137 – El Modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps

Núm. 137 de les Edicions del Centre de Lectura

Coordinadors: Josep Fàbregas i Montserrat de Anciola.

Autors: Joan Navais, Josep Fàbregas, Carles Sàiz, Sergi Alcalde, Núria Amat, Josep M. Lapeyra, Anton Pàmies, Jordi À. Carbonell.

portada137Núm. 137 de les Edicions del Centre de Lectura

Coordinadors: Josep Fàbregas i Montserrat de Anciola.

Autors: Joan Navais, Josep Fàbregas, Carles Sàiz, Sergi Alcalde, Núria Amat, Josep M. Lapeyra, Anton Pàmies, Jordi À. Carbonell.


Presentació

Des que fa uns anys el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner (CEDIM) –amb seu a Canet de Mar– i el Centre de Lectura, amb el Modernisme com a referent, van iniciar una etapa de col·laboració, va sorgir la idea d’organitzar unes jornades que materialitzés aquesta bona entesa.

La important presència d’edificis modernistes a la nostra ciutat ha fet que aquest tema ja hagi estat abordat en altres ocasions. Podem recordar les Jornades sobre Arquitectura Modernista a la ciutat de Reus, celebrades el maig de l’any 2000, organitzades per la Fundació Universitària Sant Joan i la Universitat Rovira i Virgili (Facultat de Medicina i Ciències de la Salut) i coordinades pel Dr. Antonio Salcedo Miliani, professor d’Art d’aquesta universitat. Uns mesos després, a la tardor del mateix any, des d’una perspectiva interdisciplinària i coordinat pel recordat Pere Anguera Nolla, es va fer el I Seminari sobre el Modernisme. L’organització va anar a càrrec de l’Institut Municipal d’Acció Cultural de l’Ajuntament de Reus (IMAC), el Centre de Lectura i el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili.

La trobada modernista, a la qual ara ens referim, desenvolupada entre el 8 i el 15 de març del 2016, va comptar amb la presència de set experimentats estudiosos de la temàtica modernista, que es van aplegar al voltant del tema: El Modernisme, Domènech i Montaner i el seu temps.

En la primera sessió, Joan Navais va glosar la figura de Domènech i Montaner, des del vessant polític –l’altra dedicació del prestigiós arquitecte–, en un moment de gran importància per l’expansió del catalanisme. Josep Fàbregas, en descriure com va evolucionar en diferents països, va situar el Modernisme en el context internacional, no només com un art arquitectònic sinó també per les implicacions que va tenir en les arts aplicades.

La segona sessió va tenir com a protagonistes Carles Sàiz i Sergi Alcalde, ambdós membres del CEDIM. El primer va analitzar l’obra que Domènech i Montaner va realitzar a Reus; en la seva exposició es va referir, entre d’altres, a la casa Rull, a la casa Navàs i a l’Institut Pere Mata. El segon va incidir en dos projectes no realitzats per l’il·lustre arquitecte: la reforma de l’escala de la societat El Círcol i el Teatre Circ.

En la tercera sessió, els arquitectes Josep. M. Lapeyra, Nuria Amat i Anton Pàmies van incidir en dos aspectes concrets del Modernisme de Reus. Els primers van mostrar la bellesa i originalitat de la fusteria de la botiga de la casa Navàs i del pavelló dels distingits de l’Institut Pere Mata. Anton Pàmies, seguint el recorregut de la seva obra, va radiografiar la figura de l’arquitecte Pere Caselles.

Finalment, a l’última conferència, Jordi Carbonell, professor d’Història de l’Art a la Universitat Rovira i Virgili i especialista en la pintura del segle XIX, va explicar com va desenvolupar-se la pintura de paisatge en aquests anys de canvi de segle. Les jornades es van cloure amb la projecció del documental de Paul Smaczny Entre Quatre-z-Yeux (1998), amb el director d’orquestra i pianista Daniel Barenboim, filmat al Saló dels Distingits de l’Institut Pere Mata, a la Casa Navàs, a la biblioteca del Centre de Lectura i a diferents espais de la ciutat, amb música de Claude Debussy.

A tots ells agraïm la seva participació, que ha fet possible que puguem gaudir d’aquest volum.