Semblança biogràfica de la professora Teresa Miquel i Pàmies, ànima de l’ensenyament i de la defensa de la llengua catalana a Reus sota el franquisme, en ocasió d’haver-se celebrat l’any passat el trentè aniversari de la seva mort. Basada en anècdotes i records personals, indaga, enllà dels tòpics, en la personalitat de la dona retratada.
Aquest article se centra en tres entitats femenines reusenques espaiades en el temps: la Societat Progressiva Femenina La Humanitària, l’Associació de Cultura de la Dona Reusenca i el Grup Feminal del Foment Nacionalista Republicà, que representen amb escreix la sociabilitat femenina reusenca i catalana d’aquells temps (1899-1936).
Aquest estudi presenta una sèrie d’indicadors demogràfics, de malaltia i de salut bucal a Reus en el marc del coronavirus. Què faria el Dr. Frias i Roig en la nostra època? Les dades que es presenten proporcionen una visió general de la situació amb característiques i comportaments de la població, així com dels canvis que s’han experimentat, les atencions i cures a tenir en compte. Finalment, es plantegen unes recomanacions després de la infecció per coronavirus SARS-CoV-2 i la salut bucal. Si bé, per a la fi de la pandèmia, cal capacitar, com ja ho va fer el Dr. Frias i Roig, els pacients i la població en general, d’accions sobre prevenció i salut pública.
Jordina Gort, en un treball aprofundit de recerca, ens apropa a la tasca de Josep Carner com a traductor i, en concret, a les traduccions que va fer de cinc sonets de la Vita Nuova de Dante Alighieri el 1912 i de quatre composicions de Giacomo Leopardi el 1923.
Per tal d’entendre i valorar millor el context (inicis del segle XX) de les tres entitats feministes que Frederic Samarra Sancho va tractar en el seu article del darrer número de la Revista del Centre de Lectura, ara aborda, fent especial èmfasi en les comarques tarragonines, la societat d’aquell moment i el posicionament de les forces polítiques davant d’aquest tema, la qual cosa el porta a incloure el posicionament entorn el sufragi femení.
Aquest article està basat en la recopilació i en l’anàlisi de les diferents versions sobre l’eventual participació de Jaume Guiu Guimó al cop d’estat del juliol del 1936 i sobre els fets relatius a la seva detenció i la seva mort, incloent-hi especialment informacions recollides per l’autor i fins ara no tingudes en compte.
Amb motiu del 150è aniversari de la Comuna de París dos amics parlen a la plaça Mercadal i, a part d’il·lustrar-nos amb la seva anàlisi dels esdeveniments històrics, acaben fent referència a Arthur Rimbaud. Entusiasmats, decideixen acostar-nos-en la traducció feta per Joan Brossa de dos poemes seus.
Amb motiu del traspàs de Maria Pallach i Estela, un breu repàs per qui va ser i la recuperació d’uns poemes que va escriure amb el seu home amb els quals va guanyar el XXI Concurs Exposició Nacional de Roses del Centre de Lectura el 1968.
Nota Enguany, aquest 2021 fa 60 anys de la mort del Dr. F. Fanon. Tant
L’agost del 2010, amb motiu de l’exhumació d’una fossa comuna al paratge de La Pedraja (Burgos), un testimoni farà emergir a peu de fossa la figura d’un mestre assassinat el juliol de 1936 dient «Aquí está enterrado el maestro de mi pueblo». El mestre era català i es deia Antoni Benaiges.
Durant aquella setmana d’agost del 2010 entre l’equip d’exhumació hi havia un fotògraf català documentant aquells treballs. A partir d’aquell moment el documentalista inicià un treball de recuperació de la memòria d’aquell mestre. Un assaig, una novel·la, una exposició fotogràfica i un documental són el resultat del seu projecte cooperatiu, anomenat «Desenterrant el silenci».
Ara, 11 anys després d’aquella exhumació, un altre company investigador fa un article acusant-lo de crear fal·làcies de manera interessada amb l’objectiu d’obtenir-ne beneficis que no mereix. Aquest treball presenta els plecs de descàrrec en la meva defensa, ja que jo soc aquell fotògraf, Sergi Bernal.
Presentació d’un article que fa prop de cent anys va escriure Alexandre Frias a la Revista del Centre de Lectura parlant de Louis Pasteur i que es considera oportú rescatar, sobretot tenint en compte la pandèmia de la COVID-19.
