2014


«El Centre de Lectura: centre d’instrucció popular»

El Centre de Lectura neix l’any 1859, en un moment de retard cultural de Reus, com una entitat instructiva que es convertirà en una universitat popular a causa de tots els ensenyaments que s’hi acabaran impartint. D’aquesta manera, doncs, en néixer pretén lluitar per combatre l’analfabetisme i treure la massa obrera dels bars i de les activitats “lúdiques”, per apropar-la al món cultural i intel·lectual.


L’escriptora Maria Barbal al Centre

El dimarts 25 de novembre l’escriptora Maria Barbal va venir al Centre per tal de participar al Cicle Veus Literàries que organitza la Secció de Llengua i Literatura i la Biblioteca. En aquest cicle es repassa la trajectòria literària de reconeguts escriptors. El text que segueix és la presentació que, a proposta del president, vaig elaborar i llegir en aquell acte.


La premsa històrica reusenca, un tresor a investigar

Segons diversos inventaris de la premsa de Catalunya, Reus és una de les ciutats catalanes que més publicacions periòdiques ha generat al llarg dels segles XIX i XX després de Barcelona. Aquest és el motiu pel qual, des del Centre de Lectura, s’ha iniciat un projecte que té com objectiu l’elaboració d’un catàleg sobre la premsa històrica reusenca, entenent com a premsa històrica aquelles publicacions impreses des de l’any 1813 (amb l’aparició del primer periòdic local el Periódico político y mercantil de la villa de Reus) fins a l’any 1939.


Francesc Grases Gralla, i el seu Epítome

L’obra del jurista reusenc Francesc Grases Gralla ha estat analitzada des de diferents punts de vista. En qualsevol cas, ens caldria una lectura a fons de l’obra polèmica per posar-la a l’abast del públic interessat en el dret històric català, i permetent un coneixement més aprofundit de la seva obra.


Mecenatge cultural

El darrers temps la percepció del mecenatge envers la cultura i en concret el suport a les associacions culturals sense afany de lucre ha anat canviant. Sortosament encara podem trobar empreses i fundacions que donen suport a projectes culturals concrets però s’ha perdut en gran manera el suport individual d’aquella gent que creia que ajudant esporàdicament o deixant en testament alguns dels seus estalvis donava més raó a la seva existència.


El “Jueu del Raval”, al Centre de Lectura (1925-1940)

Des de l’any 1940, el Museu de Reus conserva una escultura de fusta, antropomorfa, semblant a una mena de Cupido adult, somrient i de trets satírics moderns, amb restes de policromia i de mida gairebé natural (157 cm d’altura màxima), que és coneguda popularment com el “Jueu del Raval”, una mena de renom que figura també a la fitxa museogràfica corresponent.


Figuretes de vidre al Centre de Lectura l’any 1956

Fullejo la programació del Teatre Fortuny i veig que pel 28 de novembre està programada la representació de El zoo de vidre de Tenesse Williams en versió catalana d’Emili Teixidor i sota la direcció de Josep Maria Pou. L’anunci em transporta gairebé seixanta anys enrera, concretament al 7 de juny de 1956, quan aquí a Reus, al Teatre Bartrina del Centre de Lectura es va representar amb carácter d’estrena absoluta – ho deia al programa de mà – la primera versió en català de l’obra: The Glass Menagerie de Tenesse Williams, traduïda al català pel doctor Bonaventura Vallespinosa amb el títol Figuretes de vidre.


Un mite del progrés i el catalanisme

Resulta poc habitual que un polític oficialitzi la presentació de la seva candidatura a unes eleccions en un indret com una biblioteca. Ara bé, si ens trobem a Reus, aquesta biblioteca només pot ser la del Centre de Lectura, una de les institucions ciutadanes més antigues i prestigioses de la ciutat i un ateneu reconegut arreu de Catalunya. Un espai que tant a la capital del Baix Camp com fora vila s’associa ineludiblement amb cultura, catalanisme i progrés.


Daniel Giralt-Miracle va pronunciar al Centre la llicó inaugural del curs 2014/2015

Les lliçons inaugurals del Centre compten cada any amb destacades personalitats de diferents camps artístics, literaris o socials. En els darrers anys personalitats com Oriol Bohigas, Lluís Pasqual, Ramon Amigó, Salvador Giner, Josep Fontana Lázaro i Rafael Moneo hi han aportat el seus coneixements marcant un alt nivell d’excel·lència.


