En aquest article, Fina Masdéu, secretària general i cap de personal del Centre de Lectura, explica com es va afrontar l’imminent canvi de la quotidianitat marcat per la COVID-19 i tot el trasbals que va representar aquell canvi de rasant per al dia a dia del Centre de Lectura, les seves activitats i els seus treballadors.
Fina Masdéu repassa una de les èpoques més reconegudes de la Revista del Centre de Lectura (1920-1935) que comença amb Pere Cavallé com a president de l’entitat i director de la publicació, però a ell l’aniran succeint altres presidents i directors. A les pàgines de la revista hi escriuen alguns dels integrants del grup modernista de ca l’Aladern, entre molts d’altres. Però no tot són flors i violes i la crisi interna que pateix la revista es trasllueix en altres publicacions locals, i finalment deixa d’aparèixer.
Fina Masdéu analitza com ha estat possible la llarga trajectòria del Centre de Lectura i, per fer-ho, es fixa en els valors que l’han marcat, així com les persones, sobretot, els mecenes que han contribuït a fer-lo realitat també tal com avui el coneixem. Entremig s’atura a analitzar els actes de commemoració dels 100 anys de la remodelació de l’edifici, una projecte possible, precisament, gràcies a un d’aquests mecenes: Evarist Fàbregas.
Fina Masdéu cerca la presència reusenca a Les històries naturals de Joan Perucho que, ens diu, és més qualitativa que quantitativa. L’analitza a fons per fer-nos veure que no només hi ha personatges, sinó també textos i títols que fan que la petjada reusenca en el llibre sigui més present que no ho sembla en una lectura poc atenta.
Segons el meu criteri i els meus gustos, considero «El distret» el paradigma d’un poema
La filòloga Fina Masdéu és la convidada a fer a glosa de la 71a edició del Concurs Exposició Nacional de Roses per part del Centre de Lectura de Reus. Després de manifestar els seus agraïments als organitzadors de l’esdeveniment, parlarà sobre la seva relació amb les roses durant la seva infantesa. A continuació, farà un recorregut per la història de la literatura on trobem la presència d’aquesta flor que representa l’escut reusenc i explicarà una petita història en què les roses en són les protagonistes. Finalment, farà referència a altres protagonistes de l’esdeveniment: l’autora del cartell i els roseristes, i acabarà convidant-nos a gaudir d’aquest magnífic espectacle.
Que la Biblioteca del Centre de Lectura de Reus alberga tresors de vàlua incalculable no és cap secret. Altra cosa és que, d’alguns d’aquests tresors, només en tinguin coneixement un nombre reduït de persones –els motius sobre la desconeixença poden ser diversos i, en tot cas, prescindibles en aquest article. Quant al valor de les meravelles conservades, és, sens dubte, de divers calibre i consideració, segons l’òptica amb què s’analitzin, però indiscutible des del punt de vista patrimonial.
L’escriptor Plàcid Vidal i Rosich (Alcover, 1881 – Barcelona, 1938) s’inicià en el món de la literatura amb el Grup Modernista de Reus (1897-1898), l’ideòleg del qual era el seu germà, Cosme Vidal (Josep Aladern). En aquest període, en què es familiaritza amb l’estètica del modernisme regeneracionista i es vincula amb les idees del catalanisme, Plàcid Vidal publica poemes i textos narratius breus –a la premsa local, sobretot– i el monòleg L’escala del crim (1898).
Xavier Amorós, en un article del 29 de gener de 1987 recollit al volum Botigues de mar i escrit amb motiu que l’Institut de Segon Ensenyament Reus III passava a anomenar-se Gabriel Ferrater i Soler, diu que la decisió d’haver triat aquest nom hauria de despertar, si fos possible, la satisfacció de tota la població. I afegeix: “Com que deu haver-hi un tant per cent crescut de ciutadans reusencs als quals encara no és propici de saber amb certesa qui era Gabriel Ferrater, hem de seguir desitjant, amb tota l’ànima, la divulgació de la seva obra dintre d’uns medis que li siguin resoltament permeables.”
