1r trimestre

Una reflexió al voltant de la via cooperativa –com a opció alternativa a les grans acumulacions de capital monopolista– en un context de crisi estructural, sense retorn, de l’anomenat ‘Estat del Benestar’, artefacte socialdemòcrata que en el moment de la seva expansió europea –entre els anys cinquanta i vuitanta– serví, fonamentalment, per a contrarestar l’àrea d’influència economicopolítica del socialisme real. Material de treball que, per la capacitat de síntesi, ofereix un guiatge en el marasme social i polític vigent “devorador de Persones i de Pobles”.

Una de les múltiples efemèrides que es commemoraran al llarg de l’any 2018 és del del cent cinquantè aniversari del naixement de l’home de negocis, polític i filantrop Evarist Fàbregas i Pàmies (Reus, 1868 – Barcelona, 1938), president del Centre de Lectura entre 1905 i 1908 i el gran mecenes de l’entitat.

Pedrolo dissenya una situació de revolta contra l’opressió judicial, que esdevé, alhora, una oposició de masses al control de decisions arbitràries de l’estat. Model de narrativa pedroliana gens a veure amb la literatura de l’absurd, i sí, per contra, amb diverses cruïlles decisòries pròpies de la condició humana.

El nou llibre de Jordi Llavina parteix d’una pujada a peu a l’ermita de Sant Pere del Puig de la Selva del Camp, poble natal de la seva mare, d’on en guarda molts records de les seves estades de joventut. Llavina construeix un llarg poema de 1.400 octosíl·labs al llarg dels quals encadena la mirada del caminant, els records anteriors del lloc i pensaments, reflexions i memòria de l’autor sobre molts altres temes. Editat per Meteora es complementa amb un recull fotogràfic de Josep Massana i un epíleg de Mónica Miró i Vinaixa.

Els aiguats i posterior desbordament del riu Gaià, l’any 2015, fan que Josep Santesmases prengui la iniciativa d’escriure un dietari per a oferir-nos la crònica d’aquell temps. Si a l’inici trobem l’anècdota de Vila-rodona, a mesura que avancem en el text ens anirem trobant amb el ressò del paisatge comarcal i nacional, la cultura, la política, l’art, el pensament… El llibre és com un riu: ens aporta serenitat en la descripció dels meandres, però ens tiba i exercita davant l’evolució del món i de les realitats que ens arrosseguen.

Josep Iglésies i Fort presumia, mig de broma mig de sentiment, que quan era petit havia menjat arrels de ganxet i llavors de campanar de Sant Pere de Reus. Se sentia profundament reusenc.

L’advocat, arxiver, escriptor, historiador i àdhuc traductor Antoni de Bofarull i Brocà, nascut al capdamunt del carrer de Monterols (no al palau del carrer de Llovera) el 3 de novembre de 1821, va morir a Barcelona ara fa cent vint-i-cinc anys, concretament el 12 de febrer de 1892, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, lloc on treballava i on havia patit –tres dies abans– un atac de feridura que l’obligà a romandre-hi i del qual no es recuperà.

Mossèn Josep Asens Huguet (Alforja, 24 de setembre de 1923 – 3 d’octubre de 2015) va ser una persona de tarannà obert, conciliador, dialogant, unitari… La seva paraula i la seva actitud sempre incorporaven un missatge d’esperança i d’esforç per aconseguir una societat més justa que evités el sofriment de les classes més pobres i afavorís una convivència en pau i llibertat.

El Centre de Lectura de Reus compta amb el primer volum de la sèrie One Hundred Masterpieces of Japanese Pictorial Art, un catàleg divers de reproduccions d’obres mestres de la tradició pictòrica al Japó. Trobem obra sacra, de paisatge, retrat, escenes bèl·liques, literatura il·lustrada i, fins i tot, caricatura, en fototípies monocromes i gravats a color.

Moltes són les institucions reusenques que han contribuït a que la nostra ciutat hagi esdevingut un punt clau per a la cultura catalana en diferents moments; pel que fa a l’art contemporani, Reus va gaudir d’una favorable ebullició d’artistes durant els anys vuitanta i noranta, que ens va situar al bell mig del focus artístic català, i això va ser en bona part gràcies a l’interès que el Centre de Lectura va posar en els artistes del territori.

Que la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus alberga tresors de vàlua incalculable no és cap secret. Altra cosa és que, d’alguns d’aquests tresors, només en tinguin coneixement un nombre reduït de persones –els motius sobre la desconeixença poden ser diversos i, en tot cas, prescindibles en aquest article. Quant al valor de les meravelles conservades, és, sens dubte, de divers calibre i consideració, segons l’òptica amb què s’analitzin, però indiscutible des del punt de vista patrimonial.

