2n trimestre


Joan Roig i Solé entre els setze fills il·lustres de Reus als bitllets locals del 1937

Enguany que commemorem el centenari de la mort de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (Reus,1835-Barcelona,2018), tan oblidat en la memoria col·lectiva recent, ens sorprèn cada cop que comprovem com n’estava de present en el record dels reusencs ben avançat el segle XX. Tant present estava, que durant un any i mig va anar de mà en mà…en un humil billet de mitja pela, a l’abast de rics i de pobres, de creients i d’ateus, de nadius i de refugiats. De ben segur que això l’hauria complagut.


Notes sobre l’escultor Joan Roig i Solé (Reus, 1835 – Barcelona, 1918)

Resum biogràfic de l’escultor reusenc Joan Roig i Solé (1835-1918), redactat amb motiu del centenari de la seva mort i de l’exposició commemorativa que és oberta a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus fins al 16 de juny de 2018. En aquestes notes escrites per Jaume Massó es fa un recorregut per la seva trajectòria com escultor des dels seus inicis, fent un repàs de les diferents exposicions artístiques en què va participar, les seves obres i on les podem trobar i, finalment la seva tasca en representacions infantils.


Ressenya –a càrrec del filòleg Joaquim Mallafrè– del recull de poemes d’Aureli Trujillo

Joaquim Mallafrè ens fa una ressenya del recull de poemes d’Aureli Trujillo, Entre marges. El recull va ser presentat al Centre de Lectura el 19 d’abril de 2018 i va tenir una gran acollida a la sala Miquel Ventura. Joaquim Mallafrè destaca les imatges marineres dels poemes de Trujillo; el vent, que el fa més reusenc, i que no necessita recórrer a la rima per aconseguir un llenguatge poètic. Mallafrè admira la dedicació poètica de l’autor, la qualitat i la formació.


Mallafr(h)edonisme

Màrius Serra ens parla sobre la publicació del volum Uns i altres sobre la panoràmica de l’obra del reusenc Joaquim Mallafrè Gavaldà. El volum aplega diferents textos dividits en dos blocs: els Uns, que tenen com a objecte d’estudi autors del seu entorn reusenc i els altres, en què trobem consideracions sobre les seves traduccions de l’anglès al català d’autors de gran pes. Màrius Serra ens proposa vuit paràgrafs, associats a les vuit lletres del cognom de Mallafrè que ens permetin arreplegar alguns dels aspectes més rellevants d’aquest llibre.


Pregó del LXXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura

La filòloga Fina Masdéu és la convidada a fer a glosa de la 71a edició del Concurs Exposició Nacional de Roses per part del Centre de Lectura de Reus. Després de manifestar els seus agraïments als organitzadors de l’esdeveniment, parlarà sobre la seva relació amb les roses durant la seva infantesa. A continuació, farà un recorregut per la història de la literatura on trobem la presència d’aquesta flor que representa l’escut reusenc i explicarà una petita història en què les roses en són les protagonistes. Finalment, farà referència a altres protagonistes de l’esdeveniment: l’autora del cartell i els roseristes, i acabarà convidant-nos a gaudir d’aquest magnífic espectacle.


Els retrats de bust escultòric de Josep Anselm Clavé

Un repertori provisional dels prototips seriats més freqüents de retrat escultòric de bus del músic, poeta i polític Josep Anselm Clavé. Tot i que no va ser fins després de la seva mort que s’inicia la representació de la seva imatge en diferents suports.

Trobem tres prototips del bust escultòric de Clavé. El primer, data de 1874 i fou esculpit en guix per Joan Roig i Solé que ens presenta unes característiques molt realistes. El segon prototip està esculpit en marbre per l’escultor Manuel Fuxà i Leal amb decoració laurifòlia. Finalment, el tercer prototip és, també, obra de Manuel Fuxà i va ser inaugurat a l’Exposició Universal de Barcelona, el 1888. Aquí s’ha assimilat la imatge de Clavé a la d’un dirigent burgès de la Restauració.


A propòsit de la presentació del llibre de Lluís Pasqual De la mano de Federico al Centre de Lectura.

De la mano de Federico. Aquest és un llibre que fa dies que camina. No li hem demanat a Lluís que el vingui a presentar – ho està amb escreix – sinó que ens el vingui a explicar. Com, quan, perquè…? A una servidora se li ha proposat que en faci la introducció i només puc transmetre – segurament amb poca traça –el que el llibre m’ha transmès a mi, el que m’ha dit, el que m’ha descobert.