Espais i Rutes Literàries

Aquests dies estem celebrant al Centre de Lectura (del 27 d’octubre al 15 de novembre) les «Jornades La Literatura com a Patrimoni i Desenvolupament. Espais i Rutes Literàries» on es debat sobre les cases d’escriptors i les rutes literàries d’aquest territori que s’han associat a «Espais Escrits», una entitat sense afany de lucre que facilita que espais i rutes que potser quedarien conformats a una existència local i se’n ressentirien, aspirin a una altra dimensió i que, ni que sigui estirant encara més el voluntarisme, s’hi incorporin.


Salvador Juanpere i el Centre de Lectura

Divendres passat, 24 d’octubre, el Centre de Lectura inaugurà, com és tradició, el curs 2014-2015 amb una conferència del crític d’art Daniel Giralt-Miracle. El text de la presentació d’enguany l’ha redactat Salvador Juanpere Huguet.


Una pintura entre la realitat i el misticisme

Melcior Domenge i Antiga (Olot, 10 de maig de 1872 – Olot, 1939), nascut en una família humil, esdevingué pintor i pessebrista català. Es formà a l’Escola de Dibuix d’Olot, d’on fou després professor; el 1892 va rebre una escassa pensió de la Diputació de Girona per ampliar estudis durant dos cursos a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, l’escola de Llotja. El president del tribunal que decidí atorgar-li la pensió fou el pintor i diputat provincial Joaquim Vayreda. Domenge un cop acabada la pensió va residir a Olot, on va pintar i va fer de professor. Va morir en aquesta mateixa ciutat l’any 1939


Arts i idiomes protagonitzen una àmplia oferta acadèmica

El Centre de Lectura de Reus ha reprès plenament aquest mes d’octubre les classes i sessions formatives de les respectives escoles i cursos que s’imparteixen a l’entitat. L’Escola de Teatre, l’Escola de Dansa, l’Escola de Música, l’Escola d’Idiomes, els cursos d’Arts plàstiques i l’Escola de Lletres ofereixen una àmplia programació formativa adreçada a persones d’edats, nivells, interessos i perfils ben diversos.


El poeta Bartrina, censurat a El Eco del Centre de Lectura (1871)

Estic convençut que Joaquim Maria Bartrina i d’Aixemús (Reus, 1850 – Barcelona, 1880) és un dels personatges més interessants i polifacètics del segle xix català. Per qui vulgui conéixer millor la seva personalitat, recomano la lectura del volum Joaquim M. Bartrina, entre les raons poètiques i les científiques, coordinat per Montserrat Corretger i Xavier Ferré i editat per l’Arxiu Municipal de Reus l’any 2002.


L’Atlante Veneto, una joia cartogràfica al Centre de Lectura

Fins a finals del segle XV la República de Venècia va ser una de les grans potències a la Mediterrània. La seva força es basava en els intercanvis comercials que, des de l’edat mitjana, mantenia amb l’Orient. La caiguda de Constantinoble el 1453, en poder dels turcs, va iniciar un declivi que es va allargar fins a finals del segle XVIII.


Santasusagna, Vilaseca, i la Revista del Centre de Lectura

Sens dubte, una de les parts més valuoses de l’important llegat bibliogràfic i documental de l’erudit escriptor i memorable excursionista Joaquim Santasusagna i Vallès (1899-1982) que es conserva al Centre de Lectura és la de la seva correspondència personal. Un parell de tasts fets per Pere Anguera, l’any 1985 (a “Dos testimonis inèdits dels fets d’octubre”, Quaderns d’Història Contemporània, núm. 8, i al “Pròleg” a l’edició de Contra els tòpics, del mateix Santasusagna), ja van palesar el seu interès.


Històries del segon pis, la primera publicació del Taller d’escriptura del Centre de Lectura

L’Escola de Lletres de la Biblioteca neix l’any 2011 per tal de consolidar en un sol ens depenent de la biblioteca del Centre de Lectura, l’organització de cursos i tallers literaris, rutes, trobades de traductors, lectures dramatitzades, cicles literaris, etc., amb l’objectiu de difondre i promocionar fonamentalment la literatura i la cultura catalanes.


Reus és Vilabona en una novel·la de Jaume Roig, president del Centre de Lectura del 1934 al 1936

El darrer dels Tubaus és el títol de l’única novel·la escrita per Jaume Roig Padró, que va néixer a Reus el 1896 i morí a Mèxic el 1969. Fill d’un metge de Vimbodí instal·lat a Reus, va estudiar medicina, és doctorà a Madrid i el 1917 ingressà al cos de sanitat militar, cos que abandonà voluntàriament amb el grau de comandant.


