Resum
Aquest primer trimestre de 2014 s’ha exposat en la vitrina situada a l’entrada de la biblioteca, i que recull trimestralment un dels “Tresors de la Biblioteca del Centre”, el llibre de 1909, One hundred masterpieces of japanese pictorial art un dels volums de la col·lecció de vint-i-nou llibres que inclouen gravats japonesos en fusta de colors, editats a començaments del segle XX, de l’artesà Shimbi Shoin. Aquestes publicacions, donades per Joan Ribes formen part d’un dels tresors més curiosos de la biblioteca i que complementen l’important fons de llibres catalogats de començaments del segle XX.
Aquest primer trimestre de 2014 s’ha exposat en la vitrina situada a l’entrada de la biblioteca, i que recull trimestralment un dels “tresors de la Biblioteca del Centre”, el llibre de 1909, One hundred masterpieces of japanese pictorial art. Tòquio: Shimbi Shoin, un dels volums de la col·lecció de vint-i-nou llibres que inclouen gravats japonesos en fusta de colors, editats a començaments del segle XX per la reconeguda editorial japonesa Shimbi Shoin.
Se sap sobre l’Editorial Shimbi Shoin que va estar activa entre els anys 1899 i 1938. Des de la seva fundació, Shimbi Shoin ràpidament fou reconeguda com la principal editorial en reproduccions d’art, per la seva qualitat i excel·lència tècnica de les seves edicions. Com a resultat d’això, encara avui dia una gran part de les seves publicacions es troben en les millors biblioteques i museus de Japó. No obstant, aquestes publicacions no es troben ni en biblioteques europees ni en biblioteques americanes a excepció de casos molt extraordinaris com ho és el de la Biblioteca del Centre de Lectura.
El procés d’impressió en fusta que realitzà Shimbi Shoin, de manera artesanal, és el motiu pel qual les seves obres tenen una qualitat sorprenent. Shimbi Shoin barreja les tècniques de gravat tradicionals japoneses amb les tècniques de gravat tradicionals europees. La impressió en fusta requereix moltes hores per poder produir una sola imatge. Es requereix la talla de nombrosos blocs de fusta de cirerer per a cada un dels colors que s’utilitzen en la impressió final. Aquesta tasca tan minuciosa podia suposar diversos mesos per poder completar-se. El resultat final és la creació d’imatges sorprenentment nítides i molt detallades.
Cal especificar que la impressió en fusta resulta bastant complexa i molt laboriosa, requereix desenes i desenes d’hores per tal de produir, al final, una sola imatge. S’han de tallar molts blocs de fusta de cirerer i de color diferents per completar un sol gravat.
Els vint-i-nou volums que formen part de la col·lecció del Centre són llibres amb enquadernacions de luxe, cosides a ma amb seda i encapsades amb tancaments d’ivori. Inclouen llibres com 100 obres mestres de l’art pictòric japonès (1909), els cinc volums de Masterpieces selected from the Ukiyoyé (1906-1909) o la capsa que descriu el procés d’estampació de les 96 imatges que donen peu a un gravat definitiu, com si fos una pel·lícula que a base d’incorporar un detall rere l’altra acaba esdevenint la imatge final.
I com ha arribat aquesta col·lecció exòtica i gairebé introbable a la Biblioteca del Centre de Lectura? Doncs com la majoria de tresors bibliogràfics que les prestatgeries del carrer Major col·leccionen gràcies a la generositat de molts mecenes particulars que han decidit que la millor forma de garantir la pervivència d’aquestes joies és incorporar-les a aquest fons comú, a l’abast dels estudiosos i interessats i per al gaudi de futures generacions. Són fons patrimonials importants que el Centre ha anat recopilant des de l’any 1859 quan una sèrie d’intel·lectuals van fundar la primera biblioteca patrimonial del país. Ara resten integrats dins un fons general que aplega un total de 260.000 volums.
Aquestes publicacions japoneses foren donades a la Biblioteca del Centre de Lectura per Joan Ribes Daura i incorporades al seu fons bibliogràfic el desembre de 1972, a les darreries de la presidència d’Emili Argilaga i uns mesos abans de la de Ramon Amigó, i amb la mediació del directiu responsable de la Biblioteca: Benet Oriol. Joan Ribes, va néixer a Ascó l’any 1900 i després d’haver treballat de jove a la botiga de roba de Cal Navàs, va fundar l’any 1933, amb Joan Casals Alabau, l’empresa Ribes&Casals a Barcelona, una empresa de teixits que ha esdevingut molt important al cap dels anys, amb sèus actuals també a Madrid, Sevilla i Palma de Mallorca i que l’any 2013 va ser guardonada per l’Ajuntament de Barcelona amb el premi al “Millor establiment 2013” de Barcelona. Joan Ribes va tornar, una vegada instal·lat a Barcelona, a Reus per tal de casar-se amb una reusenca, i degut al record i estima que li tenia al Centre va donar aquesta col·lecció bibliogràfica. Va morir, segons informació facilitada per la seva neta Marina Vernet, l’any 1983.
Valdria la pena resseguir i fer una recerca de la història vital que hi ha darrere el personatge de Joan Ribes i Daura la qual ens permetria saber més de la vida comercial de la ciutat durant la primera meitat del segle XX. I també dels vincles comercials que aleshores mantenia Reus amb les comarques interiors i especialment amb la Ribera d’Ebre i és que Ribes va continuar conservant també els vincles amb la seva ciutat natal, col·laborant amb l’Associació Joventut Conscient d’Ascó (1971-1985) la qual el va nomenar Soci d’Honor l’any 1979.
Les publicacions de gravats japonesos que es troben a la Biblioteca del Centre de Lectura formen part d’un dels tresors més curiosos de la biblioteca i que complementen l’important fons de llibres catalogats de començaments del segle XX.