Grifell, Quirze (2022). Anna Murià, viure, escriure. Edició, pròleg i notes de D. Sam Abrams. Barcelona: Ed. Saldonar, p. 222 p.
En el pròleg d’Anna Murià, viure, escriure, Sam Abramsens recorda que aquest llibre respon a una nova edició corregida i ampliada del llibre entrevista de Quirze Grifell que va aparèixer el 1992 sota el títol d’Anna Murià, àlbum de records. Per tant, cal situar aquest treball en un context social i polític molt allunyat de l’actual i amb una protagonista de noranta-dos anys, però amb una memòria tal que li permet recordar detalls, persones i anècdotes d’un temps passat amb total clarividència, tal com ens va comentar el seu autor, Quirze Grifell, en la presentació del llibre que va tenir lloc a la Biblioteca Xavier Amorós el 2 de novembre del 2023.
El llibre està estructurat en cinc blocs: «Els ideals», «Camí de l’exili», «Una nova vida a Mèxic», «Feminisme i revolució moral» i «L’escriptora». Les respostes de l’entrevistada ens deixen al descobert una personalitat forta, enèrgica i molt vital i en relació a la seva obra, tal com assenyala Sam Abrams en el pròleg: «Anna Murià és, sense dubte, una clàssica moderna que va fer contribucions de primera magnitud a tots els gèneres que va conrear: el relat, la novel·la, el dietari, la biografia, la crítica, les memòries, l’epistolografia, el periodisme, la literatura infantil i juvenil i la traducció literària».
Un dels aspectes que fa singular el llibre que comentemés l’estil directe i oral en les respostes d’Anna Murià, una transcripció gairebé exacta de les gravacions realitzades per l’autor. Aquest fet confereix al text frescor i vivacitat, i constitueix un dels al·licients que pot trobar el lector en les seves pàgines. Altres aspectes que fan de la lectura un llibre amè és la desimboltura i l’espontaneïtat de les respostes. Espigolant en la seva biografia destaquem, per una banda, una vida intensa empesa pels avatars històrics i, per l’altra, una gran capacitat a l’hora d’escriure, ja que com ella confessa sempre havia escrit i l’escriptura per ella era quelcom necessari. Un ampli catàleg de les seves obres que trobem al final del llibre així ho corrobora. Una escriptora que en molts aspectes es va anticipar al seu temps i que tot i no considerar-se una militant feminista sí que va demostrar en la pràctica uns plantejaments avançats en la reivindicació de la igualtat home i dona.
A través de les pàgines podem fer un repàs dels noms propis, de les dates i dels esdeveniments anteriors al 39 que van marcar el destí de tants catalans i catalanes abocats a la presó, a la mort o a l’exili. Aspectes com la seva relació amb la resta d’exiliats o amb la resistència a l’exterior i la duresa dels primers temps són narrats amb tota classe de detalls, sense deixar d’opinar al voltant d’alguns personatges o de les seves obres de forma una mica políticament incorrecte, que diríem actualment, però que, per altra banda, és un altre dels atractius de la lectura. Una dona compromesa políticament amb el que aleshores en deien separatisme i que va fer de l’escriptura el sentit de la seva vida, malgrat aparèixer de vegades com l’ombra de dos gegants literaris: la Rodoreda i l’Agustí Bartra. Diem aparèixer de vegades, ja que en realitat va demostrar una fermesa i una persistència en el treball literari que la fa mereixedora d’entrar en l’elenc de clàssiques catalanes, tal com veiem que ha estat tractada en el Festival de Clàssics 2023.