Agraïments a:
la Maria Antònia i la Lluïsa
pels comentaris profitosos,
i la Núria per la revisió del text
L’any 1906, la família Totosaus, propietària del casalici tèxtil del carrer del Metge Fortuny de Reus va construir-se una casa d’estiueig a la seva finca del camí de Riudoms. El dia 4 d’octubre de 2023, l’entitat Reus Ocult va organitzar una jornada de portes obertes a llocs singulars de la ciutat. Integrants de la nostra família vam participar de l’esdeveniment ciutadà i vam poder retornar al lloc que de petits havíem estimat molt, el Mas Totosaus. La visita ens va agradar molt i ens va fer reviscolar dolços records d’infància.
Història del mas Totosaus
1900 – Compra de la finca del Mas Totosaus per part de Josep Totosaus i elvira figueres .
1906-1907 – Projecte i construcció del Mas Totosaus.
1906, 14 d’abril – Pressupost de les despeses de construcció del Mas Totosaus.
Camí de riudoms , ReusPropietat: Elvira Figueres, vda. Totosaus
Arquitecte dtor.: Pere Caselles Tarrats
Contractista: Enrique Auqué
Pressupost de l’obra del mas: 5.315,90 ptes.
1906, 31 de maig – Projecte del Mas Totosaus.
Dues plantes, torreta i ornaments
Propietat: Elvira Figueres, vda. Totosaus
Disseny del projecte: Pere Caselles Tarrats (arquitecte)
1907, 7 de febrer – Final d’obra del Mas Totosaus.
Liquidació despeses totals
Propietat: Elvira Figueres, vda. Totosaus
Arquitecte dtor.: Pere Caselles Tarrats
Contractista: Enrique Auqué
Fi d’obra – liquidació del pressupost: 5.636,87 ptes.
1938 – El mas és heretat per Pere Totosaus Figueres.
1938-1964 – S’urbanitza la zona al voltant del Mas Totosaus.
La finca pateix expropiacions obligades i les parts segregades passen a ser zones edificades.
1964 – Mort de Pere Totosaus Figueres.
El Mas és heretat pels 5 nebots: Mercè , Nativitat , Josep M., Conxa i Xavier.
1965 – Compra del mas per part de la Sra. Paquita Leocor.
2000 – La finca és urbanitzada, i l’edifici del mas resta a favor del municipi.
2020 – El municipi decideix la restauració de l’ edifici del mas.
L’estat de l’edificació és deplorable.
2022 – Inici de la restauració per part del grup d’arquitectes NAU.
2023 – Final de la restauració.
El mas allotjarà el centre de Serveis de Planificació Familiar Municipal.
2023, 4 d’octubre – Jornada de portes obertes
a edificis singulars de Reus (Reus Ocult).
Consideracions arquitectòniques del mas
Projecte Modernista del Mas Totosaus (30 de maig de 1906)
Propietària: Elvira Figueres, vda. Totosaus
Director tècnic del projecte: Pere Caselles Tarrats (arquitecte)
Característiques de l’edifici projectat: dues plantes amb torreta adjunta i ornaments modernistes a les façanes.
Arquitectura modernista reusenca (Pere Caselles)
Si comparem el del Mas Totosaus amb altres que també va fer a la mateixa època (Mas Quadrada, Mas Vilella, Mas Fontana, Mas Vilanova) hi trobem característiques similars. Valorem la possibilitat de l’existència d’un estil modernista que podria denominar-se «estil modernista tipus Pere Caselles».
Arquitectura de l’art-déco
L’art-déco, que forma part d’ un moviment cultural iniciat a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París a principis del segle xx, té com a base emmirallar-se en la bellesa de les cultures clàssiques (Egipte, Mesopotàmia…). Fuig d’idealismes i centra la seva estructura evolutiva a partir del raonament, la rigorositat científica i la bellesa de la natura (pensament humanístic).
El disseny arquitectònic de l’art-déco es caracteritza per modelar-se com un estil completament oposat al modernista; prescindeix de les extravagàncies ornamentals, i destaca
la funcionalitat. Les seves edificacions
tenen estructures simètriques on predominen les formes rectilínies.
Apreciacions de la construcció
-Pressupost inicial d’obra Mas Totosaus, 14 abril 1906: edifici d’una planta segons el compromís subscrit en el pressupost per la propietat, la direcció tècnica i el contractista.