Deu escriptors del Camp se sumen a la proposta llançada per Antoni Nomen i Quim Besora de contribuir amb les seves aportacions a homenatjar Baudelaire en el bicentenari de la seva naixença.
Repàs de l’evolució de la grip espanyola a les comarques tarragonines (1918-19) en relació amb la manera d’afrontar-la institucionalment així com en relació amb l’evolució i els mètodes antisèptics aplicats per tal d’evitar-ne el contagi, tenint en compte els diferents punts de vista mèdics.
Repàs de la figura del poeta Miquel Escudero, sobretot en relació amb un primerenc desengany amorós que va patir i que tant malestar li va causar, la qual cosa porta Antoni Nomen a reproduir alguns dels seus textos, els textos als quals prèviament ha fet referència per posar-nos en situació del context que els provoquen i de la força expressiva dels quals ens vol fer còmplices.
Recull dels diferents actes del cicle dedicat a Francesc Tosquelles el 2022, començant per un especial vincle amb Ferrater i amb Reus, i per actes que al llarg del temps n’han recollit la petjada, per acabar reflexionant sobre tota la seva aportació, una aportació avançada al seu temps i que s’escapa de l’àmbit sanitari al qual ell la va aplicar.
Anàlisi de la figura de Xavier Amorós com a president del Centre de Lectura del juny del 1981 fins al juny del 1982, així com altres facetes seves.
Repàs de l’aportació de Josep Laporte, amb motiu del centenari del seu naixement, especialment en l’entramat sanitari i universitari de Reus.
Record de la simbologia al voltant de Sant Joan per acabar-ne concretant el vincle amb els Països Catalans ja que n’és la Festa Nacional, fet que serveix per fer una crida a la cultura pròpia i a la consciència de poble.
Remarques sobre la singularitat del cafeter Leo a partir de l’article «La teoria d’Amorós sobre el cafeter Leo» de Xavier Filella Fargas que inclouen el tràgic succés de la seva mort.
Repàs a l’activitat literària d’Eduard López Mercadé els darrers quinze anys, amb especial incidència al col·lectiu Safareig Poètic i al documental novel·lat El rastre del penitent.
Anàlisi de la situació política actual per part de Carles Castellanos que valora la guerra psicològica a la qual l’Estat espanyol sotmet el poble català i aporta quatre veritats a tenir en compte per fer-hi front.
Apropament a la figura de Frantz Fanon i, indirectament, a la de Francesc Tosquelles, ja que van coincidir a l’Asil de Saint Alban. I perspectiva de Fanon de la psiquiatria tenint en compte la seva lluita en contra del colonialisme.
Comentari relatiu als estudis i a la competència matemàtica de Gabriel Ferrater, contrastant les seves declaracions públiques i la realitat d’aquesta competència.
Durant la tardor de 2023, el Centre de Lectura, a proposta de la seva Secció de Ciències Socials Polítiques i Econòmiques, ha celebrat el cicle «L’habitatge, un dret social» per tal d’abordar la situació actual i la necessitat d’adopció de mesures tendents a garantir l’accés a un habitatge segur, assequible, habitable i culturalment apropiat.
L’origen de la iniciativa ha sigut l’atorgament del 38è Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a la cooperativa Llars Familiars Habitatge Sostenible i Just, en haver el jurat considerat que és un projecte democràtic que busca la sostenibilitat social, econòmica i ambiental, i l’empoderament dels interessats.
Transgressió, ràdio local i compromís de ciutat. A grans trets, aquestes són les tres etapes per les quals han transcorregut els 40 anys d’existència d’un projecte radiofònic, l’actual LANOVA Ràdio, que forma part de la història de la ciutat i de la seva evolució. Nascuda a principis dels vuitanta sota el nom Radio Music Club en el caliu de les anomenades «ràdios lliures», l’emissora ha sobreviscut a la manca d’una freqüència definitiva, als canvis d’emplaçament i, fins i tot, de denominació en les seves quatre dècades d’existència.