El setembre de 1889 es va fundar l’editorial The Kokka Publishing Company, a mans d’Okakura Kakuzo, el periodista Takahashi Kenzo i amb la col·laboració de l’editor Asahi Shinbunsha. En aquell moment, el projecte d’engegar una revista mensual sobre art japonès simbolitzava el triomf d’una tendència acadèmica del moment

Des del port de Salou, on feien escala nombrosos vaixells, tradicionalment s’hi exportaven la majoria de productes dels pobles del Camp de Tarragona, de la Plana de Lleida i de bona part de la conca de l’Ebre fins a Saragossa [1]. La importància del port era tal que entre 1680 i 1700 hi van sortir gairebe la meitat de les exportacions agràries de Catalunya.

Diana Palmer, darrera novel·la –amb ressons autobiogràfics– del pensador i activista Manuel Costa-Pau (Garriguella, 1936), exposa l’ambient sociopolític entre Portbou-Figueres i el Rosselló a través dels records adolescents d’un grup d’amics sota la segona meitat dels anys quaranta (1946-1948).

Francesc Gaudí i Cornet va néixer a Reus el 27 de maig de 1851. Era, doncs, un any més gran que el seu germà Antoni (Reus, 1852 – Barcelona, 1926). Va fer, com aquest, els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, però amb més aplicació i uns millors resultats acadèmics que el seu germà petit. L’any 1868 es desplaçà fins a la ciutat comtal per a estudiar a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

L’escultura, exempta, representa la figura d’una nena d’uns sis anys d’edat que està asseguda en un tamboret quadrangular i té una nina tirada al terra, a la vora dels peus, com si –almenys per ara– hagués deixat de banda els jocs infantils per dedicar-se, amb total concentració, a l’exercici de les agulles de fer mitja. El que ens sorprèn és com de tan joveneta ja es pren el treball amb tanta seriositat.

La necessitat de deixar de ser l’altre va dur l’artista Albert Porta a transformar-se en Zush (1968) i coincidint amb la clausura de la seva l’exposició individual al MACBA, l’any 2001, Zush va desaparèixer deixant Evru al seu lloc. Tres vides han permès a aquest artista realitzar una obra excepcional que forma part de col·leccions públiques i privades prestigioses com al MOMA (Museum Of Modern Art de Nova York), al Guggenheim de Nova York o a l’FNAC de París.

L’any 2014 Reus va celebrar el bicentenari del naixement del general Prim. Al llarg de l’any, a la ciutat que el va veure néixer, es van programar diverses activitats per retre homenatge a tan insigne figura. Una de les primeres va ser el Club de Lectura que, sobre la novel·la d’Ian Gibson La Berlina de Prim, es va realitzar a la Biblioteca Central Xavier Amorós; el taller es va desenvolupar dins el marc de l’Antena del Coneixement de la Universitat Rovira i Virgili i he d’agrair a la directora de la biblioteca que em convidés a impartir-lo.

El mes de setembre de 2013 va iniciar-se una nova etapa, la novena època, de la Revista del Centre de Lectura.
Després de publicar-se en períodes diferents (El Eco del Centro de Lectura, Ars, Athenaeum o Revista del Centre) l’òrgan d’expressió del Centre es publica actualment en format digital al web https://www.centrelectura.cat/revistadigital/

Dins la programació del Campus Extens Antena del Coneixement de la URV que programa el Centre de Lectura, el dimecres 21 de gener vaig tenir ocasió de recordar, a la sala d’actes de l’entitat, el centenari de la publicació de la Història dels Moviments Nacionalistes (1912-1914) d’Antoni Rovira i Virgili.

El 4 de desembre de 1969 es feia públic el naixement del nostre Cineclub amb la projecció de Los olvidados (1950) de Luis Buñuel, pel·lícula que va ser presentada per Miquel Porter-Moix. Aquest fet fou la culminació de l’esforç realitzat, enfront les condicions polítiques adverses, per part d’un grup d’homes interessats pel cinema i amb ganes d’oferir alguna cosa més a l’espectador reusenc.

Enmig d’aquestes festes ens ha colpit a tots i ens ha produït un cop dolorós la mort, el dia 2 de gener, de Ramon Ferran Pagès. Sincerament no ens ho pensàvem pas malgrat saber, això sí, que el Ramon patia una malaltia que l’obligava a periòdics tractaments agressius: però sempre ens retornava divertit i animós, refet i com si expandís una alegria interior; sense traspuar les lògiques preocupacions que en una persona generosa s’imposa: més que en ell, pensava com quedaríem les persones que més estimava.

