En Miquel Fort ha après a bussejar en el fang. Passa bona part del seu temps divertint-se amb els materials.

Aixafa amb els peus; modela amb les mans; cou amb el foc del seu alè i sobretot sent amb el cor. Tot ell hi és present quan està cercant dimensions a l’espai a través de la ceràmica.

Encara que pensa que les seves peces formen part d’una obra única i que al mateix temps es belluga, el que brolla de la font de la seva creativitat ho engloba en dues sèries: les escultures espai temps i els compassos i divertiments. El primer grup generat de manera espontània treballant directament amb el material; el segon és fruit d’un concepte madurat, elaborat sense presses.

Entén el forn com el catalitzador de les seves idees, pensaments i sentiments.

El moviment de la mirada i el tacte conviden a rodar i transitar pels volums. Crec que aquest pot ser un bon punt de partida per gaudir de les peces d’en Miquel. Els primers passos; els primers compassos d’una música que vol compartir amb nosaltres.

Jordi Camprubí