3r trimestre

Recuperació d’una tradició cartogràfica

El 17 de setembre de 2018 es van presentar a la sala d’actes Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, els dos primers volums de l’Atles manual d’Història de Catalunya sota l’autoria de Victor Hurtado, que actualment està treballant en el darrer lliurament. Ambdós volums recullen la síntesi d’una part definitòria de la nostra història i la seva finalitat és aportar la cartografia com a instrument per a situar els factors clau: el temps i l’espai.

Patrimoni bibliogràfic i mecenatge

Amb motiu de la celebració de l’Any Europeu del Patrimoni Cultual (2018), la bibliotecària-documentalista Cristina Barbé fa palesa la important tasca del Centre de Lectura de Reus de conservació dels fons bibliogràfics de caràcter patrimonial des dels inicis de la impremta fins a principis del s. xx. També recalca el gran nombre de fons i col·leccions que posseeixen i l’accessibilitat d’aquests a través dels catàlegs.
També explica la rellevant tasca d’Antoni Pedrol Rius, fill il·lustre de la ciutat i soci d’honor del Centre de Lectura de Reus, que va exercir de mecenes del Centre i fou un element clau per aquesta entitat.

Quin dia va néixer, Pròsper de Bofarull?

En aquest breu article —escrit per Jaume Massó— es planteja, tal com diu el títol, quin dia va néixer l’arxiver i historiador reusenc Pròsper de Bofarull. La data del seu naixement ha estat objecte de diverses vacil·lacions i ambigüitats per part dels diferents estudiosos, ja que algunes fonts, com la del mateix Pròsper de Bofarull, són equivocades o incertes. Jaume Massó corregeix aquest error persistent i aclareix al lector aquest dubte.

In memoriam. Ferran Jové i Hortoneda, investigador fidel

El dia 24 d’agost d’enguany moria a les Borges del Camp Ferran Jové i Hortoneda (1929-2017). Eugeni Perea repassa la vida i l’obra d’aquest historiador i onomasiòleg, excursionista, activista cultural i nacionalista, amb una forta empremta investigadora i humana sobre el Camp de Tarragona. Escut d’Argent de les Borges (1993) i Premi Antoni Pedrol Rius d’investigació (2002), entre altres distincions i reconeixements, Jové col·laborà de manera activa amb el Centre de Lectura, Òmnium Cultural i tot un conjunt d’associacions i entitats del país.

Ressò de japonisme: La selecció d’obres mestres de l’escola Ukiyo-e per Shimbi Shoin

«Només vivim per l’instant en què admirem l’esplendor del clar de lluna, la neu, la flor del cirerer i les fulles multicolors de l’auró. Gaudim del dia excitats pel vi, sense que ens desil·lusioni la pobresa, mirant-nos fixament als ulls. Ens deixem portar -com una carbassa arrossegada pel corrent del riu- sense perdre l’ànim ni per un instant. Això és el que s’anomena el món que flueix, el món passatger.»

La literatura popular catalana i el folklore a la Revista del Centre de Lectura de Reus

Sovint s’escriu sobre allò popular que s’estima i es viu. Les paraules impreses ens tradueixen la intensitat d’una sensació, i una publicació periòdica com la Revista del Centre de Lectura de Reus pot contenir molts dels elements imprescindibles de la identitat cultural del poble. Sempre, i en la mesura que ens és possible, cal recompondre’ls de la manera més perfecta, com a peces valuoses del trencaclosques d’aquest teixit social i humà nostre.

Eduard Toda, un reusenc de soca-rel

Com tants altres compatricis seus, Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Poblet, 1941) es va sentir sempre vitalment vinculat a la seva ciutat natal. I molts dels qui el van conèixer i en van parlar també n’acostumaven a destacar el seu caràcter reusenc i àdhuc reusenquista. Publiquem un autògraf de 1924 que ho posa ben de manifest.

El senyal d’identitat corporativa del Centre de Lectura de Reus i el disseny de la seva revista (1859-1984)

Ningú no discuteix avui en dia la importància de la identitat corporativa per al bon coneixement i comunicació de les empreses i institucions. En aquest aspecte, el Centre de Lectura de Reus ha lluït des de la seva fundació, el 1859, un senyal d’identitat corporatiu, que adoptà la seva forma definitiva cap al 1922, molt probablement de la mà del pintor i escenògraf Josep Rocarol.

L’Atlante Veneto, una joia cartogràfica al Centre de Lectura

Fins a finals del segle XV la República de Venècia va ser una de les grans potències a la Mediterrània. La seva força es basava en els intercanvis comercials que, des de l’edat mitjana, mantenia amb l’Orient. La caiguda de Constantinoble el 1453, en poder dels turcs, va iniciar un declivi que es va allargar fins a finals del segle XVIII.