Reus ja disposa de la tercera biblioteca

Amb l’obertura el passat 18 de novembre de la Biblioteca Pere Anguera podem dir que la ciutat ha fet un pas important en la seva oferta bibliotecària. I és que després de molts anys intentant ampliar l’oferta de lectura que féu en solitari la biblioteca del Centre de Lectura (la primera biblioteca patrimonial de Catalunya fundada l’any 1859) amb la incorporació de la Biblioteca Central Xavier Amorós (2003) i la Biblioteca Local Pere Anguera (2015) la millora és significativa.

img-BibliotecaPereAngueraAmb l’obertura el passat 18 de novembre de la Biblioteca Pere Anguera podem dir que la ciutat ha fet un pas important en la seva oferta bibliotecària. I és que després de molts anys intentant ampliar l’oferta de lectura que féu en solitari la biblioteca del Centre de Lectura (la primera biblioteca patrimonial de Catalunya fundada l’any 1859) amb la incorporació de la Biblioteca Central Xavier Amorós (2003) i la Biblioteca Local Pere Anguera (2015) la millora és significativa.

Com s’explicava per Sant Jordi de 2003, amb motiu de la inauguració de la Xavier Amorós, s’havien perdut moltes oportunitats històriques l’any 1914 (amb la Mancomunitat) i més tard el 1934 (amb la II República) de tirar endavant una biblioteca pública a Reus. Potser la més recordada va ser la possibilitat sorgida l’any 1934 de que la Generalitat a través de qui era llavors Conseller de Cultura, Ventura Gassol, portés a Reus una de les dues Biblioteques Populars projectades pel Govern català. En mig de molts anants i vinents sobre la manera d’incorporar la Biblioteca Popular a la ciutat i perquè el projecte s’esfumava Joaquim Santasusagna escrivia aquell any a “Les Circumstàncies” frases com aquestes: “Reus, té precisió no de dues Biblioteques Populars, sinó de mitja dotzena” i “Les irradiacions culturals no s’entrebanquen ni es molesten; com més n’hi ha, més influència benefactora rep el poble”.

Vuitanta anys més tard Reus ha passat de ser una ciutat de trenta mil habitants a tenir-ne més de cent mil i de disposar d’una única biblioteca a gaudir de tres equipaments importants, cadascun en edificis arquitectònics emblemàtics. Ara constitueixen una oferta integral les dues biblioteques públiques, la Central i la primera Local (de les tres que preveu al mapa de lectura pública de la Generalitat) conjuntament amb la del Centre de Lectura, la qual ofereix de facto accés obert a tota la ciutadania reusenca, ja que el conveni establert amb l’Ajuntament 2003-2028 contempla l’accés als ciutadans de Reus fins als 23 anys però actualment la biblioteca facilita l’accés a tothom.

La irradiació cultural de la que parlava Santasusagna es va concretant: el centre històric incorpora al mapa reusenc la biblioteca del Centre de Lectura (adherida al Consorci de Biblioteques Universitàries amb catàleg obert) amb un fons patrimonial molt valuós i de primer ordre nacional, una Biblioteca Central a la zona oest de la ciutat -a l’edifici de l’antic Escorxador Municipal- que dóna servei a un radi de població important i la primera Biblioteca Local -la Pere Anguera- a la zona sud a disposició dels veïns dels barris Fortuny, Mas Iglesias, Juroca i Montserrat.

Hi haurà ocasió en el futur de continuar estenent la lectura per la ciutat, però ara, en moments de crisi econòmica en la qual és difícil plantejar nous equipaments culturals, resulta estimulant veure com s’obre la Biblioteca Pere Anguera. Temps hi haurà també per incrementar el seu horari de servei i omplir les seves prestatgeries amb l’important fons acumulat per l’estimat historiador reusenc -que amb tanta generositat ha volgut donar la seva viuda, Mercè Costafreda Felip- i els fons fundacionals i anuals que pugui aportar el sistema bibliotecari públic català.

Les biblioteques han deixat de ser equipaments exclusius per estudiosos i han anat esdevenint equipaments culturals de proximitat, de fàcil accés, que contribueixen en bona mesura a augmentar la cohesió social de la qual estem tan necessitats. Uns equipaments d’èxit que posicionen de nou la ciutat envers unes polítiques culturals de les quals hem fet i hem de fer bandera.

Una molt bona notícia per a la ciutat.