Divendres 18 de gener, a les 20.00 h, a la sala Fortuny, inauguració de l’exposició «1.760 metres», de Llorenç Ugas.

1.760 metres és la distància que hi ha entre la part sud de la platja d’Algarrobico (cap de Gata, Almeria) i la part més al nord –on la mateixa formació natural del territori impedeix un pas tranquil. El paisatge és àrid i salvatge, gairebé ancestral, forjat al llarg de centenars d’anys per l’erosió dels temporals de vent i de mar, i les hores de sol i el fred de l’hivern. Si caminéssim amb els ulls tancats per aquests 1.760 metres, sentiríem l’anar i venir de les ones, la força de les onades contra les roques i podríem descriure com és el tacte de la sorra als peus –la qual, des del sud de la platja fins al nord, varia des de l’arena més fina a aquella més gruixuda que fa mal als peus quan ja portes una estona caminant. Passejant per aquest lloc, un pot tenir la sensació d’estar en un indret gairebé sagrat, mil·lenari, alterat només pels mateixos cicles de la natura. Però si caminem amb els ulls oberts per aquests 1.760 metres, hi veurem el famós Hotel Algarrobico, a mig construir des de l’any 2003 i actualment considerat il·legal per una resolució judicial del 2018, pendent d’enderrocament després d’un embull de plets i resolucions que s’han allargat deu anys. L’impacte que aquesta construcció civil exerceix sobre el seu entorn resulta evident, i no és solament visual, perquè la transformació física del lloc resulta aclaparant. Per construir l’hotel s’ha canviat la forma del mateix paisatge i s’ha alterat el cicle de la naturalesa. La pressió exercida sobre aquest lloc bloqueja l’espai i anul·la l’entorn. La percepció del paisatge es veu invariablement alterada, s’interromp aquest canal invisible que ens sincronitza amb les coses. La resposta de tot el que envolta l’edifici és la del col·lapse i, en conseqüència, la nostra capacitat de comunió amb la natura desapareix. S’han donat molts casos d’aquest tipus al nostre país, no solament amb projectes il·legals o que no complien amb tots els requisits per construir-se. La crisi immobiliària ha obligat a abandonar molts projectes convertits en ruïna abans d’acabar-se i que, al seu torn, convertien en ruïna tot allò que els envoltava. La pressió urbanística, turística i moltes vegades política sobre el territori ha aconseguit transformar el nostre paisatge per sempre. La costa mediterrània, les Illes Balears, els Pirineus i punts d’altres llocs especialment fràgils i de tremenda bellesa venuts per un grapat d’euros.

Llorenç Ugas Dubreuil (Sabadell, 1976) es va formar com a fotògraf a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya i a l’Escola Illa de Sabadell. Als seus inicis es va interessar per la fotografia antiga i les tècniques alternatives i va experimentar amb papers salats, albúmines o la càmera pinhole. El cos central dels seus projectes s’ha articulat entorn a l’estudi de la ciutat i el paisatge. S’interessa per conceptes com la memòria, la fragilitat, la impossibilitat, la percepció, l’experiència, el fracàs, la tensió i l’experimentació, sobre els quals construeix els seus projectes. Des de fa diversos anys rastreja espais en els quals el paisatge ha sofert greus transformacions per motius urbanístics, polítics, turístics o tots ells alhora. Interessat a documentar com ha quedat aquest paisatge i les causes que l’han portat al lloc en el qual es troba, activa una crítica a les polítiques permissives que han portat aquests territoris a la forma en la qual es troben actualment. El seu treball, principalment fotogràfic, el complementa amb instal·lacions i peces que s’allunyen del documental estricte per abordar directament l’experiència del paisatge urbà o natural en els llocs en els quals treballa.

• Carrer Major, 15 · 43201, Reus
• Tel: 977 773 112
• © Centre de Lectura 2026
• Avís legal
• Política de privacitat
• Transparència