139 – «Ressò de japonisme». Un recorregut per la col·lecció de literatura artística japonesa del Centre de Lectura de Reus.

portada139Núm. 139 de les Edicions del Centre de Lectura

Autora: Rebeca Pujals Cobo

Amb el suport de:

logo-generalitat-dep-cultura


Introducció a càrrec de l’autora
El 29 de març del 2014, Xavier Filella Fargas publicava un article a la revista digital del Centre de Lectura de Reus sobre la descoberta d’una col·lecció de vint-i-nou llibres japonesos a la biblioteca del centre. L’arti­cle, «Tresors de la biblioteca del Centre de Lectura: gravats japonesos en fusta de colors», precisava diversos aspectes: descrivia breument un dels volums, One Hundred Masterpieces of japanese Pictorial Art (1909), incloïa un resum del procediment laboriós del gravat japonès a color i aportava una primera informació sobre l’editorial japonesa i el donant, el Sr. Joan Ribes Daura (1900-1983). Finalment, l’article plantejava noves preguntes entorn a la col·lecció i ens convidava a continuar amb la inves­tigació per saber-ne més sobre el seu contingut i procedència. Aquesta sèrie de llibres, conjuntament amb 140 revistes japoneses, ja havien estat objecte de curiositat en el moment de la seva donació el 1972 quan, Benet Oriol, director de la biblioteca del Centre, els va rebre amb entusiasme. Més tard, el doctor Ricard Bru i Turull, especialista en japonisme, els va citar conjuntament amb la sèrie de 140 revistes japoneses Kokka al seu article «El col·leccionisme d’art de l’Àsia Oriental a Catalunya (1868­1936)». Per tant, aquest treball ha sorgit d’una necessitat patrimonial de conèixer la col·lecció en profunditat: qui era el donant i quina era la seva relació amb la col·lecció i el Centre de Lectura de Reus?, quina singulari­tat i unicitat tenen aquests volums i revistes? i, pel que fa al seu contingut, són gravats originals o reproduccions?

A poc a poc es van anar desvetllant les característiques i el propòsit d’aquesta col·lecció de 29 llibres i 140 revistes publicades a principis del segle XX. En termes generals, les deu sèries de llibres que conformen la col·lecció, a saber: Process of Woodcut Painting (1910); Masterpieces by Motonobu, vol. I i II (1904); Masterpieces selected from The Korin School (1903); Toyei shuko, an illustrated catalogue of Ancient Imperi­al Treasury Called Shosoin (1910); One hundred Masterpieces of Japa­nese Pictorial Art, vol. I (1906); Masterpieces selected from The Ukiyo-e School (1906); Japanese Tremps and their Treasures, vol. I i III (1910); Saigaku Gwashû (StarHill Collection) (1912); Selected Relics of Japa­nese Art, vol. I-XII (1899-1906), i Choice Masterpieces of Korin and Kenzan (1906), tracten, amb texts, fototípies i gravats a color sobre seda i paper, una diversitat de capítols de la història de l’art japonesa i actuaven com a catàlegs il·lustrats de literatura artística amb reproduccions molt       Kokka, An Illus­trated Monthly Journal of the Fine and Applied Arts of Japan and Other Eastern Countries, es tractava de la revista més prestigiosa i d’autoritat ­rie de 140 revistes, no només conté gravats a color d’alta qualitat i articles crítics dels primers estudis en història de l’art, sinó que va simbolitzar el triomf d’una tendència acadèmica del moment en la integració de les arts tot un conjunt dissenyat per exportar a països occidentals principalment, on estaven immersos en la moda del japonisme; alhora que des del Japó, funcionaven com un aparador de prestigi nacional en un context imperi­alista i de modernització del país.

El seu contingut és sorprenent, si bé són reproduccions de pintures es consideren obres d’art per si mateixes. Alguns dels gravats han estat impresos en seda i se’ls ha aplicat pols d’or i minerals, de manera que mostren un gran domini de la tècnica i adquireixen un paràmetre de qualitat molt alt. En el cas de les fototípies, algunes d’elles van ser rea­ el context japonès de principis de segle. El mèrit va ser dels tallers d’artesans de les editorials japoneses Shimbi Shoin i Kokka Publishing Company, així com d’altres agents que van participar en la direcció, producció i redacció d’assaigs, contribuint com a base als inicis de la història de l’art al Japó.

Per tot l’esmentat, sabíem que per realitzar correctament la investi­gació havíem d’aprofundir tant en el context local com a esclarir sobre   esbrinar si hi havia col·leccions similars en altres institucions com a mínim de caràcter nacional i europeu. De manera que el seu valor histo­ treball, en dos blocs: Primerament, la part dedicada a la hipòtesi so­bre l’adquisició de la col·lecció per part del donant en el marc del col­leccionisme d’art oriental a Catalunya i, en segon lloc, tots els apartats relacionats amb la col·lecció i el seu context japonès. Tanmateix, amb motiu d’aquesta publicació, s’ha reestructurat el contingut. La primera part es basa el treball de recerca: «La donació d’estampes i fototípies japoneses de Joan Ribes Daura (1900-1983) al Centre de Lectura de Reus (1972)», tutoritzat pel professor Bonaventura Bassegoda i pre­sentat com a treball de màster a la Universitat Autònoma de Barcelona (2015); la segona part és un recull dels articles publicats a la revista digital del Centre de Lectura de Reus, dins del projecte «Ressò de japo­nisme», que són a la vegada una actualització del capítol «Descripció cartogràfica» del treball original.

Els objectius d’aquesta investigació van perseguir, per tant, desco­ col·lecció i el Centre de Lectura, considerar les aportacions d’aquesta col·lecció i el seu donant en el context del col·leccionisme d’art oriental XIX i principis del segle XX   futurs projectes entorn la difusió del contingut de la col·lecció.

Per aconseguir-ho, aquest treball s’ha basat en una varietat de fonts. En primer lloc cal destacar el treball d’entrevistes realitzades a Reus a Benet Oriol i Xavier Filella, així com a descendents del Sr. Joan Ribes Daura, les seves netes Marina Vernet i M. Rosa Vernet i, especialment, a Anna Gómez. L’entrevista a l’artista Jose Porta Missé a Barcelona, ­bes, ha sigut també essencial per suggerir l’origen de la col·lecció. En Un exemple són els estudis sobre japonisme i història de l’art japonès, en què especialment assenyalaria Ricard Bru i Turull, Doshin Sato i el manual de Noritake Tsuda. Per a l’obtenció d’informació més especí­­tens treball de recerca del col·leccionista americà George Baxley i els col·leccionistes Thomas Crossland i Andreas Grund, que han aportat informació il·lustrada sobre les sèries de llibres de Shimbi Shoin i Kok­ treball en què no es pot deixar de citar les obres del japonòleg Federico Lanzaco, que en la seva obra Els valors estètics en la cultura clàssica japonesa, s’inicia amb aquestes paraules fent referència a la cultura ja­ponesa: «Sí, apreciem i ens sentim atrets cap a la seva cultura exòtica oriental, però ens falta informació més detallada i profunda.»

Esperem, per tant, que aquest treball contribueixi al camp de la in­vestigació sobre japonisme i estudis d’Àsia oriental a Catalunya, fent valer aquesta col·lecció de literatura artística japonesa que ens sorprèn per un contingut de primera qualitat, el seu potencial didàctic i, en de­ història de l’art al Japó.

Rebeca Pujals Cobo

Reus, 2017.