Pasqual, Gemma (2023). Torturades. Barcelona: Comanegra.
Torturades de Gemma Pasqual i Escrivà, editat per Comanegra (2023), és un llibre valent i necessari. Amb el seu treball, Gemma Pasqual Escrivà posa nom i cognoms a vint-i-dues dones que van passar per les dependències de la comissaria de Via Laietana. Vint-i-dos exemples de detingudes que van patir humiliacions, escarni i tortures físiques i psíquiques, tant de la policia franquista com de la posterior. Tres generacions de dones que comença l’any 1941, amb la primera testimoni, fins al 2019, amb la darrera, passen per les planes d’aquest llibre.
Amb el seu treball periodístic, l’autora treu a la llum històries marcades per la desmemòria i la por. Una desmemòria i una por que han fet dels darrers vuitanta anys un període marcat, també, pel silenci i la impunitat. Un silenci que el llibre trenca i una impunitat que reclama ser reparada.
El llibre explica que la tortura té biaix de gènere i que deixa seqüeles físiques i emocionals que marquen les vides de qui l’ha patida. El tracte paternalista, vexatori i obscè a les dones afegeixen un grau més de perversió als interrogatoris policials per la condició de ser dona; però ens quedaríem curts si diguéssim que Torturades només parla de tortura, perquè Gemma Pasqual després de dos anys de recerca i mitjançant els vint-i-dos testimonis ens recorda d’on venim i ens fa pensar en el lloc on estem.
Torturades obliga a reflexionar sobre la necessitat de lluitar contra l’oblit i fer visibles les dones en tots els àmbits de la vida, també en el de la repressió. Per Via Laietana, 43 n’han passat de totes condicions, edats, ètnies, cultures i classes socials. Dones que han patit l’horror de la tortura i la vexació per ser membres actius de la protesta, de la reivindicació, de la lluita per la democràcia i els drets humans i d’altres que han estat criminalitzades, perseguides i maltractades per ser gitanes, transsexuals, prostitutes, emigrants, homosexuals o per atrevir-se a plasmar i difondre les actuacions policials desproporcionades… Detencions indiscriminades, espampolades pels mitjans d’informació amb un llenguatge incriminatori que en la major part de les vegades han acabat amb l’absolució o la llibertat sense càrrecs de les dones que les han sofert, sense rebre el mateix ressò mediàtic. Totes elles han patit el càstig que es reserva a la dissidència, la diferència i la transgressió.
El treball, ben documentat, posa nom i cognoms als torturadors i denuncia que les seves pràctiques no hagin estat ni investigades i ni castigades sinó que, en molts casos, hagin acabat amb ascensos o premis amb condecoracions pensionades.
L’exercici de llibertat i valentia que fan Gemma Pasqual Escrivà i les vint-i-dues protagonistes del llibre són uns elements més que cal sumar a la campanya de conscienciació impulsada per la Comissió de la Dignitat, per exigir el tancament de Via Laietana, 43. Suposa un crit de solidaritat amb les víctimes, de rebuig vers allò que han patit i de rigor amb la història.
Torturades és el relat d’allò que mai no hauria d’haver estat i fa ús de la memòria com la millor eina per a fer justícia.
Altres articles
-
Portada
-
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a la ciutat de Reus. Una anàlisi de la seva arquitectura
-
El llegat de Domènech i Montaner, un gran atractiu per a Reus
-
Lluís Domènech i Pere Caselles, un tàndem per al Manicomi de Reus
-
A propòsit d’alguns projectes «menors» de Lluís Domènech i Montaner descoberts a l’Arxiu Històric Municipal de Reus