Darrer número publicat: Vol. 2025: 9a època, 2n quadrimestre
Consulteu tots els números a l'arxiu d'articles
Vol. 2025: 9a època, 2n quadrimestre
Quan tot s’acaba, la vida recomença
Anàlisi del contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura i balanç de la feina feta per part de la directora, Agnès Toda i Bonet, tenint en compte que, amb aquest número, se n’acaba la gestió.
La grafitera aquella
Reproduïm el conjunt de 60 haikus escrits per Antoni Nomen amb el títol de La grafitera aquella. Varen ser presentats en públic per l’autor l’1 d’abril del 2022, però mai s’han arribat a editar. Ara els reproduïm a la Revista del Centre de Lectura per al gaudi dels lectors, però sobretot per tal que no es perdin en el no-res que produeix el pas del temps. Mentre esperem que el nostre consoci Magí Sunyer, catedràtic de la URV, finalitzi el seu treball d’estudi i tria de la poesia inèdita d’Antoni Nomen, per poder tenir cura, des d’una posició d’autoritat, de la futura edició pòstuma d’aquells poemaris que responguin als criteris de qualitat que, segons defensà i manifestà sempre Antoni Nomen, havien de ser prioritat.
Armaris buits
Escrit de Teresa Miralles, la dona d’Antoni Nomen, sobre les troballes, els records i l’absència que ha deixat a la casa on vivien plegats.
El meu germà Ton: Pólvora i versets
Record de l’Antoni Nomen germà, de l’Antoni Nomen més entremaliat, bromista i divertit.
De la memòria, dels dies d’abans
Record de l’Antoni Nomen, veí, i dels posteriors contactes literaris a l’entorn de Miquel Escudero, Gabriel Ferrater i Xavier Amorós.
Antoni Nomen: quatre llibres, quatre poemes
Repàs per l’obra poètica d’Antoni Nomen a través dels seus quatre llibres i, en concret, un poema de cadascun d’aquests llibres, la qual cosa ens permet conèixer millor la seva obra i, en conseqüència, l’autor.
Presentació de Si això ha de durar, d’Antoni Nomen
Text llegit per l’autor de l’article el 29/01/22 a la Biblioteca Carles Cardó de Valls, com a presentació del poemari Si això ha de durar, en el marc de les Festes Decennals 2021 + 1.
Reproducció de l’article publicat a Quaderns de Vilaniu (2022), núm. 81: 57-64 (IEV)
«Memento mori» d’Antoni Nomen
Valoració de l’obra poètica d’Antoni Nomen, centrant-se en concret en un poema: «Memento mori» de Si això ha de durar (Cossetània, Valls, 2022), la qual cosa comporta tenir-ne en compte d’altres i dur a terme una reflexió important no només sobre la poesia d’Antoni Nomen sinó també sobre la seva manera de ser i de concebre la mort.
On el silenci dorm…
Record d’Antoni Nomen, de la seva manera d’estar i d’habitar el món.
Antoni Nomen, una ciència per als sentits
Tarannà humà i literari (sobretot poètic) d’Antoni Nomen, especialment en comparació amb David Jou; o sigui, tenint en compte la seva faceta científica.
Carta pòstuma a Antoni Nomen
Record d’Antoni Nomen, l’amic, especialment en relació amb el premi Bernat Vidal i Tomàs de la vila de Santanyí.
Adeu, Ton Nomen
Record de les experiències viscudes conjuntament amb Antoni Nomen, com el projecte Terrabastall Poètic, i valoració de la poesia de l’amic.
Amic poeta: 1 + (4 + 6) + 1 = [no fan 10, que fan 12!], o potser seran 13 + un apartat de poemes esparsos. O, si es vol, de Cairats amb antifaç a La rosa de ningú
Repàs de les diferents creacions d’Antoni Nomen, algunes publicades com a llibre d’altres en diferents espais i suports, i d’altres encara pendents de ser publicades.
3 poemes
El poeta Joan de la Rúbia dedica tres poemes a Antoni Nomen. Aquesta endreça es justifica per l’amistat que mantingueren de forma persistent en el temps. A més, Nomen considerava que tots dos pertanyien, en néixer a meitat dels anys cinquanta del segle xx, a una mena de generació poètica reusenca.
Una nota apressada sobre el títol del teu poemari. A cop calent
Reflexió sobre el títol d’un dels llibres de poemes d’Antoni Nomen: Ja no és ahir i encara no és demà (2022), premi Ventura Gassol 2014.
El Toni Nomen i el teatre
Vincles d’Antoni Nomen amb el teatre, des de l’institut —amb La Tartana—, però especialment més endavant amb el grup El Trole, no només com a actor, sinó també en les seves altres múltiples facetes en què s’hi va implicar.
Guardeu-me la paraula (tres episodis, a partir de l’obra de Xavier Amorós)
Visió gràfica lliure de l’espectacle Guardeu-me la paraula que la companyia teatral El Trole va estrenar al Teatre Bartrina de Reus el 12 de novembre del 2023, basada en textos memorialístics de Xavier Amorós.