Ressò de japonisme: Un catàleg dels tresors imperials de Nara

Quan abordem el col·leccionisme d’art japonès a Catalunya des de finals del s. XIX fins les primeres dècades del s. XX, hem de distingir entre la singularitat d’obres de qualitat i les artesanies en sèrie accessibles als comerços locals. Al primer grup hi pertany la col·lecció de 29 llibres i 140 revistes japoneses del Centre de Lectura de Reus, que inclouen els primers textos acadèmics sobre història de l’art japonès, acompanyats de fototípies i gravats de primera qualitat. L’origen d’aquest material són dues editorials toquiotes, The Kokka Publishing Company i Shimbi Shoin, que s’inscriuen en el marc nacionalista japonès de principis del s. XX.


Una carta d’Eduard Toda a Salvador Vilaseca, sobre el Centre de Lectura (1935)

Entre la documentació del metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca Anguera (1896-1975), conservada a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus de Reus, és força destacable la corresponent al seu amic i compatrici Eduard Toda i Güell (1855-1941). De la interessant sèrie de cartes (una quarantena llarga) que Eduard Toda adreçà a Salvador Vilaseca entre els anys 1926 i 1941…


L’Antena del Coneixement, el Campus Extens de la URV

L’any 2007 la Universitat Rovira i Virgili, va engegar un nou projecte amb voluntat d’irradiar coneixement al nostre àmbit territorial: el Campus Extens, Antenes del Coneixement.

Com s’explica al web de la URV “el Campus Extens és un projecte estratègic de la tercera missió de la Universitat, la missió territorial, de compromís amb les institucions i els agents motors del desenvolupament del territori, en totes les seves dimensions, des del vessant més sociocultural al més socioeconòmic.


Josep Iglésies, fill espiritual del Centre de Lectura

El geògraf, historiador, biògraf i escriptor Josep Iglésies i Fort va néixer a Reus el 9 de setembre de 1902. Ha estat un dels representants més conspicus del noucentisme reusenc i més d’una vegada va proclamar que se sentia “fill de l’esperit del Centre de Lectura de Reus”. Estudià Dret i direcció d’indústries tèxtils, per a dedicar-se a la fàbrica familiar instal·lada a la Riba (no exercí com a advocat).


Associacionisme: canvi de paradigma

El passat dia 4 de juny es va celebrar el Dia de l’Associacionisme Cultural promogut per la Generalitat de Catalunya. Amb motiu d’aquesta celebració al Centre de Lectura es va fer una jornada de portes obertes, que incloïa una visita guiada per l’entitat, i es va presentar el llibre de Ramon Arnabat i Xavier Ferré editat per la Federació d’Ateneus de Catalunya Ateneus: Cultura i llibertat. Associacionisme a la Catalunya contemporània.


Joan Ventallol i la Pratica mercantiuol

Fa poques setmanes, a mitjan abril, celebràvem al Centre de Lectura les Jornades de Llibre Antic. En la meva intervenció, com historiador, vaig voler destacar la importància que pels investigadors actuals tenen algunes d’aquestes relíquies, com a font de coneixement.


Dos nous socis d’honor del Centre de Lectura: Anton Pàmies i Salvador Juanpere

El divendres 29 de maig tindrà lloc a la sala d’actes del Centre el lliurament dels guardons de Soci d’Honor del Centre a dos destacades personalitats reusenques: l’arquitecte Anton Pàmies Martorell i l’artista reusenc de Vilaplana Salvador Juanpere Huguet. L’acte serà presentat per Jordi Royo i Mercè Costafreda, respectivament i comptarà amb la col·laboració del quartet de cordes Camerata XXI el qual interpretarà el quartet Vistes al mar (1920) d’Eduard Toldrà inspirat en poemes de Joan Maragall.


«Concert per una bandera»

El dissabte 9 de maig, a la pedrera del Camp de Mauthausen, el concertista de guitarra i catedràtic del Conservatori de Perpinyà Francisco Ortiz va oferir novament el «Concert per una bandera». Ara que fa 70 anys de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, s’escau significar que les forces aliades entraren en un recinte prèviament deslliurat pels mateixos presos i les rebien amb una pancarta i una bandera.


Plàcid Vidal: catalogador dels llibres de la Biblioteca del Centre de Lectura entre 1921 i 1924

L’escriptor Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938) s’inicià en el món de la literatura amb el Grup Modernista de Reus (1897-1898), l’ideòleg del qual era el seu germà, Cosme Vidal (Josep Aladern). En aquest període, en què es familiaritza amb l’estètica del modernisme regeneracionista i es vincula amb les idees del catalanisme, Plàcid Vidal publica poemes i textos narratius breus –a la premsa local, sobretot– i el monòleg L’escala del crim (1898).