El Rusiñol del Centre de Lectura

Rusiñol presentà el 1888 a l’Exposició Extraordinària de Nadal de la Sala Parés de Barcelona en solitari aquest quadre de gran format, que en la crònica de “La Publicitat” (25-XII-1888, pág.2) per la tècnica desimbolta i l’ús profús de l’espàtula fou considerat com un magnífic esbós. Pertany al gènere de paisatge amb figures. Descriu una devesa amb una filera d’arbres ordenats en paral·lel a un mur de tanca fet amb grans fragments de material de la colada de lava que procedeix del volcà Garrinada, als afores de la ciutat d’Olot.


Petits tresors cinematogràfics del Centre de Lectura

Fa 21 anys, al 1993, la Videofonoteca del Centre de Lectura de Reus va començar una petita campanya de recuperació de material cinematogràfic a Reus de la mà del seu director de llavors Xavier Robert, que va confiar en la proposta de dos joves llicenciats, socis del Centre, Pedro Nogales i Josep Estivill. La manca de pressupost no va permetre tenir una llarga continuïtat del projecte, però si algunes petites recuperacions de gran valor històric com va ser el fons de Francesc Llevat Rosell.


Daniel Barenboim a Reus l’any 1998

El pianista i director d’orquestra Daniel Barenboim, nascut a Buenos Aires i nacionalitzat israelí, espanyol i palestí, va fer estada a Reus el mes d’agost de 1998 per tal d’enregistrar el film «Entre 4 (z) yeux» dedicat als Preludis (llibre primer) de Claude Debussy. L’any 1962, quan tenia vint anys, ja havia actuat al Teatre Fortuny.


El certamen del centenari del Centre de Lectura. 1959

En ple franquisme i en una entitat com el Centre de Lectura que maldava entre la supervivència i la resistència, l’any 1959 es convocà un certamen de caràcter jocfloralesc amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. Es tractava de la sisena convocatòria, successora de les dels anys 1878, 1884, 1892, 1921 i 1952, a la qual volia donar-se especial rellevància amb motiu de l’efemèride.


Notes sobre les roses a l’època romana

L’any 1997, l’aleshores comissari de l’exposició, Pere Campi, em va demanar un petit article per a l’especial monogràfic de la Revista del Centre de Lectura –intitulat, és clar, Roses– dedicat a la cinquantena edició del Concurs-Exposició Nacional de Roses. Em va semblar que, per a no repetir conceptes –sovint més aviat poètics– ja expressats per molts dels glossadors de la flor més emblemàtica, podia fer una petita incursió en el nostre passat clàssic.


Espriu, Ferrater i el banquer Recasens

Amb Salvador Espriu, de forma directa, només hi vaig tenir una relació d’unes quantes hores (potser nou en total distribuïdes en tres jornades diferents) i de quatre cartes. En un dels contactes amb Espriu hi era present el senyor Francesc Recasens i Mercadé, fundador del Banc Exterior d’Espanya que, uns tres anys enrera, havia insinuat que li agradaria ser president del Centre de Lectura. Cal no confondre Francesc Recasens amb el seu germà gran Josep, intel·lectual i polític socialista reusenc.


Els nostres traductors

La tradició traductora laica de Reus ve de molt lluny. Joaquim Maria Bartrina va publicar abans de 1880 diferents versions de poemes de Catullus (A Lèsbia), d’Heinrich Heine (Lo negrer), d’Horaci (Llibre I, Oda IX), Josep Roumanille (La cegueta) o de la prosa d’Adalbert de Chamisso (Lo castell dels gegants). Alguns dels membres del Grup Modernista de Reus com Josep Aladern, qui ja havia traduït al català, l’any 1894, Solness el contructor d’Ibsen va publicar diverses traduccions a les pàgines de la premsa modernista reusenca de l’època.


El Teatre Bartrina i el cinema (del cinema mut al cinema sonor)

El Teatre no va veure una programació estable de cinema professional mut fins a la seva inauguració com a Teatre Bartrina l’any 1918. Llavors el cinema era alguna cosa més que una simple novetat o atracció, era un dels espectacles més importants de la ciutat i l’empresa d’Evarist Fàbregas, que regentava el Teatre, amb bon ull comercial, no va poder resistir-se a fer cinema de forma regular.