-Projecte fet per Pere Caselles (31 de maig), posterior a la data d’acceptació del pressupost de l’obra,
De dues plantes, torreta i amb ornaments varis a les façanes.
-Fi de l’obra el 7 febrer del 1907, liquidació del cost total de l’obra. L’edificació final només té una sola planta, sense torreta i sense ornaments a les façanes.
-L’estil arquitectònic de l’obra acabada té poca cosa de l’estil modernista dissenyat per Pere Caselles.
-A l’obra acabada s’aprecien les característiques d’un edifici sense ornaments i l’estructura presenta una forma simètrica.
-A la façana principal (sud) hi destaca la gran entrada amb escalinata i baranes balustrades.
-A l’interior de l’edifici, s’hi valoren els espais jerarquitzats, la gran dimensió del saló noble en comparació amb les altres dependències.
-Detall interessant a esmentar és el fet que a l’any 1906, Pere Totosaus Figueres estudiava arquitectura a l’Escola de Belles Arts de París, bressol de l’ art-déco.
Mas Totosaus restaurat
2018 – Estat deplorable de l’ edifici, construcció molt deteriorada.
2020 – Remodelació urbanística de la zona, nous edificis, zones enjardinades. El municipi creu oportú rehabilitar l’edificació del mas i fer-lo d’utilitat pública.
2022 – Intervenció de l’Ajuntament en la restauració del Mas.
Retrobament amb el Mas Totosaus
2023, 4 d’octubre – L’associació Reus Ocult organitza una jornada de portes obertes al mas restaurat. Part de la família Papaseit Totosaus participa en l’esdeveniment col·lectiu ciutadà.
En la visita apreciem que s’ha fet una bona restauració per tal de complir les exigències actuals de salubritat i seguretat, tot respectant les característiques colpidores originals de l’edifici.
A la part de l’accés principal, zona sud, s’ha instal·lat una reixa metàl·lica al porxo probablement amb la finalitat d’evitar intrusions no desitjades.
Les baranes de l’escalinata de l’entrada, antigament balustrades amb pedres planes de granit, s’han substituït per un senzill tub metàl·lic a les parts laterals de l’escalinata.
La sala principal, antic menjador del Mas, ens hi trobem un foc a terra i unes pintures angelicals a la paret de la fumera del tiratge. Això ens resulta tota una sorpresa a la família que vàrem fer la visita: no recordem ni el foc a terra ni el mural. Hem sabut a posteriori que són elements decoratius no originals que va fer construir la darrera propietària del Mas.
Els paviments mosaics del terra del menjador i de les habitacions els trobem molt bonics. Opinem que la restauració del paviment ha quedat molt ben feta.
L’escala interior que comunicava amb la part baixa, el petit lavabo i el corredor de servei, s’ha transformat a una sola dependència que conforma ara un espaiós bany. Hi despunten unes piques de marbre que han sigut rescatades de la cuina original.
La cuina antiga és ara una sala magatzem de la nova dependència municipal instal·lada a l’edifici. La porteta que connectava la cuina amb el porxo d’entrada ha estat tapiada i la guia ens fa notar les pintures (sanefes) del sostre; diu que són originals del Mas en la seva construcció.
Finalment, també ens sembla interessant destacar la rehabilitació de les fusteries interiors i exteriors, i de les façanes, així com condicionaments diversos de confort.
Hem valorat positivament l’estat actual de l’edifici del Mas.
Pere Totosaus Figueres
1887, 15 d’agost – Naixement de Pere Totosaus Figueres.
1903, 22 de setembre – Certificat Estudis Institut Tècnic de Reus (1903-1904). Inscripció a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona.
1905-1909 – Estudis d’Arquitectura a l’Escola Nacional Superior de Belles Arts de París.
1910-1939 – Col·laborador en la gestió administrativa de la Merceria Vda. de Josep Totosaus.
1920 – Excursió als Pirineus: Ordesa-Gavernie.
1922 – Membre de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana.
1928 – Col·laborador en cursets i conferències d’arts i ciències aplicades al Centre de Lectura de Reus.
1932-1934 – President de la Secció de Belles Arts del Centre Lectura de Reus.
1933 – President accidental del Centre de Lectura de Reus (3 mesos).
