133 – Jornades Llibre Antic. Llibre antic: memòria del passat.

Núm. 133 de les Edicions del Centre de Lectura

Autors: Montserrat Comas i Güell, Núria Altarriba Vigatà, Neus Verger Arce, Cristina Garreta Girona, Antoni Jordà Fernández, M. Rosa Molas Capdevila, Alejandro Coroleu Lletget, Josep Fàbregas Roig.

Coordinadors: Josep Fàbregas Roig i Montserrat de Anciola Moragas.

---

 

 

PRESENTACIÓ

Les «Jornades Llibre Antic. El llibre antic: memòria del passat» se celebraren al Centre de Lectura entre el 8 i el 16 d’abril de 2015 i foren coordinades pel professor Josep Fàbregas i l’autora d’aquesta presentació. Les jornades comptaren amb la col·laboració de l’Institut Ramon Muntaner, la Biblioteca Central Xavier Amorós i el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana. El volum que teniu a les mans inclou les vuit ponències que van presentar destacats experts sobre diverses qüestions relacionades amb aquest important fons patrimonial.

Els objectius marcats per l’organització anaven dirigits a conèixer l’evolució del llibre antic al llarg de l’època moderna; destacar la importància del llibre antic com a font d’informació historiogràfica; identificar els principals centres d’estampació arreu del continent; valorar la influència del llibre en l’evolució del pensament i de l’educació de cada època; analitzar el contingut d’algunes de les publicacions més emblemàtiques, i conèixer els antecedents de la literatura infantil i la seva aplicació al món dels infants.

Els treballs presentats contemplen clarament dos punts de vista distints que aborden el tractament del llibre antic. D’una banda, el vessant més històric i historiogràfic del llibre, i de l’altre el més biblioteconòmic. Montserrat Comas obre les ponències que configuren el llibre amb un treball que planteja un repàs sobre la influència que tingueren la impremta i els impressors en els canvis socials esdevinguts a Espanya i a Catalunya al tombant del segle XVIII i XIX i l’ús d’aquest mitjà per part de la societat per a la lliure expressió d’idees. En aquesta línia M.Rosa Molas ens apropa als primers llibres que es van imprimir després de la invenció de la impremta, els incunables. Al mateix temps, fa un recorregut pels principals impressors que s’establiren a Catalunya i les obres impreses a Catalunya durant el segle XV de més rellevància.

Per la seva banda, el catedràtic d’Història del Dret i de les Institucions de la URV Antoni Jordà planteja un treball que repassa la situació sòciopolítica de la Catalunya medieval i moderna i el paper que hi jugaren les institucions catalanes. El dret públic català queda reflectit en la impressió de les diverses compilacions de lleis catalanes des del 1495 fins el Decret de Nova Planta de 1716, que va derogar el dret públic de Catalunya.

Cenyits en la importància del llibre antic com a font d’informació historiogràfica es presenten dos treballs. Alexandre Coroleu, professor investigador ICREA de la UAB ens apropa a la historiografia clàssica del Renaixement a partir de tres destacats historiadors grecs: Apià d’Alexandria, Flavi Josep i Plutarc i la comparació d’aquests autors amb determinats textos de literatura cavalleresca fent referència a d’altres historiadors grecs i llatins que complementen l’exposició de Coroleu. El professor d’Història Moderna de la URV, Josep Fàbregas, planteja un previ repàs de la importància de l’aparició de la impremta al segle XV i de l’evolució dels primers textos impresos fins al segle XVIII. Fàbregas destaca la importància del llibre antic per a l’investigador i ofereix una exhaustiva anàlisi de vuit obres aparegudes entre el segle XVI i XVIII.

Cristina Garreta, en la seva ponència, ens ofereix una visió dels antecedents de la literatura infantil i ens comenta una selecció de llibres adreçats als infants que representen l’evolució del llibre infantil català des de Ramon Llull al segle XIII fins al segle XIX, destacant l’aportació al llibre infantil de l’autor reusenc Cels Gomis.

El llibres inclou dues ponències centrades en aspectes biblioteconòmics i en la gestió i el processament del llibre antic a les biblioteques. Núria Altarriba, directora de la Unitat Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, ens posa d’exemple la Secció de Reserva Impresa i Col·leccions Especials de la Biblioteca Nacional de Catalunya per explicar-nos com gestionar el patrimoni bibliogràfic imprès d’una manera eficient i útil a partir dels processos tècnics de desenvolupament de les col·leccions, del seu tractament, de les accions de suport territorial i de la difusió dels fons antics i de les col·leccions. La ponència de Neus Verger gira entorn el tractament documental de les marques d’impressor i del funcionament de la base de dades del catàleg d’impressors de la Universitat de Barcelona com a exemple de difusió de fons antics.

L’aparició de la impremta i la repercussió d’aquest mitjà com a transmissor de coneixement   han motivat estudis i aproximacions des de diverses disciplines. L’organització d’aquestes jornades ens ha permès oferir una visió historiogràfica del llibre antic, l’evolució d’aquest important fons patrimonial i la gestió, preservació, conservació i difusió que en fan dues importants biblioteques de Catalunya d’aquestes col·leccions.

 

Montserrat de Anciola

Cap de la Biblioteca del Centre de Lectura