Resum
Josep Fàbregas Roig, professor d’Història Moderna de la URV, detalla el manuscrit de 1547 incorporat a la Biblioteca del Centre de Lectura relatiu a un procés per demostrar la condició d’hidalgo. El litigi, davant l’Audiència de Valladolid, el va interposar Diego de Torices, un personatge veí de la localitat de la Hoz de Abiada, pertanyent al marquesat de Campoo de Suso (Cantàbria). Per donar validesa al document, a més de les signatures dels magistrats, el manuscrit incorpora el segell reial, que en aquest cas era precisament el de Joana. En la de Diego de Torices, al costat dels títols de noblesa dels monarques, està dibuixat el seu escut d’armes, presidit per una enorme torre al centre i a l’orla el lema: La vida tiene compás y la honra nunca jamás.
Fa uns mesos, el Centre de Lectura rebia la donació d’un manuscrit, redactat sobre pergamí, relatiu a un procés per demostrar la condició d’hidalgo. El litigi, davant l’Audiència de Valladolid, el va interposar Diego de Torices, un personatge veí de la localitat de la Hoz de Abiada, pertanyent al marquesat de Campoo de Suso (Cantàbria), un senyoriu que, des del segle XV, va estar vinculat al Marquès de Santillana; el document està datat a Valladolid el 2 de maig de 1547.
Consultada bibliografia especialitzada hem pogut localitzar descendents del llinatge Torices en diverses localitats, adscrites a la jurisdicció de l’esmentat marquesat; igualment, d’aquesta família, existeixen altres reconeixements d’hidalguia, almenys fins la segona meitat del segle XVIII.
Els orígens de la condició d’hidalgo s’han de situar a l’Alta Edat Mitjana. El Diccionario de Autoridades defineix hidalgo com: La persona noble que viene de casa y solar conocido y como tal está exento de los pechos y derechos que pagan los villanos o també, atès que s’hi podia accedir de diverses maneres: El que siendo hombre llano, por algún servício particular o acción gloriosa, el Rey le concedió los privilegios. El concepte d’hidalgo –en castellà antic hijodalgo–, es referia a la noblesa no titulada, el terme infanzón seria un mot equivalent que es consolidaria a Aragó, mentre que a Catalunya el vocable similar seria el de Ciutadà Honrat.
Què venia a ser un plet d’hidalguia? Era el procés que resolia si la persona que reclamava tenia aquesta condició. El dictamen favorable del tribunal permetia gaudir del dret i prerrogatives inherents a la condició de hijosdalgo. Per una banda era un reconeixement social, tot i que en la gradació nobiliària es trobava en el nivell inferior; per altra, comportava un seguit de connotacions econòmiques ja que l’hidalgo no havia de pechar, o sigui no havia de contribuir al rei o al senyor territorial en determinats impostos, dels quals els hidalgos n’estaven exempts: no pecharen, ni pagaren, ni fueren, ni son tenidos de pechar, ni pagar, ni le tomen ni prenden por ellos ningunos de sus bienes, ni prendas y que le guarden y hagan guardar todas las honras, franquezas y exenciones y libertades que a los otros hombres hidalgo suelen e deben y acostumbran guardar.
Com en tot procediment judicial intervenien, per una banda el propi interessat, representat pel seu procurador i per altra els procuradors reials. El procés incoat per Diego de Torices va ser llarg. Primer es va jutjar a la Cort i Cancelleria, davant nuestros alcaldes de los hidalgos y notario del reino de Castilla; més endavant, en una revisió del procés –grau de revista–, hi van intervenir nuestros procuradores en la dicha nuestra corte y cancillería, en nuestro nombre y el concejo, alcaldes, regidores, oficiales y hombres buenos de dicho marquesado de campo de Suso y lugar de la Hoz. El litigant havia d’aportar proves, entre les quals tenia especial rellevància la declaració, com a testimonis, d’altres hidalgos.
Era freqüent que quan algun d’aquests nobles traslladava la seva residència, al lloc on s’instal·lava de nou, per poder continuar gaudint dels privilegis que comportava, hagués de demostrar la seva condició, per aquesta raó no resulta difícil localitzar documents similars. Analitzant-los podem veure que tenen un redactat semblant –per altra banda gens sorprenent– tenint en compta que es tracta de documentació jurídica, de manera que seguint determinats models es canviava només la identitat dels litigants i representants.
A les cartes executòries de mitjan segle XVI, a l’encapçalament del document es fa referència al monarca Carles I, net dels Reis Catòlics, que també va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, però que en el manuscrit consta com a Rey de Alemania. També és de destacar que al costat del nom de Carles, en posició de privilegi, trobem el de la seva mare, la reina Joana “la Boja”, que les Corts reconeixien amb aquest títol.
Per donar validesa al document, a més de les signatures dels magistrats, el manuscrit incorpora el segell reial, que en aquest cas era precisament el de Joana. En la de Diego de Torices, al costat dels títols de noblesa dels monarques, està dibuixat el seu escut d’armes, presidit per una enorme torre al centre i a l’orla el lema: La vida tiene compás y la honra nunca jamás.