Cadàver exquisit, 2004. Autors: Xavier Amorós, Aureli Ruiz i Magí Sunyer. Tècnica mixta sobre paper. 3 làmines de 50,5 x 70 cm. MAMT. Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona. Antoni Salcedo va ser el comissari de la mostra de cadàvers exquisits.
Record homenatge de Xavier Amorós per commemorar els seus 100 anys, presentant (a grans trets) què inclou el monogràfic d’aquesta revista.
Conferència realitzada al Centre de Lectura l’11 d’abril del 2023 per part de la filla de Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement que recull records de vivències compartides quan ella era petita.
Record de Xavier Amorós per part del seu fill fent referència al poema «Al pare» de Salvatore Quasimodo.
Tanka A Xavier Amorós Vibrant cronistad’un temps d’ordit i trama,gra i clofolla.Vetllador en la fosca,et
Xavier Amorós va saber reconèixer la vàlua de Miquel Escudero quan li va ensenyar els seus poemes. Una trajectòria que va ser relativament exitosa tenint en compte que ens va deixar amb 32 anys.
Records d’una adolescència (anys 65 i 70) compartida amb Xavier Amorós a Vilafortuny.
Impressions generades i llegat deixat per part de Xavier Amorós en Sara Dalmau.
Aportació i valoració de Xavier Amorós entorn del llegat del Noucentisme en l’antepenúltim paràgraf del pròleg de Xavier Amorós a L’aposta, de Josep Iglésies i Fort.
Poema inspirat en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Creacions artístiques inspirades en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Vinculació entre Xavier Amorós i el general de la Rovere (Giovanni Braccioforte della Rovere) explicitada pel mateix Xavier Amorós i argumentada per Ramon Gomis de Barberà.
Reflexió al voltant de la visió de la pàtria per part de tres poetes: Gabriel Ferrater, Xavier Amorós i Joan Salvat-Papasseit.
Aportacions creatives (fotografies i poemes) inspirades en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Creacions artístiques inspirades en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Anàlisi del «jo poètic» en la poesia de Xavier Amorós com a aportació a la col·lectivitat social.
Creació literària inspirada en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Article que descriu el disgust que va tenir Xavier Amorós amb motiu de l’edició del documental sobre els 150 anys del Centre de Lectura que inclou la seva teoria sobre el cafeter Leo.
Balanç de la relació entre Xavier Amorós i Montse Farrés, sorgida arran de la mort de Jaume Juan Magriñà el 2 de maig del 2010 i la voluntat de fer-ne una biografia.
Records dispersos al llarg dels anys de les vivències compartides amb Xavier Amorós per part de Josep M. Ribas Prous.
Lligams entre la poesia de Xavier Amorós i la d’altres escriptors del seu temps: Salvador Espriu, Miquel Martí i Pol i Josep Maria Llompart que ens parlen d’una visió compartida.
Poemes inspirats en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Primera entrevista que Josep Baiges Gispert va fer a Xavier Amorós durant la seva etapa a Ràdio Reus, que fou feta el 6 de novembre de 1997 i va girar entorn de l’estrena de la seva obra de teatre Història Sentimental que es representava per primer cop a Catalunya a càrrec del grup de teatre Els Passarells d’Alforja.
Aportació de dues cartes inèdites que Xavier Amorós va escriure al metge i prehistoriador reusenc Salvador Vilaseca el 1965 en relació amb el general Prim (Joan Prim i Prats), de qui se’n celebrava el sesquicentenari del naixement i de qui es pretenia traslladar a Reus tant el sepulcre com les restes.
Article sobre Las Américas i altres botigues de teixits de Reus de la mateixa època: situació de partida i evolució.
Reflexió al voltant de les dones de Xavier Amorós: la Luisa, la Cuca i la Jana.
Poema inspirat en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Creació literària i audiovisual inspirada en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement.
Collage inspirat en Xavier Amorós amb motiu del centenari del seu naixement per part de la seva neta.
Presentació del president de la Secció de Tecnologia del Centre de Lectura que, de fet, en breu deixarà de ser-ho, després de 6 anys de mandat.
Recull dels diferents actes al voltant del cicle «100 anys mirant el cel. Eduard Fontserè i el Servei Meteorològic de Catalunya» realitzat al Centre de Lectura gràcies a la col·laboració de les seccions de Ciències Socials, Polítiques i Econòmiques, d’Excursionisme, de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, i de Geografia i Història de l’entitat, amb la participació d’un grup d’alumnes del Taller de Lectura en Veu Alta, de l’Escola de Música, de l’Escola de Dansa i de la biblioteca del mateix Centre de Lectura.
Resum de la conferència impartida el 13 de desembre del 2022 per Joan Arús, físic i meteoròleg, dins del cicle «100 anys mirant el cel. Eduard Fontserè i el Servei Meteorològic de Catalunya» duta a terme al Centre de Lectura, per tal d’acostar-nos la figura d’Eduard Fontserè i Riba i tota la seva tasca vinculada en l’àmbit de la meteorologia.
Ressenya de La pensió d’alemanys de Montserrat Corretger, una vasta crònica de les vivències d’un grapat de personatges a la capital del Baix Camp entre el final de la guerra europea del 1914 i el final de la guerra espanyola del 1936, és a dir, durant la segona i la tercera dècades del segle passat.
Ressenya del llibre Terres de llum. La vida i l’obra d’un poeta desmesurat, que rescata l’obra narrativa i, sobretot, que conté una àmplia selecció de poemes de Miquel Escudero, en una impecable edició a cura del també poeta Antoni Nomen.
Anàlisi del llibre Les hores noves de Julià Guillamon que, emparat, en Les hores de Josep Pla es dedica a descriure el que veu durant tot un any, però ho fa distanciant-se de Pla, amb la seva veu pròpia; una veu que se sosté de manera magistral entre el relat en primera persona del tabalot interessat per les bestietes i les plantes que cada dia va a la muntanya a veure què hi troba.
Anàlisi de l’estudi d’Oscar Diaz Fouces: Entre inspiració i manipulació. El primer galleguisme en el mirall català. Un llibre interessant perquè analitza unes relacions —desiguals— entre el camp cultural i polític galleguista i els homònims catalanistes.
Anàlisi del llibre Nacionalismo, liberalismo e outros temas en què Xesús González selecciona trenta-quatre textos de l’intel·lectual suecà que fou Joan Fuster; uns textos que incideixen, en part, en la denúncia del nacionalisme panespanyol de color ideològic divers: de dreta a esquerra, l’avís dels tripijocs d’una reforma postfranquista, de les seves conseqüències nacionals i la impressió de Fuster després d’haver patit un segon atemptat espanyolista, al darrere de la qual ben segurament hi havia l’Estat espanyol.
El fantasma de Lerroux de Josep Asensio assoleix delimitar, d’una banda, la figura de Lerroux, i l’engranatge socioelectoral que impulsa, i, de l’altra, aprofundeix en allò definit com el «fantasma de Lerroux». Ambdós objectius, però, són definits a partir del fil conductor que mogué el polític radical:desvirtuar les lluites contra el sistema restauracionista enfrontades, doncs, al joc de caciquismes que el vertebraven.
L’autora, coneixedora de la trajectòria existencial i literària de Joan de la Rúbia, celebra el retorn del poeta a Reus i aprofita l’ocasió per traçar la semblança del que amb el temps s’ha insinuat com la «generació poètica reusenca dels cinquanta».
Retrat de Maria Tarragó que ens permet conèixer més profundament les diferents facetes de la seva vida, ara que ja té 100 anys.