Ramon Casas al Centre de Lectura

103 anys després Ramon Casas tornarà a la sala Fortuny del Centre de Lectura. Ho farà amb els famosos cartells que tots coneixem i que es podran contemplar en una exposició que tindrà lloc el primer trimestre del curs vinent (2015-2016), a partir del 23 d’octubre i fins al 27 de novembre.


El portador de cocos (1959), de Modest Gené

Pel Nadal del 1980, el Centre de Lectura va acollir l’Exposició Antològica de Modest Gené, una mostra que tornava a reunir –vint anys després– bona part de les obres que el 1961 havien format part de l’Exposició d’Homenatge a Modest Gené, al mateix Centre. Gràcies a l’exposició, l’entitat va rebre en donació de la mà de la dona de Modest Gené, Matilde Gómez-Calcerrada, una de les obres més destacades de les produïdes durant la seva primera etapa guineana, El portador de cocos (1959).


Jornades d’estudis dedicades al Llibre Antic al Centre

Transcorreguda la Setmana Santa, el Centre de Lectura recupera el pols de la seva activitat cultural. El programa d’actes de primavera, mentre arriba la diada de Sant Jordi, arrenca amb força; just començar abril ens trobem amb un dels plats forts, em refereixo a les Jornades d’Estudis que enguany estaran dedicades al Llibre Antic, així en majúscula.


Reconeguts escriptors catalans al Cicle Veus Literàries del Centre

El passat 17 de febrer, Sílvia Soler Guasch oferí un repàs de la seva trajectòria literària en el marc del cicle Veus Literàries al Centre organitzat per l’Escola de Lletres de la Biblioteca del Centre de Lectura. Sílvia Soler és escriptora i periodista catalana, llicenciada en Ciències de la Informació, ha exercit de redactora de programes de ràdio i de col·laboradora en diferents mitjans de comunicació.


Històries del segon pis, la primera publicació del Taller d’escriptura del Centre de Lectura

L’Escola de Lletres de la Biblioteca neix l’any 2011 per tal de consolidar en un sol ens depenent de la biblioteca del Centre de Lectura, l’organització de cursos i tallers literaris, rutes, trobades de traductors, lectures dramatitzades, cicles literaris, etc., amb l’objectiu de difondre i promocionar fonamentalment la literatura i la cultura catalanes.


Reus és Vilabona en una novel·la de Jaume Roig, president del Centre de Lectura del 1934 al 1936

El darrer dels Tubaus és el títol de l’única novel·la escrita per Jaume Roig Padró, que va néixer a Reus el 1896 i morí a Mèxic el 1969. Fill d’un metge de Vimbodí instal·lat a Reus, va estudiar medicina, és doctorà a Madrid i el 1917 ingressà al cos de sanitat militar, cos que abandonà voluntàriament amb el grau de comandant.


El Rusiñol del Centre de Lectura

Rusiñol presentà el 1888 a l’Exposició Extraordinària de Nadal de la Sala Parés de Barcelona en solitari aquest quadre de gran format, que en la crònica de “La Publicitat” (25-XII-1888, pág.2) per la tècnica desimbolta i l’ús profús de l’espàtula fou considerat com un magnífic esbós. Pertany al gènere de paisatge amb figures. Descriu una devesa amb una filera d’arbres ordenats en paral·lel a un mur de tanca fet amb grans fragments de material de la colada de lava que procedeix del volcà Garrinada, als afores de la ciutat d’Olot.


Petits tresors cinematogràfics del Centre de Lectura

Fa 21 anys, al 1993, la Videofonoteca del Centre de Lectura de Reus va començar una petita campanya de recuperació de material cinematogràfic a Reus de la mà del seu director de llavors Xavier Robert, que va confiar en la proposta de dos joves llicenciats, socis del Centre, Pedro Nogales i Josep Estivill. La manca de pressupost no va permetre tenir una llarga continuïtat del projecte, però si algunes petites recuperacions de gran valor històric com va ser el fons de Francesc Llevat Rosell.


Daniel Barenboim a Reus l’any 1998

El pianista i director d’orquestra Daniel Barenboim, nascut a Buenos Aires i nacionalitzat israelí, espanyol i palestí, va fer estada a Reus el mes d’agost de 1998 per tal d’enregistrar el film «Entre 4 (z) yeux» dedicat als Preludis (llibre primer) de Claude Debussy. L’any 1962, quan tenia vint anys, ja havia actuat al Teatre Fortuny.


