2014


«El Centre de Lectura: centre d’instrucció popular»

El Centre de Lectura neix l’any 1859, en un moment de retard cultural de Reus, com una entitat instructiva que es convertirà en una universitat popular a causa de tots els ensenyaments que s’hi acabaran impartint. D’aquesta manera, doncs, en néixer pretén lluitar per combatre l’analfabetisme i treure la massa obrera dels bars i de les activitats “lúdiques”, per apropar-la al món cultural i intel·lectual.


L’escriptora Maria Barbal al Centre

El dimarts 25 de novembre l’escriptora Maria Barbal va venir al Centre per tal de participar al Cicle Veus Literàries que organitza la Secció de Llengua i Literatura i la Biblioteca. En aquest cicle es repassa la trajectòria literària de reconeguts escriptors. El text que segueix és la presentació que, a proposta del president, vaig elaborar i llegir en aquell acte.


La premsa històrica reusenca, un tresor a investigar

Segons diversos inventaris de la premsa de Catalunya, Reus és una de les ciutats catalanes que més publicacions periòdiques ha generat al llarg dels segles XIX i XX després de Barcelona. Aquest és el motiu pel qual, des del Centre de Lectura, s’ha iniciat un projecte que té com objectiu l’elaboració d’un catàleg sobre la premsa històrica reusenca, entenent com a premsa històrica aquelles publicacions impreses des de l’any 1813 (amb l’aparició del primer periòdic local el Periódico político y mercantil de la villa de Reus) fins a l’any 1939.


Francesc Grases Gralla, i el seu Epítome

L’obra del jurista reusenc Francesc Grases Gralla ha estat analitzada des de diferents punts de vista. En qualsevol cas, ens caldria una lectura a fons de l’obra polèmica per posar-la a l’abast del públic interessat en el dret històric català, i permetent un coneixement més aprofundit de la seva obra.


Mecenatge cultural

El darrers temps la percepció del mecenatge envers la cultura i en concret el suport a les associacions culturals sense afany de lucre ha anat canviant. Sortosament encara podem trobar empreses i fundacions que donen suport a projectes culturals concrets però s’ha perdut en gran manera el suport individual d’aquella gent que creia que ajudant esporàdicament o deixant en testament alguns dels seus estalvis donava més raó a la seva existència.


El “Jueu del Raval”, al Centre de Lectura (1925-1940)

Des de l’any 1940, el Museu de Reus conserva una escultura de fusta, antropomorfa, semblant a una mena de Cupido adult, somrient i de trets satírics moderns, amb restes de policromia i de mida gairebé natural (157 cm d’altura màxima), que és coneguda popularment com el “Jueu del Raval”, una mena de renom que figura també a la fitxa museogràfica corresponent.


Figuretes de vidre al Centre de Lectura l’any 1956

Fullejo la programació del Teatre Fortuny i veig que pel 28 de novembre està programada la representació de El zoo de vidre de Tenesse Williams en versió catalana d’Emili Teixidor i sota la direcció de Josep Maria Pou. L’anunci em transporta gairebé seixanta anys enrera, concretament al 7 de juny de 1956, quan aquí a Reus, al Teatre Bartrina del Centre de Lectura es va representar amb carácter d’estrena absoluta – ho deia al programa de mà – la primera versió en català de l’obra: The Glass Menagerie de Tenesse Williams, traduïda al català pel doctor Bonaventura Vallespinosa amb el títol Figuretes de vidre.


Un mite del progrés i el catalanisme

Resulta poc habitual que un polític oficialitzi la presentació de la seva candidatura a unes eleccions en un indret com una biblioteca. Ara bé, si ens trobem a Reus, aquesta biblioteca només pot ser la del Centre de Lectura, una de les institucions ciutadanes més antigues i prestigioses de la ciutat i un ateneu reconegut arreu de Catalunya. Un espai que tant a la capital del Baix Camp com fora vila s’associa ineludiblement amb cultura, catalanisme i progrés.


Espais i Rutes Literàries

Aquests dies estem celebrant al Centre de Lectura (del 27 d’octubre al 15 de novembre) les «Jornades La Literatura com a Patrimoni i Desenvolupament. Espais i Rutes Literàries» on es debat sobre les cases d’escriptors i les rutes literàries d’aquest territori que s’han associat a «Espais Escrits», una entitat sense afany de lucre que facilita que espais i rutes que potser quedarien conformats a una existència local i se’n ressentirien, aspirin a una altra dimensió i que, ni que sigui estirant encara més el voluntarisme, s’hi incorporin.


Una pintura entre la realitat i el misticisme

Melcior Domenge i Antiga (Olot, 10 de maig de 1872 – Olot, 1939), nascut en una família humil, esdevingué pintor i pessebrista català. Es formà a l’Escola de Dibuix d’Olot, d’on fou després professor; el 1892 va rebre una escassa pensió de la Diputació de Girona per ampliar estudis durant dos cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, l’escola de Llotja. El president del tribunal que decidí atorgar-li la pensió fou el pintor i diputat provincial Joaquim Vayreda. Domenge un cop acabada la pensió va residir a Olot, on va pintar i va fer de professor. Va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 1939


Arts i idiomes protagonitzen una àmplia oferta acadèmica

El Centre de Lectura de Reus ha reprès plenament aquest mes d’octubre les classes i sessions formatives de les respectives escoles i cursos que s’imparteixen a l’entitat. L’Escola de Teatre, l’Escola de Dansa, l’Escola de Música, l’Escola d’Idiomes, els cursos d’Arts plàstiques i l’Escola de Lletres ofereixen una àmplia programació formativa adreçada a persones d’edats, nivells, interessos i perfils ben diversos.


El poeta Bartrina, censurat a El Eco del Centre de Lectura (1871)

Estic convençut que Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús (Reus, 1850 – Barcelona, 1880) és un dels personatges més interessants i polifacètics del segle xix català. Per qui vulgui conéixer millor la seva personalitat, recomano la lectura del volum Joaquim M. Bartrina, entre les raons poètiques i les científiques, coordinat per Montserrat Corretger i Xavier Ferré i editat per l’Arxiu Municipal de Reus l’any 2002.


L’Atlante Veneto, una joia cartogràfica al Centre de Lectura

Fins a finals del segle XV la República de Venècia va ser una de les grans potències a la Mediterrània. La seva força es basava en els intercanvis comercials que, des de l’edat mitjana, mantenia amb l’Orient. La caiguda de Constantinoble el 1453, en poder dels turcs, va iniciar un declivi que es va allargar fins a finals del segle XVIII.


Santasusagna, Vilaseca, i la Revista del Centre de Lectura

Sens dubte, una de les parts més valuoses de l’important llegat bibliogràfic i documental de l’erudit escriptor i memorable excursionista Joaquim Santasusagna i Vallès (1899-1982) que es conserva al Centre de Lectura és la de la seva correspondència personal. Un parell de tasts fets per Pere Anguera, l’any 1985 (a “Dos testimonis inèdits dels fets d’octubre”, Quaderns d’Història Contemporània, núm. 8, i al “Pròleg” a l’edició de Contra els tòpics, del mateix Santasusagna), ja van palesar el seu interès.


Històries del segon pis, la primera publicació del Taller d’escriptura del Centre de Lectura

L’Escola de Lletres de la Biblioteca neix l’any 2011 per tal de consolidar en un sol ens depenent de la biblioteca del Centre de Lectura, l’organització de cursos i tallers literaris, rutes, trobades de traductors, lectures dramatitzades, cicles literaris, etc., amb l’objectiu de difondre i promocionar fonamentalment la literatura i la cultura catalanes.