El Teatre Bartrina i el cinema (1903 – 1925)

La història del cinema al Teatre Bartrina no té, és clar, la importància que pot tenir la dels grans cinemes de Barcelona on s’estrenava puntualment el cinema de Hollywood, però marca el veritable ressò popular, intel·lectual i social del cinema a Reus i al país. Ens introdueix en la seva veritable implantació en la societat i en la cultura. Bona part de la història del cinema professional al Teatre Bartrina no difereix gaire de la resta de cinemes de Reus. La veritable diferència és la seva relació amb el Centre de Lectura.


Andreu de Bofarull (1810-1882), impulsor del Centre de Lectura

Qui fou el primer historiador destacat de Reus descendia d’una família noble, els Bofarull, que tenia –però– uns orígens més modestos: uns quants Boffarull (amb dues f, a la francesa) van ser, entre els segles xvi i xviii, pagesos, blanquers i boters. Els pares d’Andreu eren el noble Francesc de Bofarull i Mascaró, nét de l’ennoblit Josep de Bofarull i germà del famós arxiver i historiador Pròsper, i Antònia Brocà, filla del doctor en Drets Salvador Brocà i Salas.


Tresors de la Biblioteca del Centre de Lectura: gravats japonesos en fusta de colors

Aquest primer trimestre de 2014 s’ha exposat en la vitrina situada a l’entrada de la biblioteca, i que recull trimestralment un dels “tresors de la Biblioteca del Centre”, el llibre de 1909, One hundred masterpieces of japanese pictorial art. Tòquio: Shimbi Shoin, un dels volums de la col·lecció de vint-i-nou llibres que inclouen gravats japonesos en fusta de colors, editats a començaments del segle XX per la reconeguda editorial japonesa Shimbi Shoin.


Octavi Fullat al Centre de Lectura

El 23 de gener la Secció de Ciències de l’Educació del Centre va encetar el cicle de conferències «Els nostres pedagogs», una tribuna oberta a educadors i pedagogs de trajectòria àmpliament consolidada, amb la conferència d’Octavi Fullat, inclosa en la programació de l’Antena del Coneixement de la URV: «Educar: què és?. Biologia, més societat i potser llibertat». Una bona oportunitat per repassar la trajectòria del filòsof.


Presentació del llibre Un pessic a l’ànima, per Coia Valls

Les novel·les funcionen quan l’escriptor no sols aspira a transmetre’ns la peripècia vital dels seus protagonistes sinó quan és capaç de transmetre’ns l’ambient, el món en què es mouen. Només aleshores nosaltres, com a lectors, ens disposem còmodament per enfrontar-nos a una història de ficció. I és que la ficció, en aquest cas la novel·la, no pot desenvolupar-se al bell mig del no-res.


Ricard Salvat i el Centre de Lectura

Aquest mes de març es compleixen cinc anys de la mort de Ricard Salvat, doctor en Filosofia, catedràtic d’Història de les Arts Escèniques, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, escriptor, director teatral i figura destacada del teatre català. Nascut a Tortosa, va mantenir amb Reus, el Centre de Lectura i els teatres de la ciutat una relació constant i profitosa. Convidat pel Centre de Lectura, va venir el 5 de maig de 2005 acompanyat per Lluís Pasqual per commemorar el centenari del Teatre Bartrina.


Josep Recasens i Mercadé, intel·lectual i polític

Un dels reusencs més destacats del segle XX ha estat el senyor Josep Recasens i Mercadé. Potser el reconeixement oficial de la ciutat no s’ha fet gaire explícit fins ara, tot i que al polígon Agro-Reus hi té dedicat un carrer llarguerut –entre el camp de futbol i les darreres naus-, potser prou llarg perquè càpiguen al plànol el nom i els dos cognoms tots d’una tirada.


Cicles d’hivern d’art contemporani al Centre de Lectura

Com és sabut, el context de crisi econòmica ha perjudicat severament la producció i la difusió cultural, i a la nostra ciutat, en l’àmbit específic de les arts visuals, hem assistit a fets tan lamentables com la privatització de Cal Massó; un espai d’art que havia de donar resposta a una vella reivindicació dels sectors culturals de la ciutat: acollir i desenvolupar el tan sovint invocat potencial artístic del nostre territori, en altre temps punt de referència creativa al país.


Noah Gordon al Centre de Lectura

L’any 2003 va visitar el Centre de Lectura l’escriptor nord-americà Noah Gordon. L’autor es trobava a Catalunya en un viatge que tenia l’objectiu no només de posar-se en contacte directe amb estudiosos de l’època sinó també amarar-se del paisatge per on havia de transcórrer la peripècia de la seva novel·la The Bodega (que s’edità en català amb el títol El celler, el 2007), els personatges de la qual es mouen per la comarca del Penedès de la segona meitat del segle XIX.


