Vol. 2021: 9a època, 2n quadrimestre


Què esperem?

En aquest cas el monogràfic tracta el feixisme amb la voluntat de conèixer-lo i ser conscients de com l’hem patit de manera més o menys directa a casa nostra, per adonar-nos que cal combatre’l per evitar patir-lo altra vegada.


El jou? Camaleònic

Xavier Ferré Trill ens convida a la lluita antifeixista, prèviament, però, puntualitza què cal entendre per feixisme i d’on prové (de fet, emergeix amb el capitalisme), fins on arriba el del franquisme i en què es transforma: la monarquia.


Els pistolers de blau

Joan Mas Quetglas ens marca l’inici de Falange Española a les illes Balears, una història que va de bracet del marquès de Zayas, entre d’altres, i que, en aquells inicis, no comptava amb el beneplàcit amb què sí que sembla que compta ara.


Una lluita antifeixista que esdevé imprescindible

Jorge Mancebo ens exposa a grans trets d’on ha sortit l’extrema dreta que campa pel País Valencià i què ha suposat ser un dels seus principals camps de batalla a casa nostra: els atacs rebuts per una part de la societat (l’antifexista) i la impunitat per l’altra (la feixista), però també com se l’ha combatuda; la qual cosa dona pistes de com continuar actuant.


La perversió de la paraula

En aquest article posarem en valor les eines que ara es tenen a l’abast per pervertir la paraula i donar un altre caire a la lluita contra el feixisme, eines com són les que posen sobre l’escenari les noves tecnologies, i per fer-ho es tindran en compte els diferents teòrics sobre l’opinió pública: Walter Lippman, Jürgen Habermas, Elisabeth Noëlle-Neumann o Niklas Luhmann.


El nou projecte de la Fundació Reeixida: Aixafem el feixisme

Oriol Falguera ens explica el motiu i el procés de realització de la reedició del cartell de Pere Català i Pic Aixafem el feixisme, així com ho fa també de la reedició del mapa dels Països Catalans de l’activista Joan Ballester i Canals, en tots dos casos per part de la Fundació Reeixida. Centrant-se en el primer, ens explica qui va ser Pere Català i Pic i com va realitzar la mítica fotografia.


Els fongs que no creixen en una nit. Col·laboradors del cop d’Estat i entusiastes de la Victoria

A l’Estat espanyol, el feixisme va accedir al poder de manera diferent a com ho havien fet els seus homòlegs europeus. Ni el rei –perquè no n’hi havia– ni el president de la República els va entregar les claus del govern. Van ocupar el poder a partir d’un intent de cop d’estat i una guerra contra un règim democràtic que es va allargar trenta-quatre mesos. Militars, eclesiàstics, homes de negocis, eren alguns dels perfils que donaven suport als insurrectes i al seu projecte contrarevolucionari. Però només foren les elits les que els hi van donar suport? En aquest article s’hi apunten algunes de les experiències dels entusiastes del nou règim a la Selva del Camp com un exemple de les dinàmiques dels suports al feixisme a Catalunya i a la resta de l’Estat.


Els reusencs de Franco

Isabel Martínez repassa els «reusencs de Franco», especialment Fontana Tarrats i els diferents alcaldes de Reus del període, però també inclou altres personatges així com algunes figures femenines. Abasta fins a la mort del dictador; ens indica com es va rebre la notícia i què va comportar.


El retrat de Franco del Museu de Reus

Jaume Massó ens explica els detalls del retrat de Franco que es conserva en una de les sales de reserva al Museu de Reus, obra de Modest Gené. Es va realitzar per a la «I Feria de Muestras Provincial» del 1942 i després es va exhibir al Saló de Plens de l’Ajuntament de Reus durant molts anys, fins que es va canviar pel del rei Juan Carlos I. Franco s’hi mostra fent la típica salutació feixista, una postura que, més endavant, s’eliminaria de l’estètica oficial.


Una pinzellada de la vida de l’Anna Sugrañes

Clara Rivas ens repassa, a grans trets, la vida de la seva mare, l’Anna Sugrañes, una vida de compromís i militància, malgrat que el feixisme, contra el qual actuava, li estigués trepitjant els talons. Properament en podrem saber més amb la publicació del llibre que en repassa la vida extensament.


La repressió franquista contra les dones: el cas d’Elisa Cardona

Un cop imposat el nou règim franquista, fruit de l’aixecament militar i feixista del 18 de juliol del 1936 contra la Segona República, es va establir una dura repressió sobre les persones que es consideraven desafectes al règim. A través de judicis militaritzats es dictaven sentències que anaven des de llargues condemnes de presó fins a la pena de mort. Entre les persones executades també hi va haver dones. La repressió franquista sobre les dones va presentar un component de gènere que no podem obviar, ho veurem en el cas sumaríssim contra Elisa Cardona Ollé, l’única dona executada pel franquisme a Tarragona.


La tragèdia oculta de l’estiu del 73 a Reus

Roger Mateos, que ens va apropar el cas de Cipriano Martos a través d’un llibre en què s’hi aboca extensament, ara ens fa unes pinzellades per recordar-lo; un cas que, tot i ell ser d’Andalusia, toca de ple Reus perquè és on la Guardia Civil el va torturar fins a causar-li la mort el 1973.


Antoni Benaiges Nogués: un mestre mont-rogenc assassinat el 19 de juliol de 1936 a Briviesca (Burgos)

Martí Rom ens explica qui va ser i tota la història que gira al seu entorn (posant alguns punts a les is) Antoni Benaiges Nogués, el mestre que propugnava la tècnica Freinet i que anant a parar com a docent a Briviesca (Burgos) i prometre el mar als seus alumnes, el seu mar, el de Mont-roig del Camp, el 1936, va quedar sense poder complir la promesa perquè els que es van alçar aleshores el van torturar i assassinar.


La vida del Centre de Lectura

Quim Besora rememora els estius d’antany per fer-nos veure que potser no han canviat tant com sembla. Qui sí que ha canviat la manera d’encarar-lo és el Centre de Lectura que aquest juliol ha presentat un ventall d’activitats esplendorós i el calendari del nou inici de curs fa preveure que aquest ritme no para.


Magnet, un projecte innovador i engrescador

El Centre de Lectura s’ha sumat al projecte Magnet, que pretén establir sinergies per tal que l’educació sigui més extensa, significativa i potent, per això la idea –que parteix del Departament d’Educació conjuntament amb la Fundació Bofill i, en aquest cas, l’Ajuntament de Reus– passa per col·laborar amb un centre educatiu que, en aquest cas, és l’escola Rubió i Ors. De moment, una experiència ben positiva i exitosa.


Els Moll

Xavier Ferré recupera la figura d’Aina Moll, i en fer-ho, també la del seu pare, a partir de la biografia feta per Pilar Arnau que analitza detingudament; un llibre que revaloritza i visibilitza tota la tasca a favor de la llengua feta per la filla de Francesc de Borja Moll.