Vaig conèixer l’Àngels en començar a treballar a l’escola Mowgli l’any 1975. L’equip de mestres ja feia 10 anys que treballaven junts. Per a mi va ser com aterrar en un planeta desconegut.
Recordo la fermesa i passió de l’Àngels quan parlava de l’escola activa, del treball de Maria Montessori, de Freinet, i molts altres grans pedagogs. També em va impressionar el valor immens que donava a la biblioteca: «L’ànima de l’escola».
Ja en la primera entrevista que vàrem tenir, em va parlar del futur de l’escola. Un dels seus grans objectius era que la Mowgli passés a ser una escola pública catalana. En aquells moments l’escola era privada.
L’Àngels ens encomanava les ganes de conèixer els grans pedagogs i psicòlegs i d’aquesta manera tenir eines per poder aproximar-nos a la manera que té l’infant d’aprendre i a tenir coneixement del procés dels aprenentatges. De seguida, com no podia ser d’altra manera, vaig ser conscient del poc que sabia, tot i haver fet Magisteri.
Al final de la jornada escolar anàvem a Barcelona per fer cursos i tallers a Rosa Sensat: Josep M. Cormand i altres. Admirava aquells professionals que sabien molt bé transmetre la seva experiència. Ens proporcionaven recursos didàctics (ja provats a les aules i consolidats amb èxit), per poder aplicar a la nostra escola. Aquesta formació permanent anava assenyalant el camí a seguir a tot l’equip de mestres, sobretot als més joves.
L’Àngels mirava sempre d’inculcar entusiasme per la feina i pel treball en equip. Una de les seves frases era: «Vinga va. Pluja d’idees!» Amb ella vaig entendre què volia dir observar l’alumne, veure quins eren els seus veritables interessos i com la mestra el podia guiar en la descoberta dels seus aprenentatges, respectant el ritme individual i diferent que tenim els humans de copsar tot allò que aprenem de petits.
A més a més de la feina escolar, l’Àngels cohesionava l’equip fent-nos participar en el muntatge de les festes del curs de l’any. D’aquesta manera, l’alumnat, les famílies i els mestres ens involucràvem a preparar festes majors, la castanyada, Nadal, carnaval, Pasqua… L’objectiu era implicar a tota la comunitat educativa. No perdre mai de vista que tots/es som ciutadans i com a tals participar en la vida i costums de la nostra ciutat.
Sempre estaré agraïda a l’Àngels per haver-me orientat i acompanyat en aquells primers anys de professió. La seva petjada restarà per sempre més en els fonaments i el bagatge cultural de l’Escola Mowgli.
Altres articles
-
La veritable relació familiar i financera de la família Rovellat amb Evarist Fàbregas i Pàmies
-
Josep Maria Llompart, un referent civil mallorquí
-
Lluís Domènech i Antoni Gaudí: oportunitats, coincidències i desenganys a Reus
-
La carta d’Antoni Gaudí a Eduard Toda, testimoni d’un ideari compartit des del Centre de Lectura
-
Gaudí i l’encàrrec frustrat de Joan Vilella al raval de Santa Anna