Vol. 2019: 9a època, 2n quadrimestre


Editorial

En aquesta ocasió ens acostem a Teresa Pàmies, aprofitant que enguany se’n celebra el centenari del naixement. Crèiem que una dona ferma i íntegra com ella –en uns moments en què, precisament, ser dona, sense cap altre adjectiu, ja era molt difícil i complicat–, així com per tot el que va significar de convicció, ideals i memòria col·lectiva, entre molts altres aspectes, bé mereixia que la Revista del Centre de Lectura s’hi aturés i se sumés, d’aquesta manera, a l’Any Pàmies.


Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies

Entrevista a Montse Barderi, comissària de l’Any Pàmies (amb motiu del centenari del seu naixement), per introduir-nos millor en la nostra coneixença de Teresa Pàmies: qui va ser i quin llegat ens va deixar, però també en el paper de Montse Barderi a l’hora de promoure-la a partir del nomenament de la Institució de les Lletres Catalanes.


Secrets de família

Aquest article pretén acostar les figures de dues dones, dues esposes, dues mares, molt allunyades en el temps però unides per l’amor que senten per un home absent, exiliat, rebel o pres, fent un joc metaliterari entre la primera de les Heroides de l’escriptor romà Ovidi, una carta de Penèlope a Ulisses i una falsa carta de Teresa Pàmies a Gregorio López Raimundo, escrita a partir de fragments de la novel·la Amor clandestí. El seu fill petit, Sergi Pàmies, en el seu últim llibre L’art de portar gavardina, a «No sóc ningú per donar-te consells» irromprà com un nou Telèmac, afegint un tercer punt de vista a la història. Sense rancúnia, reflexionant sobre el paper del fill amb un monòleg interior madur i sincer que esdevé un veritable homenatge al pare absent.


Crònica d’una amistat epistolar: Teresa Pàmies i la reusenca Antònia Abelló Filella

L’article presenta l’amistat epistolar que van mantenir Teresa Pàmies i Antònia Abelló, dues dones escriptores que compartien la passió per l’escriptura memorialística com a compromís ètic contra l’oblit, i se sentien unides, a més, per uns topants ideològics molt propers. Les dues pertanyien als vençuts de la guerra civil i als resistents a la dictadura franquista.


Homenatge íntim a Teresa Miquel

Semblança biogràfica de la professora Teresa Miquel i Pàmies, ànima de l’ensenyament i de la defensa de la llengua catalana a Reus sota el franquisme, en ocasió d’haver-se celebrat l’any passat el trentè aniversari de la seva mort. Basada en anècdotes i records personals, indaga, enllà dels tòpics, en la personalitat de la dona retratada.


La premsa com a espill

Exhaustiva radiografia –des de l’anàlisi del missatge periodístic– de les actituds socials i polítiques pel que feia a l’emergència del període 1868-1874. Estudi complementari amb altres recerques d’aquest historiador pertanyents a l’àmbit del Baix Camp. Model analític que mostra com la història local, comarcal, és el fonament de la història nacional.


Marxisme de la voluntat i revolució cultural

Encertada, per útil, edició d’articles d’Antonio Gramsci (1891-1937) al voltant de la Revolució Russa. L’interès en transcendeix el fet i situa el lector davant conceptes i reflexions que, ben emprats, esdevenen referents en la present conjuntura nacional (guerra de posicions) i internacional (misèria de l’economicisme). Excel·lent introducció de Joan Tafalla, un dels màxims exponents de la projecció del pensament del filòsof de la praxi sard.


Referents

Assaig al voltant de l’evolució de les esquerres continentals. Sota un prisma proper a l’imaginari anarquista, l’autor dissecciona escenaris polítics i preses de posició teòriques que permeten situar-nos en un present quasi desert d’idees dignificadores. Se’ns hi adverteix la reproducció d’estereotips que impedeixen el desenvolupament de fets revolucionaris.