136 – «Vostè senyora pot tenir una Crolls». Història de la fàbrica Crolls de Reus

 |   |  Twitter

portada-edicions-136Núm. 136 de les Edicions del Centre de Lectura

Autor: Isabel Martínez Martínez

Consulteu el pròleg de Matias Vives March.


Pròleg

Tenim a les mans l’obra d’una esplèndida periodista. Un relat sense fissures ni concessions. Un relat obert a interpretacions; escrit per una periodista de la història que sembla no voler jutjar, ni avaluar; però que vol explicar les coses de manera que cada lector pugui fer-ho. La Isabel, evidentment, ho aconsegueix.

Un exemple: l’any 1948 (quan més de vint-i-cinc milions d’espanyols tenien encara «cartilla de racionamiento»), l’empresa, la Crolls, havia d’escollir el seu nom. L’autora ho explica amb senzillesa, com de passada, però, en realitat, ens regala el detall d’un magnífic procés de participació ciutadana. Si hom vol llegir aquella «anècdota» en clau d’interpretació translativa, no pot fer altra cosa que deixar anar un somriure en descobrir al llibre que allò que l’anomenada «societat civil» fa fàcil en temps de dictadura, els «polítics de la por» ho fan impossible en temps de democràcia.

Per acabar-ho d’adobar, tot el relat sobre com neix la idea de la Crolls, com se’n posen els fonaments, com se’n construeix la bastida, a quins sectors socials adrecen el seu producte, com fan el salt al gran consum i… en quines condicions, ens ho descriu amb verb de lectura fàcil, casi de Twitter, fent alhora un tàcit panegíric de l’emprenedor català, a qui avui dia posaríem catifes vermelles fiscals, i l’exhibiríem a TV3 a manera d’exemple per a estudiants d’Administració i Direcció d’Empreses de les nostres universitats. (Llegiu el text complet).