Compromís i fermesa
Explicació de com fou la coneixença d’Antoni Nomen i com es va desenvolupar el vincle després, sobretot a través de la Revista del Centre de Lectura.
Els tres de la Pensión Bahia
Record de la Pensión Bahia del carrer de la Canuda de Barcelona on van conviure Pere Anguera, Salvador Juanpere i Antoni Nomen, a través d’escrits de cadascun d’ells. I portades dels dos números de la revista Dolcet Verí.
L’art (ens) clucà l’ull, amic Anton
Reproducció de l’article de Salvador Juanpere publicat a Reusdigital el 23 de desembre de 2024 al voltant de la mort d’Antoni Nomen i totes les vivències compartides.
La premsa a Riudoms a l’època de la dictadura franquista (1948-1979). Antecedents i evolució
Anàlisi dels mitjans de comunicació de Riudoms entre els anys 1948 i 1979, en especial sobre L’Om, a l’empara editorial de la parròquia de Sant Jaume apòstol.
URBS. Revista de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus (1956-1962). Una fita dins el panorama de les publicacions periòdiques de Reus a mitjan segle XX
Estudi sobre la publicació URBS. Revista de la Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de la Comarca de Reus, que es va publicar entre els anys 1956 i 1962, amb l’anàlisi de tot el que va significar i qui s’hi va vincular.
ADESEL: de la Selva del Camp al món
Estudi sobre la publicació ADESEL, la circular de l’Agrupació de Selvatans Residents Fora Vila, que es va publicar entre el març del 1953 i el maig del 1965, amb l’anàlisi de tot el que va significar i qui s’hi va vincular.
«El jovent és un esgraó pendent, fer el canvi generacional». Entrevista a Cesca Ferran Girona, Gerent del Centre de Lectura de Reus (2010-2025) i treballadora de l’entitat durant 42 anys
Entrevista a Cesca Ferran Girona, que fins a la seva recent jubilació havia desenvolupat durant 15 anys la tasca de gerent del Centre de Lectura, tot i que n’hi portava 42 treballant-hi. D’aquesta manera podem conèixer-la una mica més a ella i a l’entitat.
El Centre de Lectura, un espai literari
Recorregut explicatiu per la ruta en línia El Centre de Lectura, un espai literari, tenint en compte com neix i de quin escenari sobre el patrimoni literari de Reus es parteix, així com qui en fa la lectura, i els textos i els espais de l’entitat que s’hi incorporen.
Una reflexió sobre les intoleràncies del passat i del present a partir de la història del catarisme
Resum de les Jornades Culturals sobre els Camins dels Càtars, emmarcades en el Festival Camins dels Càtars, que va organitzar entre la tardor i l’hivern passats l’Associació Cultural Ilercavònia al Centre de Lectura.
La sanitat a Reus al segle XX
Informació sobre el cicle de conferències sobre «La sanitat a Reus al segle xx» que es va dur a terme al Centre de Lectura durant el curs 2024-2025 amb especificació de cada intervenció.
Dins un indret isolat, reflexiu, natural i amable A propòsit de l’exposició «Boscos», dels artistes Teresa Felip, Angelita Keinzler, Esteve Lerga i Joan Rehues. Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus. Oberta del 4 de juliol al 30 d’agost
Ressenya de l’exposició «Boscos» dels artistes Teresa Felip, Angelita Keinzler, Esteve Lerga i Joan Rehues, duta a terme a la sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus entre el 4 de juliol i el 30 d’agost de 2025.
Pàgines viscudes d’un economista català de Jacint Ros Hombravella
Ressenya del llibre Pàgines viscudes d’un economista català de Jacint Ros Hombravella, que recull tant la seva trajectòria més biogràfica i intel·lectual, com l’aportació d’un grup d’economistes catalans a la modernització de l’Estat espanyol i la seva evolució.
Josep Dencàs i Puigdollers: el conseller maleït (1900-1966), de Porta, Rubiralta i Villagrasa
Ressenya sobre el llibre Josep Dencàs i Puigdollers: el conseller maleït (1900-1966) que recull la biografia d’aquest metge i, especialment, el motiu pel qual fou considerat feixista i esdevingué un boc expiatori sobretot arran dels fets del 6 d’octubre del 1934.
I després de la tempesta… la calma
Ressenya del llibre Somiàvem una illa de Roc Casagran, premi Sant Jordi 2024; un llibre que ens fa reflexionar sobre la vida de la Carla, la protagonista, i al mateix temps sobre la nostra pròpia, i tot allò que se’n deriva.
750 anys de la mort de Ramon de Penyafort Inici de la Inquisició a Catalunya i persecució dels càtars
Explicació del fort vincle de Ramon de Penyafort amb la Inquisició i altres poders fàctics del moment, una persecució i uns càstigs dels quals van ser víctima els càtars.
Francesc Bartrina i Goethe. De la balada alemanya «Der Fischer» a la balada catalana inèdita «Lo Pescador»
Estudi sobre els vincles entre Francesc Bartrina i Goethe, tenint en compte que Bartrina esdevé una figura rellevant en la recepció del romanticisme alemany a Catalunya i que va ser un dels primers traductors de Goethe al català amb «Lo ball dels morts» (1868).