias, com a material per al vinent. També tinc el de la cova del Buldó a punt, per a publicar en col. amb l’Iglesias, però ara resulta que en Colominas podrà deixar-nos terrissa d’En Santamaria i fins, probablement, podrem acabar d’excavar la cova. Vostre afm. S. Vilaseca”. L’article llarg de Santasusagna és el de les “Impressions de la Vall de Ribes i el Conflent”; el d’Iglésies & Vilaseca, sobre la cova del Buldó, veuria la llum l’abril de 1929.

La segona és de quatre dies més tard, del 23 d’agost [de 1927]: “Amic Santasusagna: Ací teniu el n. de la R. del mes de Juliol i les proves del vostre article per al de Agost. Convindria que el corregíssiu de pressa. I sobretot permeteu que al seu peu vagi la vostra signatura: és un treball que us l’honora. [¿]Teniu ja llestes les notes bibliogràfiques?: en lloc de la del Cartanyà, [¿]no podríeu fer la de la Memòria de la Cambra de Comerç, per exemple, que van trametre a la R.? Vostre afm. S. Vilaseca”. La ressenya de Santasusagna del treball de Vilaseca sobre la cova del Cartanyà es publicà unes quantes setmanes després, el 5 d’octubre, però a les planes del diari Reus.

La tercera és escrita en un full amb la capçalera impresa “Dr. Salvador Vilaseca Anguera.– Reus” i no porta cap data, però ha de ser de 1928: “Amic Santasusagna: Gràcies per les notes Bibliogràfiques i les ressenyes de Stes. Creus. Lluny de reservar per a un altre nombre les vostres quartelles –cosa que no sé per quin motiu fantàstic vos ha pogut dir En Marian, ja que ell sabia tan bé com jo que mancaven dues planes de Vida per a fer les 28– em serà una gran satisfacció publicar-les: recordeu que vos les havia demanat. Aquest nombre dissabte, si Déu vol, serà al carrer. A més a més, ja tenim bastant de compost per a l’altre. [¿]Sabeu alguna bona persona que vulgui encarregar-se dels següents? Si ho sabeu vos donaré una gratificació. Vostre afm. S. Vilaseca”. La ressenya bibliogràfica sobre el llibre Siluetes de Santes Creus es va publicar al número de març de 1928.

Al diari barceloní El Matí del 10 de novembre de 1929, en una informació sobre “La premsa reusenca”, hom destacà “la meritíssima Revista del Centre de Lectura”, de la qual es deia també que “el Dr. Vilaseca, ànima de la Revista, l’orienta avui amb el seu esperit exquisit i culte”. Aquell mateix any, Vilaseca –que ja havia expressat repetidament el seu cansament (ho podem veure al final de la nota transcrita al paràgraf anterior)– seria substituït com a redactor en cap per Josep Miquel i Pàmies. De tota manera, la seva col·laboració es mantindria força regular fins al 1934.

Joaquim Santasusagna i Vallès
Reus, 1899-1982
Escriptor

Empleat d’una entitat bancària, ha estat mentor d’un grup d’escriptors reusencs a la postguerra. Ha publicat Present i futur del catalanisme (1932), Les serres encantades (1936), impressions pirinenques; Reus i els reusencs en el Renaixement de Catalunya fins al 1900 (1949), obra molt erudita; Definició de l’excursionisme (1959), A eixam (1968), Memòries d’un muntanyenc (1969), L’escampall (1971), recull d’articles, i Paraules d’ahir (1974), i, a més (en col·laboració amb Josep Iglésies), les guies de les muntanyes de Prades, el Montsant i serra la Llena (1929) i de les valls del Gaià, de Foix i de Miralles (1934) i Del Camp de Tarragona a l’Ebre (1934).