Vol. 2022: 9a època, 2n quadrimestre
Recollint el llegat de Gabriel Ferrater i més enllà
Aquesta revista inclou molts records, un monogràfic dedicat a Gabriel Ferrater, però també un altre apartat dedicat a Xavier Amorós i articles solts dedicats al Dr. Josep Laporte i a Francesc Tosquelles, entre altres aportacions.
Teoria de Ferrater
Succinta, però profunda, aproximació a Gabriel Ferrater; ideal per contextualitzar-lo i per entendre’l d’una manera global.
Tot és cert: algunes notes sobre «Midsommarnatt» de Gabriel Ferrater
Reflexions al voltant de «Midsommarnatt» de Gabriel Ferrater a partir de les pròpies vivències de l’articulista, unes vivències compartides amb el poeta reusenc que ens permeten no només comprendre més i millor l’abast de les influències de Gabriel Ferrater sinó també el poema en si i els vincles existents entre els dos des del punt de vista personal i poètic.
Ferrater descobreix Gombrowicz
Aproximació a Witold Gombrowicz per acabar situant-nos Gabriel Ferrater com un dels grans admiradors seus i com un dels responsables que no guanyés el premi Formentor el 1965 i que sí que ho fes el 1967.
«In memoriam», una aproximació al poema i a una traducció al castellà
Anàlisi del poema «In memoriam» de Gabriel Ferrater des del punt lingüístic atenent a tota la informació que se’n pot extreure, així com de la traducció del poema feta per Pere Gimferrer al castellà.
Mirar enlaire: una lectura del poema «El distret» de Gabriel Ferrater
Segons el meu criteri i els meus gustos, considero «El distret» el paradigma d’un poema
Ferrater i el joc de tres llimones a l’aspre d’una llosa
Interpretació del poema «Tres llimones» de Gabriel Ferrater, unes llimones que es vinculen amb les dones i un text que apareix carregat d’influències com el quadre Tres nus en el bosc de Joaquim Sunyer i que, en darrer terme, serveix a l’autor per reflexionar(-hi).
Una connexió intertextual amb l’Eneida al poema «La cara» de Gabriel Ferrater
Lectura acotada del poema «La cara» de Gabriel Ferrater del qual se’n destaquen les connexions intertextuals amb l’Eneida per tal de comprendre l’abast de la intel·lectualitat del poeta reusenc.
Gabriel Ferrater, lingüista
En aquest article es pretén proporcionar dades que permetin fer-se una idea general del significat de l’etiqueta «lingüista» aplicada a Ferrater que inclou un resum cronològic de la dedicació de Ferrater a la lingüística, la relació de Ferrater amb la lingüística general i amb la gramàtica generativa, la seva aproximació específica a la gramàtica catalana, la manera com Ferrater va enfrontar-se a la figura de Pompeu Fabra i, finalment, la petjada i la vigència de la labor de Ferrater en l’àmbit de l’estudi de la llengua.
Il·lustrar Gabriel Ferrater
Explicació de l’aposta per Gabriel Ferrater per part de l’editorial Peu de Mosca i de tot el procés de tria del llibre concret a editar i de les il·lustracions i la persona que les havia de fer.
Com es cuina un poema en un escenari?
Idea, projecte, gestació i realització de la portada del Poema inacabat a dalt dels escenaris.
El Gabriel Ferrater de Reus
Vincles personals de Ramon Gomis amb Gabriel Ferrater arran dels Premis Reus de Teatre i vincles (o no), en general, de Gabriel Ferrater amb Reus.
El Fons Gabriel Ferrater i Soler de la biblioteca del Centre de Lectura
El Fons Gabriel Ferrater i Soler de la biblioteca del Centre de Lectura es va crear el 2020. En aquest article se n’informa de l’existència i de què inclou; entre d’altres, tota una sèrie de documentació relacionada amb Ferrater que Ramon Gomis va donar a la biblioteca.
L’escola de Josep Carner: Gabriel Ferrater
Vaig conèixer Gabriel Ferrater el 1970 amb motiu dels Premis Reus de Teatre. Abans no
Ferrater & Barnils
Gabriel Ferrater i Ramon Barnils van fer el viatge de la vida en sentit invers, un naixent a Sant Cugat del Vallès i morint a Reus i l’altre decidint plegar de viure a Sant Cugat i naixent a Reus. Ens n’explica els contactes el tercer fill de Ramon Barnils.
Metrònom Ferrater
Explicació de l’elaboració Metrònom Ferrater (Enric Juste i Bellveure, 2009) fent especial referència a les dones que més van ser rellevants per al poeta reusenc i com es va aconseguir (o no) contactar-hi.
Els esquemes d’imatge i la «Cambra de la tardor»
Breu presentació dels esquemes d’imatge i utilització d’aquest recurs per analitzar el poema de Ferrater.
El procés de creació musical: com aconseguir que un text poètic esdevingui una cançó
Vincle de Joan Artigas Arpal amb la poesia de Gabriel Ferrater i poemes del mateix Gabriel Ferrater o que hi fan referència musicats per Joan Artigas Arpal, així com concerts que durant l’Any Ferrater ha realitzat o ha de realitzar. I explicació del procés de creació musical quan es parteix d’un poema.