El 3 de desembre de l’any passat (2014), vam tenir l’honor d’acollir al Centre de Lectura de Reus al doctor Angel Viñas Martin, que ens va parlar dels seus darrers projectes historiogràfics, al voltant de la figura i de les circumstàncies del general Franco. Més conegut com autor d’una obra descomunal d’investigació al voltant de la Guerra Civil Espanyola, el professor Viñas…

Des de fa més de seixanta anys, el Centre de Lectura de Reus conserva l’sketch (esbós, apunt o croquis), a tinta i acolorit, d’un Office Building, a escala 1:400, sobre el qual s’havia originat una certa confusió pel que fa a l’autoria. En realitat es tracta de l’alçat d’una façana corresponent al projecte –no reeixit– d’un edifici per a oficines, a Nova York, que fou dissenyat cap a la segona dècada del segle XX per l’arquitecte barceloní Ignasi Brugueras Llobet (1883-1964). A l’article hi són esmentats i reproduïs alguns dels dibuixos corresponents a l’igualment frustat Attraction Hotel que Antoni Gaudí (1852-1926) va projectar també, més o menys coetàniament, per a la gran ciutat nord-americana.

Premissa teòrica de l’article: la traducció com una de tantes variants aplicades de la filologia. L’autor, filòleg, hi ressegueix, iŀlustrant-ho amb exemples concernents aspectes diversos (edició, anotació, gramàtica, fraseologia, etc.), la seva pràctica professional en l’exercici d’una tal activitat. Consistent, en aquest cas, a traduir literatura de la llengua de més extensa demografia a la UE —l’alemanya— a la llengua tanmateix més potent dins aquesta mateixa UE d’entre totes les que hi són sotmeses a procés de minorització —la catalana. Balanç final de tot plegat és la pertinència de la traducció com a peça clau d’un projecte cultural tendent a contrarestar tota interferència despersonalitzadora. Paraules clau: Traducció i filologia, Traducció i llengua, Traducció i projecte de país.

«Intempèries» és el títol genèric per al cicle d’art contemporani que la Secció d’Art del Centre ha programat per aquest hivern. En aquests cicles, que el Centre va recuperar fa quatre anys, la Sala Fortuny acull propostes creatives formulades en llenguatges artístics contemporanis, que proposen reflexions sobre el món que ens envolta, que conviden a pensar, qüestionar, jugar amb les imatges, les formes visuals i els seus sentits possibles.

Aquest primer trimestre de 2014 s’ha exposat en la vitrina situada a l’entrada de la biblioteca, i que recull trimestralment un dels “tresors de la Biblioteca del Centre”, el llibre de 1909, One hundred masterpieces of japanese pictorial art. Tòquio: Shimbi Shoin, un dels volums de la col·lecció de vint-i-nou llibres que inclouen gravats japonesos en fusta de colors, editats a començaments del segle XX per la reconeguda editorial japonesa Shimbi Shoin.

El 23 de gener la Secció de Ciències de l’Educació del Centre va encetar el cicle de conferències «Els nostres pedagogs», una tribuna oberta a educadors i pedagogs de trajectòria àmpliament consolidada, amb la conferència d’Octavi Fullat, inclosa en la programació de l’Antena del Coneixement de la URV: «Educar: què és?. Biologia, més societat i potser llibertat». Una bona oportunitat per repassar la trajectòria del filòsof.

Les novel·les funcionen quan l’escriptor no sols aspira a transmetre’ns la peripècia vital dels seus protagonistes sinó quan és capaç de transmetre’ns l’ambient, el món en què es mouen. Només aleshores nosaltres, com a lectors, ens disposem còmodament per enfrontar-nos a una història de ficció. I és que la ficció, en aquest cas la novel·la, no pot desenvolupar-se al bell mig del no-res.

Aquest mes de març es compleixen cinc anys de la mort de Ricard Salvat, doctor en Filosofia, catedràtic d’Història de les Arts Escèniques, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, escriptor, director teatral i figura destacada del teatre català. Nascut a Tortosa, va mantenir amb Reus, el Centre de Lectura i els teatres de la ciutat una relació constant i profitosa. Convidat pel Centre de Lectura, va venir el 5 de maig de 2005 acompanyat per Lluís Pasqual per commemorar el centenari del Teatre Bartrina.