1938 – Hereta el Mas Totosaus i la meitat de la finca del camí de Riudoms.
1933 1964 – Col·laborador incondicional de la gestió administrativa de la Merceria – Succesores de Vda. de Josep Totosaus.
1939-1964 – Participació a la vida social de la ciutat (Centre de Lectura, El Círcol). Pertanyia al grup d’intel·lectuals de la postguerra reusenca on va destacar juntament amb seus grans amics: Joaquim Santasusagna i Josep Iglésies.
1964, 9 de Juliol – Mort de Pere Totosaus Figueres.
Sembla ser que tenia documents personals dipositats en la seva habitació, al segon pis del carrer del Metge Fortuny. La família més propera va creure oportú que no quedés constància documental de les seves coses personals i les va fer desaparèixer. Ens hauria agradat haver pogut consultar aquests documents personals, segurament ens haurien permès fonamentar amb consistència documental el reconeixement a la seva vàlua cultural i social.
A la Biblioteca de la Casa
Totosaus del carrer del Metge Fortuny de Reus hi deixà un llegat força interessant: llibres d’alt nivell
cultural, l’edició completa dels clàssics de la col·lecció Bernat Metge, llibres d’arqueologia i art
clàssic, llibres patriòtics de la
Renaixença, guies excursionistes, enquadernacions de diaris, revistes
de la «Belle Èpoque», llibres
de geometria, càlcul
d’estructures, i altres
d’alt nivell tècnic
i científic (exemples: Ciència i Mètode, d’Henri
Poincaré; La Teoria de la Relativitat, d’Albert Einstein; Dualitat Ona-Partícula, de Louis
De Broglie…).
1933 – President del Centre de Lectura (Reus) 
Reconeixement de Pere Totosaus
Del tiet Pere, ens hauria agradat tenir-ne referències documentals personals de l’època d’estudiant de París i Barcelona (París, a principis del segle xx vivia moments esplèndids de cultura i transformacions socials). Trobem referències testimonials de la seva idiosincràsia als comentaris orals de familiars i amics. El prestigi intel·lectual de Pere Totosaus li era reconegut i valorat dins del grup noucentista de Reus de la postguerra.
L’Escola d’Arquitectura de Barcelona no li va convalidar els estudis d’Arquitectura de Belles Arts de París i per aquest motiu no va poder exercir com a arquitecte a l’Estat espanyol. Tot i així, sembla que va exercitar la seva influència a companys del gremi. Ens congratula trobar el seu nom en la bibliografia d’arquitectes modernistes com a autor del disseny del Mas Totosaus .
Pere Anguera, reconegut historiador i bon company del Grup del Dijous de la Secció Excursionista del Centre de Lectura de Reus, interpretava el testimoni oral del seu amic Joaquim Santasusagna quan afirmava la gran avinença entre Joaquim Santasusagna, Josep M. Iglésies i Pere Totosaus. Pere Anguera explicava la gran relació de respecte i amistat que es professaven entre ells, i aquesta relació estava fonamentada amb rigorositat estètica, cultural, científica i patriòtica. Formaven part de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana, es caracteritzaven per ser estudiosos de les arts, les ciències i la història, i per ser molt entusiastes de la nostra natura, que coneixien i estimaven. Eren persones lúcides, haurien resistit fins no se sap on, abans de claudicar del seu sentit patriòtic català.
Anguera ressaltava que havien manifestat afinitat patriòtica vers el grup d’Acció Catalana i que eren animadors d’Estat Català. Malgrat tenir un pedigrí força compromès, però, no van experimentar molèsties ni acusacions en cap moment per part dels invasors feixistes després de la Guerra Civil.
Pere Anguera concloïa dient que, junt amb altres companys, no es van prestar a cap col·laboració amb la dictadura i un dels actes en què més gaudien en aquells moments difícils, era la participació de trobades poètiques i patriòtiques en llengua catalana en llocs de muntanya que feien coincidir en les sortides excursionistes. El grup s’autodenominava Maquis de la Poesia.
Historiadors i intel·lectuals de la postguerra reusenca que van conviure o van conèixer el tarannà cultural de Pere Totosaus el recordaren i el recorden com un home modest, que rebutjava sempre tota fastuositat, i que tractava tots els temes de ciència i art sempre amb gran competència.
