Josep Iglésies i Fort presumia, mig de broma mig de sentiment, que quan era petit havia menjat arrels de ganxet i llavors de campanar de Sant Pere de Reus. Se sentia profundament reusenc.
L’advocat, arxiver, escriptor, historiador i àdhuc traductor Antoni de Bofarull i Brocà, nascut al capdamunt del carrer de Monterols (no al palau del carrer de Llovera) el 3 de novembre de 1821, va morir a Barcelona ara fa cent vint-i-cinc anys, concretament el 12 de febrer de 1892, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, lloc on treballava i on havia patit –tres dies abans– un atac de feridura que l’obligà a romandre-hi i del qual no es recuperà.
Mossèn Josep Asens Huguet (Alforja, 24 de setembre de 1923 – 3 d’octubre de 2015) va ser una persona de tarannà obert, conciliador, dialogant, unitari… La seva paraula i la seva actitud sempre incorporaven un missatge d’esperança i d’esforç per aconseguir una societat més justa que evités el sofriment de les classes més pobres i afavorís una convivència en pau i llibertat.
El Centre de Lectura de Reus compta amb el primer volum de la sèrie One Hundred Masterpieces of Japanese Pictorial Art, un catàleg divers de reproduccions d’obres mestres de la tradició pictòrica al Japó. Trobem obra sacra, de paisatge, retrat, escenes bèl·liques, literatura il·lustrada i, fins i tot, caricatura, en fototípies monocromes i gravats a color.
Moltes són les institucions reusenques que han contribuït a que la nostra ciutat hagi esdevingut un punt clau per a la cultura catalana en diferents moments; pel que fa a l’art contemporani, Reus va gaudir d’una favorable ebullició d’artistes durant els anys vuitanta i noranta, que ens va situar al bell mig del focus artístic català, i això va ser en bona part gràcies a l’interès que el Centre de Lectura va posar en els artistes del territori.
Que la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus alberga tresors de vàlua incalculable no és cap secret. Altra cosa és que, d’alguns d’aquests tresors, només en tinguin coneixement un nombre reduït de persones –els motius sobre la desconeixença poden ser diversos i, en tot cas, prescindibles en aquest article. Quant al valor de les meravelles conservades, és, sens dubte, de divers calibre i consideració, segons l’òptica amb què s’analitzin, però indiscutible des del punt de vista patrimonial.