Un dels reusencs més destacats del segle XX ha estat el senyor Josep Recasens i Mercadé. Potser el reconeixement oficial de la ciutat no s’ha fet gaire explícit fins ara, tot i que al polígon Agro-Reus hi té dedicat un carrer llarguerut –entre el camp de futbol i les darreres naus-, potser prou llarg perquè càpiguen al plànol el nom i els dos cognoms tots d’una tirada.

Com és sabut, el context de crisi econòmica ha perjudicat severament la producció i la difusió cultural, i a la nostra ciutat, en l’àmbit específic de les arts visuals, hem assistit a fets tan lamentables com la privatització de Cal Massó; un espai d’art que havia de donar resposta a una vella reivindicació dels sectors culturals de la ciutat: acollir i desenvolupar el tan sovint invocat potencial artístic del nostre territori, en altre temps punt de referència creativa al país.

L’any 2003 va visitar el Centre de Lectura l’escriptor nord-americà Noah Gordon. L’autor es trobava a Catalunya en un viatge que tenia l’objectiu no només de posar-se en contacte directe amb estudiosos de l’època sinó també amarar-se del paisatge per on havia de transcórrer la peripècia de la seva novel·la The Bodega (que s’edità en català amb el títol El celler, el 2007), els personatges de la qual es mouen per la comarca del Penedès de la segona meitat del segle XIX.

Hortensi Güell (Reus 1876, Salou 1899) va assolir, ja mentre vivia i encara més després del suïcidi, la categoria de mite entre els components de la colla de l’anomenat Grup Modernista de Reus. Diu Plàcid Vidal que «L’afavorien la seva figura agraciada, amb els cabells rinxolats i la seva veu de tons harmoniosos, que donaven especial interès a la paraula comunicant-li el sentit de l’heroisme», Miquel Ventura el descriu «Amb el cap gran i gallard, cabells llargs i esblenats que li queien a flocs damunt dels polsos, ulls somniadors quelcom enfusos, un ombra de bigotet damunt son llavi, i al coll una ampla llaçada negligida…

Nascut a Llinars del Vallès l’any 1945, Josep Maria Salrach i Marés es llicencià l’any 1969, en Història General, a la Universitat de Barcelona, en la qual també es doctorà, l’any 1974 (ja fa quaranta anys, doncs), amb la tesi d’història medieval Els comtes i el comtat de Besalú durant l’època carolíngia. Va ser profesor (des del 1970) d’Història de la Corona d’Aragó la mateixa Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Val a dir que també ha impartit cursos a la Universitat de París VII.

La Biblioteca del Centre de Lectura constitueix pel seu important fons bibliogràfic i hemerogràfic una de les biblioteques patrimonials de referència del país. Al llarg de més de 154 anys d’història s’han esmerçat molts recursos en l’adquisició, el tractament documental, la preservació i la conservació d’aquests fons.

El mes d’abril farà dos anys que la secció filològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) va celebrar al Centre de Lectura unes Jornades Acadèmiques de les que acaben de sortir publicades les actes. La presència de l’IEC a Reus va constituir també un homenatge de la institució a Ramon Amigó Anglès, aleshores recentment traspassat.

L’improvisat mestre de català de l’Hortensi Güell a Madrid, Miquel Ventura i Balanyà (Reus, 1878 – Madrid, 1930) no arribava a la vintena d’anys quan va entrar en relació amb els tertulians de «La Regional» que formaven part de l’anomenat Grup Modernista de Reus. Tot i la seva jovenesa, havia nascut el 7 de gener de 1878, s’havia fet un fart de voltar per l’estranger. Va ser en el primer d’aquests viatges, quan va anar a estudiar a Madrid, que va conèixer l’Hortensi. La carrera diplomàtica i els estudis que el van convertir en un filòleg expert en diverses llengües clàssiques i modernes, el van dur per mig món.

Des del maig de 2010, la Biblioteca del Centre conserva el primer àlbum de correspondència rebuda entre 1902 i 1903 per la Secció Artística (ara d’Art) del Centre de Lectura de Reus, aparegut en revisar la documentació particular de l’escultor Modest Gené Roig (Reus, 1914 – Bata, 1983) que conservaven les seves filles Glòria i Carme (el pare de l’escultor, el mestre de cases Modest Gené Fort, fou nomenat el 1948 secretari de la Secció d’Art del Centre de Lectura).

Amb motiu de les obres de remodelació del Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, el Col·lectiu de Teatre la Vitxeta s’acomiadava dins el Cicle «A reveure Bartrina» del seu escenari habitual amb una lectura dramatitzada de Canigó de Jacint Verdaguer en companyia de l’orquestra Camerata XXI, conjunt orquestral amb el qual després participarien en el cicle inaugural de reobertura el maig de 1997.