La relació d’Antoni Gaudí amb la seva ciutat natal ha estat objecte d’estudi seriós per part d’historiadors i investigadors locals, que han establert un corpus documental sòlid sobre els forts vincles de l’arquitecte amb Reus, que van molt més enllà d’haver-hi nascut. La Revista del Centre de Lectura vol ampliar i divulgar aquest llegat amb un seguit d’articles que es publicaran al voltant del centenari de la mort de Gaudí.
Ressenya sobre el projecte Tornada a l’origen: la vinculació del teixit a l’art digital, de Marie-France Veyrat, a cura d’Aureli Ruiz, instal·lat a la Sala Fortuny del Centre de Lectura de Reus.
Antoni Gaudí, des de molt jove, va observar amb molta atenció les mostres que la Natura distribuïa arreu dels terrenys agrícoles que trepitjava, inclosos els ruscs d’abelles. I segurament ho feia amb el seu germà gran, Francesc. El 1870, Francesc Gaudí va publicar a El Eco del Centro de Lectura un article divulgatiu sobre les abelles i el 1884 Antoni Gaudí va triar les abelles i el rusc com a símbols dels treballadors i del treball cooperatiu en l’estendard per a la Cooperativa Mataronense.
Aquest treball analitza les moltes relacions d’amistat i de col·laboració que l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí va viure amb personalitats provinents de la seva terra d’origen, el Camp de Tarragona, que també és bressol de destacats gaudinistes divulgadors de la seva figura.
La història menys coneguda dels projectes no realitzats d’Antoni Gaudí a la seva ciutat natal és la d’un encàrrec de l’empresari reusenc Joan Vilella Estivill, per edificar la seva residència familiar i la seu central del seu grup d’empreses al xamfrà entre el raval de Santa Anna, la plaça de Catalunya i el carrer del Dr. Robert.
Antoni Gaudí a escriure al seu amic Eduard Toda, el 26 de novembre de 1870, quan era un jove estudiant d’arquitectura. El manuscrit original de la carta es conserva al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Madrid i en aquest article es publica per primer cop la reproducció gràfica del document.
La capacitat emprenedora de Reus ha permès trencar amb els fets les limitacions de l’estructura administrativa provincial, amb el retrovisor posat en l’enyorat projecte de la IV Vegueria dels anys trenta del segle passat, abans de l’hecatombe del cop d’estat franquista i la posterior guerra civil. L’actual govern municipal ha fet un acte de sentit comú revalidant el Reus Horitzó 32 a través del Pla d’Acció Municipal 2023-2027. Aquesta visió pràctica de la política no sempre es dona i els relleus electorals als òrgans de govern acostumen a anar acompanyats de la fal·lera de fer terra cremada del passat per traçar un camí propi. Va ser l’error profund del primer mandat del convergent Carles Pellicer (2011-2015), pressionat pel soci del moment, el Partit Popular, i pel terrabastall judicial, policial, polític i mediàtic del cas INNOVA que va esclatar el 2012 amb acusacions de presumpte corrupció política i malversació.
Entre els esdeveniments reivindicatius de periodicitat regular en favor de la nostra llengua, cal destacar la trajectòria, ininterrompuda des de fa 57 anys, de la Renovació de la Flama de la Llengua catalana.
El cas Rivara, un escàndol financer de finals dels anys cinquanta, vinculat a les persones i les empreses que atresoraven divises i valors mobiliaris a Suïssa, va afectar dos empresaris reusencs: Francesc Recasens i Fèlix Gasull.
Un llibre d’Albert Arnavat i Francisco Javier Mazeres recull la història de l’emigració catalana a aquesta república americana entre els segles XVI i XXI. Entre les biografies rescatades, destaca la trajectòria empresarial d’una nissaga reusenca a Guayaquil.
