Ester Ferrando en ple muntatge de l’Homenatge a Tàpies, amb motiu de l’exposició «10 artistes x Tàpies» al Museu d’Art Modern Tarragona, organitzada per la URV i comissariada per Antonio Salcedo, l’any 2012.
Fibra de vidre
500 x 420 cm
Informació sobre el contingut d’aquest número de la Revista del Centre de Lectura que inclou un monogràfic, el segon, dedicat a les dones del Centre, amb l’objectiu de visibilitzar-les i ressituar-les en la història de l’entitat.
Accés a l’exposició «Dones del Centre, 1921-1975» i explicació del motiu que la va causar: visibilitzar les dones que al llarg dels anys han estat rellevants per a la vida del Centre de Lectura tot i que la història les hagi bandejades o precisament per això, per ressituar-les en la història de l’entitat.
Les protagonistes d’aquest retrat són Maria Dolors Pujol Solanellas i Elisa Pujol Solanellas, ambdues germanes naturals de Reus; nascudes l’any 1900 i 1902, respectivament. L’article desplega la magnitud de la seva petjada; doncs, tot i que varen viure en temps convulsos, varen sortir endavant. La seva vocació arxivística i l’amor a les lletres acompanyat de la seva consciència per allò social, les va encoratjar a fer front a diferents moments de la vida. A més a més, el seu llegat té lloc també gràcies a l’exemple de sororitat que ens desplega la seva història, junt al d’altres dones valentes del seu temps.
L’escrit de Misericòrdia Nomen Xatruch relata els anys durant els quals va treballar la seva mare, Dolors Xatruch Cugat, a la biblioteca del Centre de Lectura i com aquests anys van marcar la seva actitud respecte a la cultura i els estudis. Es refereix especialment a l’acompanyament que va fer la Lola, així és com l’anomenaven, del seguiment acadèmic dels seus fills i s’hi relaten diverses anècdotes d’aquests moments i d’altres al Centre de Lectura. A més de fer un retrat de la Lola, l’escrit descriu les dificultats de les dones d’aquells anys per compaginar família i treball.
Repàs de la faceta artística de Mercè Vallverdú que inclou els estudis que va realitzar, així com diferents obres, reconeixements, exposicions i amistats.
Record de la Núria Valveny que en repassa les diferents aportacions, com la seva vinculació amb la Secció de Pedagogia o la Secció Excursionista del Centre de Lectura, però que té en compte també altres passions seves i altres aspectes vitals a tenir presents.
Esbós biogràfic de M. Misericòrdia Arnavat Musté que destaca per la seva passió per l’art, però també per altres disciplines com la música o l’escriptura.
Anàlisi de l’aportació de Marta Vallverdú i Borràs amb el llibre Seixantisme. L’esclat cultural català dels 60 i valoració de tot el que pot significar i pot acabar generant, amb una crida a treballar-ho des de Reus.
L’autor, filòsof, poeta i performer, recupera la presentació feta a la Biblioteca Amorós del poemari d’Antoni Nomen Ja no és ahir i encara no és demà, una versió reduïda del qual ha estat publicada recentment a la revista Caràcters de la Universitat de València: https://revistacaracters-uv.es/la-ironia-i-lambiguitat-com-a-forma-de-vida-una-interpellacio-a-lautor/
Ressenya del llibre d’Albert Balcells: La projecció exterior de Catalunya al món d’entreguerres, situat essencialment entre el 1919 i el 1939, que analitza conjuntures que inclouen mediadors i juristes –Joan Estelrich i Francesc Maspons i Anglesell– i humanistes –Josep Maria Batista i Roca– vinculats a la Mancomunitat de Prat de la Riba i de Puig i Cadafalch a fi d’interpel·lar la Societat de Nacions, avantsala de les Nacions Unides.
Anàlisi de Geografia vital de Francesc Pujols, un llibre de Joan Cuscó Clarasó, a través del qual se’ns descriu el paisatge pujolsià més remarcable, però també el que acaba definint el projecte humà de Pujols.
Ressenya del llibre de Josep Maria Gort: Essenis, cristians i càtars, del qual es poden fer dues lectures pel cap baix. L’«externa», en què es valoren els primers cristians com a moviment social. I l’«interna», que desmenteix per la metodologia inductiva-deductiva fets que teníem per versemblants.
El món adult es construeix sobre els ciments del món infantil, sent el món de les relacions socials i familiars la peça clau. Les insatisfaccions afectives infantils es reelaboraran i es perllongaran al llarg de la vida adulta així com les pors i les covardies que actuaran com a fre a la pròpia felicitat. Les màscares, tard o d’hora, cauran i ho faran de forma caòtica i desordenada, desbordant-t’ho tot.
Ressenya de Ràbia, de Sebastià Alzamora, un llibre en què s’analitza la ràbia, no de la gossa protagonista: la Taylor, sinó de la societat malalta que li ha causat la mort.
Anàlisi de Torturades, de Gemma Pasqual i Escrivà, un llibre en el qual l’autora posa nom i cognoms a vint-i-dues dones que van passar per les dependències de la comissaria de Via Laietana. Vint-i-dos exemples de detingudes que van patir humiliacions, escarni i tortures físiques i psíquiques, tant de la policia franquista com de la posterior.
Ressenya de L’obra folklòrica d’Isidor Macabich, de Joan Gomila Pere, que reivindica la vàlua de l’aportació als camps del folklore i l’etnopoètica d’Eivissa d’Isidor Macabich i Llobet, el seu abast i influències posteriors de la seua tasca.
Anàlisi de la figura de Xavier Amorós com a president del Centre de Lectura del juny del 1981 fins al juny del 1982, així com altres facetes seves.
Remarques sobre la singularitat del cafeter Leo a partir de l’article «La teoria d’Amorós sobre el cafeter Leo» de Xavier Filella Fargas que inclouen el tràgic succés de la seva mort.
Repàs a l’activitat literària d’Eduard López Mercadé els darrers quinze anys, amb especial incidència al col·lectiu Safareig Poètic i al documental novel·lat El rastre del penitent.
Anàlisi de la situació política actual per part de Carles Castellanos que valora la guerra psicològica a la qual l’Estat espanyol sotmet el poble català i aporta quatre veritats a tenir en compte per fer-hi front.