El certamen del centenari del Centre de Lectura. 1959

En ple franquisme i en una entitat com el Centre de Lectura que maldava entre la supervivència i la resistència, l’any 1959 es convocà un certamen de caràcter jocfloralesc amb motiu de la celebració del centenari de la seva fundació. Es tractava de la sisena convocatòria, successora de les dels anys 1878, 1884, 1892, 1921 i 1952, a la qual volia donar-se especial rellevància amb motiu de l’efemèride.


Notes sobre les roses a l’època romana

L’any 1997, l’aleshores comissari de l’exposició, Pere Campi, em va demanar un petit article per a l’especial monogràfic de la Revista del Centre de Lectura –intitulat, és clar, Roses– dedicat a la cinquantena edició del Concurs-Exposició Nacional de Roses. Em va semblar que, per a no repetir conceptes –sovint més aviat poètics– ja expressats per molts dels glossadors de la flor més emblemàtica, podia fer una petita incursió en el nostre passat clàssic.


Espriu, Ferrater i el banquer Recasens

Amb Salvador Espriu, de forma directa, només hi vaig tenir una relació d’unes quantes hores (potser nou en total distribuïdes en tres jornades diferents) i de quatre cartes. En un dels contactes amb Espriu hi era present el senyor Francesc Recasens i Mercadé, fundador del Banc Exterior d’Espanya que, uns tres anys enrera, havia insinuat que li agradaria ser president del Centre de Lectura. Cal no confondre Francesc Recasens amb el seu germà gran Josep, intel·lectual i polític socialista reusenc.


Els nostres traductors

La tradició traductora laica de Reus ve de molt lluny. Joaquim Maria Bartrina va publicar abans de 1880 diferents versions de poemes de Catullus (A Lèsbia), d’Heinrich Heine (Lo negrer), d’Horaci (Llibre I, Oda IX), Josep Roumanille (La cegueta) o de la prosa d’Adalbert de Chamisso (Lo castell dels gegants). Alguns dels membres del Grup Modernista de Reus com Josep Aladern, qui ja havia traduït al català, l’any 1894, Solness el contructor d’Ibsen va publicar diverses traduccions a les pàgines de la premsa modernista reusenca de l’època.


El Teatre Bartrina i el cinema (del cinema mut al cinema sonor)

El Teatre no va veure una programació estable de cinema professional mut fins a la seva inauguració com a Teatre Bartrina l’any 1918. Llavors el cinema era alguna cosa més que una simple novetat o atracció, era un dels espectacles més importants de la ciutat i l’empresa d’Evarist Fàbregas, que regentava el Teatre, amb bon ull comercial, no va poder resistir-se a fer cinema de forma regular.


El Teatre Bartrina i el cinema (1903 – 1925)

La història del cinema al Teatre Bartrina no té, és clar, la importància que pot tenir la dels grans cinemes de Barcelona on s’estrenava puntualment el cinema de Hollywood, però marca el veritable ressò popular, intel·lectual i social del cinema a Reus i al país. Ens introdueix en la seva veritable implantació en la societat i en la cultura. Bona part de la història del cinema professional al Teatre Bartrina no difereix gaire de la resta de cinemes de Reus. La veritable diferència és la seva relació amb el Centre de Lectura.


Andreu de Bofarull (1810-1882), impulsor del Centre de Lectura

Qui fou el primer historiador destacat de Reus descendia d’una família noble, els Bofarull, que tenia –però– uns orígens més modestos: uns quants Boffarull (amb dues f, a la francesa) van ser, entre els segles xvi i xviii, pagesos, blanquers i boters. Els pares d’Andreu eren el noble Francesc de Bofarull i Mascaró, nét de l’ennoblit Josep de Bofarull i germà del famós arxiver i historiador Pròsper, i Antònia Brocà, filla del doctor en Drets Salvador Brocà i Salas.


Tresors gastronòmics de la Biblioteca del Centre de Lectura

La Biblioteca del Centre de Lectura compta amb un bon nombre de llibres de gastronomia alguns dels quals hem cregut interessant de destacar.

En primer lloc parlarem d’una edició moderna del text més antic conegut en català referent a cuina. Es tracta del Llibre de Sent Soví, un receptari amb més de dues-centes vint receptes de plats que es cuinaven als Països Catalans a l’edat mitjana. Aquesta cuina és força anterior al descobriment d’ Amèrica, i, per tant, no disposa de productes que més endavant arribaren d’aquell continent. És una cuina saborosa, refinada i variada, mostra de les profundes arrels històriques de la nostra manera de cuinar.