134 – La sardana ballada a Reus. Han passat més de cent anys

Núm. 134 de les Edicions del Centre de Lectura

Autor: Francesc Salas i Borrell

Consulteu el pròleg d’Ezequiel Gort.

---

 

 

Ressenya

La sardana ballada a Reus. Han passat més de cent anys, un treball exhaustiu i documentat que explica l’evolució del moviment sardanista a Reus, des de 1907 fins a l’actualitat.

Francesc Salas i Borrell descriu els orígens a l’estatge del Foment Republicà Nacionalista situat al carrer Vallroquetes, número 16, on s’hi crea la secció sardanista. El mateix 1907 es celebra un concert al Café de España (a la plaça de Prim) amb la Banda del Regimiento de Almansa (que estava instal·lada a Reus) i dins el programa, a part d’altres partitures, s’interpretà la sardana “Per tu ploro” de Pep Ventura.

Entre els any 1916 i 1923 la sardana arrela a la ciutat i acaba amb la creació de la Cobla Catalunya (més endavant Cobla Reus), l’estrena seria a la revetlla de Sant Jaume de 1923 amb una audició a la plaça de Prim.

Fins la guerra civil la sardana s’expandeix amb les seccions sardanistes a les entitats de la ciutat que ensenyen a ballar sardanes als seus associats.

“Acabada la guerra, la sardana també és víctima del conflicte. Hauran de passar uns quants anys perquè la gent s’organitzi de nou i utilitzi la dansa com a mostra de catalanitat. Altra vegada, com abans, les entitats s’esforçaran per tal que la sardana torni a la quotidianitat dels reusencs, perquè la sentin com a seva i com un fet habitual” escriu Salas. Tot i així l’any 1939 encara es programa una audició de sardanes.

Entre els anys 1943 i 1964 hi trobem els moments més àlgids de la sardana a Reus que acaba amb “Reus Ciutat Pubilla” el 1964. El 2 de febrer del 1958 va néixer el Patronat per al Foment de la Sardana amb la unió de les entitats que contenien espais sardanistes. Es van aglutinar esforços i la sardana s’oferí al carrer i a les places de la ciutat. A partir d’aquí la sardana es consolida amb l’aparició de colles sardanistes i la realització de programes radiofònics de divulgació.

En referència als nous temps democràtics l’aurtor diu: “L’arribada de la democràcia canvia els motlles de quaranta anys. Un dels principals és que la sardana, que fins a aquell moment era una eina reivindicativa, ha de trobar el seu lloc en el món del lleure i la cultura, cada cop més globalitzat. I aquesta és la missió que es proposen les entitats de Reus i la seva gent”.

El llibre també descriu, amb tot tipus de detalls i noms, les entitats, colles i cobles vinculades amb la ciutat. Al llarg d’aquests cent nou anys (1907-2016) s’ha creat molt colles, algunes amb una trajectòria molt llarga, altres més efímeres. El llibre detalla les colles Alegroia, Canigó, Cors Alegres, Dansaires del Baix Campo, Encisera, Entremaliada, Estel Montserratí, Ganxets Dansaires, Gaudí, Gent Catalana, Joventut Rosa de Reus, Or i flama, Poncelles catalanes, Enjogassada i mainada i Pomells de joventut de l’Orfeó Reusenc, Només queda la reusenca, Roques Montserratines, Rosa de Reus, Som i serem, Violetes boscanes. Pel que fa a les cobles de la ciutat es repassa la trajectòria de la Cobla Catalunya (després Reus 1942), La Principal del Reus (La principal del Camp), Col·legi Pare Manyanet, Reus Jove, Ciutat de Reus.

La exhaustivitat del llibre relaciona les 127 composicions sardanistes relacionades amb Reus o dedicades a reusencs i els seus autors.

En resum una compilació imprescindible per conèixer el detall de noms i dates en relació a la sardana a Reus.