Considerat un dels més importants arquitectes d’avantguarda, Rafael Moneo va néixer a Tudela (Navarra) el 1937. Llicenciat el 1961 a l’Escola Superior d’Arquitectura de Madrid, va treballar durant els seus anys d’aprenentatge amb Francisco Javier Sáenz de Oiza i el danès Jorn Utzon.

Va ser professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Madrid i de la de Barcelona, compaginant el disseny arquitectònic amb l’ensenyament. Des de 1976 treballa a Nova York, a l’Institut d’Arquitectura i Estudis Urbans, mentre fa classes a l’Escola d’Arquitectura Cooper Union. A més a més, ha impartit classes a l’Escola Politècnica Federal de Lausana (Suïssa) i a les universitats de Princeton i Harvard. També va ser degà de l’Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, entre 1985 i 1990, on actualment és professor i primer titular de la càtedra Josep Lluis Sert d’Arquitectura.

Rafel Moneo ha dissenyat a l’Estat espanyol, entre d’altres, l’edifici Bankinter de Madrid (1976), el Museu d’Art Romà de Mèrida (1986), l’estació d’Atocha de Madrid (1992), l’aeroport de San Pablo de Sevilla (1992), l’Ajuntament de Múrcia (1998), l’Auditori de Barcelona (1999), el Kursaal de Sant Sebastià (1999), l’Arxiu Real i General de Navarra de Pamplona (2003), el Centre d’Art i Naturalesa d’Osca (2006), l’ampliació del Museu del Prado de Madrid (2006) i el nou Museu del Teatre Romà de Cartagena (2008). Entre els seus projectes internacionals destaquen el Museu Davis del Wellesley College de Massachusetts (1993), el Museu d’Art Modern i Arquitectura d’Estocolm (1998), l’hotel i edifici per a oficines a la Potsdamer Platz de Berlín (1993-1998), la catedral de la Nostra Senyora de Los Ángeles (EUA, 1996), la Biblioteca de la Universitat de Lovaina (Bèlgica, 1998), l’ampliació del Museu de Belles Arts de Houston (2000), la residència oficial de l’ambaixador espanyol a Washington (2004) i el Chace Center, l’edifici integrat de l’Escola de Disseny de Rhode Island (EUA, 2008).