Hortensi Güell, mite del Grup Modernista de Reus

Hortensi Güell (Reus 1876, Salou 1899) va assolir, ja mentre vivia i encara més després del suïcidi, la categoria de mite entre els components de la colla de l’anomenat Grup Modernista de Reus. Diu Plàcid Vidal que «L’afavorien la seva figura agraciada, amb els cabells rinxolats i la seva veu de tons harmoniosos, que donaven especial interès a la paraula comunicant-li el sentit de l’heroisme», Miquel Ventura el descriu «Amb el cap gran i gallard, cabells llargs i esblenats que li queien a flocs damunt dels polsos, ulls somniadors quelcom enfusos, un ombra de bigotet damunt son llavi, i al coll una ampla llaçada negligida…


Presentació del llibre Justícia i poder a Catalunya abans de l’any mil, de Josep Maria Salrach i Marés

Nascut a Llinars del Vallès l’any 1945, Josep Maria Salrach i Marés es llicencià l’any 1969, en Història General, a la Universitat de Barcelona, en la qual també es doctorà, l’any 1974 (ja fa quaranta anys, doncs), amb la tesi d’història medieval Els comtes i el comtat de Besalú durant l’època carolíngia. Va ser profesor (des del 1970) d’Història de la Corona d’Aragó la mateixa Universitat de Barcelona i actualment és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat Pompeu Fabra. Val a dir que també ha impartit cursos a la Universitat de París VII.


Jornades de l’Institut d’Estudis Catalans al Centre de Lectura

El mes d’abril farà dos anys que la secció filològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans) va celebrar al Centre de Lectura unes Jornades Acadèmiques de les que acaben de sortir publicades les actes. La presència de l’IEC a Reus va constituir també un homenatge de la institució a Ramon Amigó Anglès, aleshores recentment traspassat.


Miquel Ventura (1878-1930), filòleg i mecenes del Centre de Lectura

L’improvisat mestre de català de l’Hortensi Güell a Madrid, Miquel Ventura i Balanyà (Reus, 1878 – Madrid, 1930) no arribava a la vintena d’anys quan va entrar en relació amb els tertulians de «La Regional» que formaven part de l’anomenat Grup Modernista de Reus. Tot i la seva jovenesa, havia nascut el 7 de gener de 1878, s’havia fet un fart de voltar per l’estranger. Va ser en el primer d’aquests viatges, quan va anar a estudiar a Madrid, que va conèixer l’Hortensi. La carrera diplomàtica i els estudis que el van convertir en un filòleg expert en diverses llengües clàssiques i modernes, el van dur per mig món.


Les primeres activitats de la Secció Artística del Centre de Lectura (1902 – 1903)

Des del maig de 2010, la Biblioteca del Centre conserva el primer àlbum de correspondència rebuda entre 1902 i 1903 per la Secció Artística (ara d’Art) del Centre de Lectura de Reus, aparegut en revisar la documentació particular de l’escultor Modest Gené Roig (Reus, 1914 – Bata, 1983) que conservaven les seves filles Glòria i Carme (el pare de l’escultor, el mestre de cases Modest Gené Fort, fou nomenat el 1948 secretari de la Secció d’Art del Centre de Lectura).


En Veu Alta, vint anys de lectures dramatitzades

Amb motiu de les obres de remodelació del Teatre Bartrina del Centre de Lectura de Reus, el Col·lectiu de Teatre la Vitxeta s’acomiadava dins el Cicle «A reveure Bartrina» del seu escenari habitual amb una lectura dramatitzada de Canigó de Jacint Verdaguer en companyia de l’orquestra Camerata XXI, conjunt orquestral amb el qual després participarien en el cicle inaugural de reobertura el maig de 1997.


Tomàs Lletget, un dels primers presidents del Centre de Lectura (1861-1866, 1868-1875)

El segon de tres germans fills de Josep Lletget Torens i Maria Cailà, Tomàs Lletget i Cailà va néixer a Reus el 1825. Un cop completats els anys escolars en aquesta ciutat, va cursar estudis de Medicina a Barcelona, traslladant-se posteriorment a Madrid, on va obtenir el grau de Doctor el 1847. Com a metge, va dirigir diversos establiments balnearis a Catalunya, Aragó, Navarra i Múrcia. Així, entre el 1876 i el 1877 va tenir al seu càrrec les termes de Caldes de Montbui, on les seves idees liberals quant al tractament dels pacients sembla que l’enfrontaren amb els propietaris de la institució.