2022 Any Gabriel Ferrater: La transformació d’una ciutat
Repàs de les activitats dutes a terme (o en previsió de dur-se a terme) per vincular la figura de Gabriel Ferrater amb Reus, tant pròpiament dins l’Any Ferrater com fora (abans i després), així com l’explicació de l’assoliment de declarar el 2022 com a Any Ferrater.
Els ferraterians
Interpretació personal, eixelebrada i tocada de realisme màgic sobre l’Any Ferrater i les seves derives.
Lorelei
Text narratiu inspirat en les efervescències ferraterianes que parla de l’impacte causat per Lorelei, que buscava algú amb qui fondre’s com l’escuma de mar en arribar a la sorra.
Ferrater no era poeta
Anàlisi personal de la figura de Gabriel Ferrater i de la importància que té i que se li dona que ens n’ofereix una imatge menys idealista i fa un repàs per tal com l’han tractat o presentat al llarg de l’Any Ferrater.
Recepció crítica de Gabriel Ferrater en els textos de Xavier Amorós
El present article rastreja els escrits de Xavier Amorós per aclarir la seva relació personal amb Gabriel Ferrater i la manera com valorava el primer la personalitat i, sobretot, l’obra del segon.
Recordant Xavier Amorós
Apropament fet a la figura de Xavier Amorós (traspassat el 18 de juliol passat a l’edat de 99 anys) amb motiu dels seus 97 anys fet per diferents persones que el van tractar de prop al llarg de la seva vida i que, publicat originalment a Reus Digital, ara es recupera a la Revista del Centre de Lectura per recordar-nos-el en les seves diferents facetes.
Donar nous als nens
Per d’abordar l’Any Ferrater, l’editorial Comanegra va encarregar una antologia de textos seus a Marina Porras i el resultat n’és: Donar nous als nens (traducció de Da nuces pueris), el llibre que es ressenya. Una fantàstica porta d’entrada per conèixer Gabriel Ferrater i deixar-se seduir per aquest poeta que canvià completament el panorama poètic als anys seixanta i que deixà empremta en tots i cadascun dels àmbits intel·lectuals pels quals es va interessar.
Vèncer la por. Vida de Gabriel Ferrater
Anàlisi del llibre sobre Gabriel Ferrater fet per Jordi Amat, un treball que permet comprendre millor la figura del poeta reusenc, però que també se’ns presenta amb certes mancances.
Metaressenya de Ja no és avui i encara no és demà
Ressenya deconstruïda del poemari Ja no és ahir i encara no és demà, d’Antoni Nomen.
Amb una lectura historicista i a partir de la crítica textual, el comentarista elabora al seu torn un discurs en què, replicant el text analitzat, s’interroga sobre els límits del jo tant a escala estrictament ontològica com sobre la pretensió d’imaginar una revolta contra el desenvolupament helicoïdal.
Independència és revolució
Diàleg amb el llibre Independència és revolució. La sobirania en un món en crisi d’Albert Botran, que intenta situar l’independentisme en l’esdevenir de la història catalana per entendre’l actualment i plantejar possibles sortides a la situació actual.
Els que manen
Ressenya d’Els que manen. Vida i obra de les 50 famílies que mouen els fils de Catalunya, un llibre que fa referència a la influència social que tenen i/o busquen eixamplar un conjunt de famílies de l’(alta) burgesia catalana i com, sovint, aquest fet implica un desarrelament en clau catalana.
Entre Orfeu i Plató
Ressenya del llibre Entre Orfeu i Plató de Joan Cuscó i Clarasó, en el qual es mostra la necessitat de vincular més la música amb les altres disciplines i, en darrer terme, amb la vida mateixa per tal d’obtenir-ne més aprofitament, més riquesa personal.
Sobre el monumentalisme
Aquest text transcriu la presentació feta al Centre de Lectura de Reus, el 2 d’abril del 2022, com a cloenda de l’exposició de Toni Giró «Res és possible, tot es mou», comissariada per Aureli Ruiz. Sintetitza la instal·lació de l’escultor en quatre lectures: postmonument, postantropocè, arqueologia especulativa sobre el futur sense humans i simbologia esotèrica.
Crònica de les jornades celebrades el 2022 al voltant de Francesc Tosquelles
Recull dels diferents actes del cicle dedicat a Francesc Tosquelles el 2022, començant per un especial vincle amb Ferrater i amb Reus, i per actes que al llarg del temps n’han recollit la petjada, per acabar reflexionant sobre tota la seva aportació, una aportació avançada al seu temps i que s’escapa de l’àmbit sanitari al qual ell la va aplicar.
Noucentisme possibilista. Dr. Josep Laporte (1922-2005)
Repàs de l’aportació de Josep Laporte, amb motiu del centenari del seu naixement, especialment en l’entramat sanitari i universitari de Reus.
Sant Joan: Festa Nacional dels Països Catalans
Record de la simbologia al voltant de Sant Joan per acabar-ne concretant el vincle amb els Països Catalans ja que n’és la Festa Nacional, fet que serveix per fer una crida a la cultura pròpia i a la consciència de poble.