L’escriptor canetenc i estudiós domenequià Xavier Mas Gibert, en la introducció al seu compendi sobre
El passat 6 d’octubre del 2023 es va entregar el premi Memorial per la Pau Josep i Liesel Vidal a Nadia Ghulam en reconeixement a la seva condició de «dona supervivent de la tragèdia a l’Afganistan, per la seva resiliència, per fer conèixer en català els estralls de la guerra i pel seu compromís en construir ponts per la pau».
Amb motiu del seu traspàs el novembre passat, record de Hebe Maria Pastor de Bonafini, líder de las Madres de la Plaza de Mayo, de la lluita pacífica que representa. El 1995 va passar pel Centre de Lectura i va signar al seu Llibre d’Honor.
Hem sentit campanes. És la una del migdia del 6 de maig de 2024. Repiquen
Resum i valoració de les jornades «Les dones en el món audiovisual» (Centre de Lectura, 2-16 d’octubre de 2023) que han aportat visions lúcides i molt contemporànies sobre què vol dir ser dona i fer cinema en el món en què vivim, alhora que ens han fet reflexionar profundament sobre el món que, des de la creació, des de l’art, volem i estem construint.
La Voz de la Bureba va ser un setmanari independent defensor de l’agricultura i dels interessos de la comarca de la Bureba, que es va publicar a la ciutat de Briviesca (Burgos) entre l´abril de 1934 i el juliol de 1936. En la redacció d’aquest diari escrivien amb regularitat dos joves mestres, un de socialista i un altre de falangista. Aquest article intenta donar a conèixer qui eren aquests dos mestres, les seves trajectòries tan diferents i quina responsabilitat pogués tenir un en la desaparició de l’altre.
Va néixer a Reus el 17 d’abril de 1896. La seva família paterna, relativament modesta,
El primer dia de setembre de 1879, amb motiu de la commemoració del 256è aniversari
El vint-i-u de novembre una companya i jo mateixa ens traslladem a la Zona Zero
Referència al sopar que es va dur a terme el 29 de novembre de 2023 a la Sala Fortuny del Centre de Lectura per tal d’homenatjar tres socis d’honor que són, alhora, fills il·lustres de la ciutat: Ramon Gomis de Barbarà, Joaquim Mallafrè i Josep Murgades Barceló, i recull de les seves paraules d’agraïment.
Realització al Centre de Lectura, el passat 24 de novembre, d’una de les sessions de la X Viquimarató de la Llengua Catalana, en aquest cas adreçat al vocabulari esportiu.
Explicació dels inicis i de l’evolució de Reus Refugi, així com dels objectius que hi ha al darrere (acollida, antiracisme), i anàlisi, de fons, de la societat i de les persones migrants.
El dia 4 d’octubre de 2023, l’entitat Reus Ocult va organitzar una jornada de portes obertes a llocs singulars de la ciutat. Integrants de la família van participar de l’esdeveniment ciutadà i van poder retornar al lloc que de petits havíem estimat molt, el Mas Totosaus, la informació del qual es recull aquí.
Vinculació de l’Escola Sant Josep de Reus amb les diferents llambordes Stolperstein instal·lades a la ciutat. De la mà del professor Eliseu Bàrcena diferents alumnes s’hi han implicat de ple i ens deixen a la Revista els textos literaris que van preparar-ne al costat de la seva biografia; uns textos colpidors, com ho van ser les seves vides i, en alguns casos, les seves morts.
Repàs de la vida de Ramon Gorga Borràs —d’ofici fuster, però bomber de vocació— amb motiu de la col·locació de la llamborda Stolpersteine en record del seu compromís i del seu patiment davant de la casa on va viure a Reus (raval de Santa Anna, 60).
L’autora, coneixedora de la trajectòria existencial i literària de Joan de la Rúbia, celebra el retorn del poeta a Reus i aprofita l’ocasió per traçar la semblança del que amb el temps s’ha insinuat com la «generació poètica reusenca dels cinquanta».
Conferència a càrrec de Pep Farré Sanfeliu, pronunciada el 8 de novembre a la sala Ramon Amigó del Centre de Lectura, sobre el bomber Manel Mas Santanà.
Retrat de Maria Tarragó que ens permet conèixer més profundament les diferents facetes de la seva vida, ara que ja té 100 anys.
Breu història dels inicis del CESDA (Centre d’Estudis Superiors d’Aviació) a partir del repàs de les persones i les entitats que s’hi van involucrar per fer realitat el projecte.
Balanç dels 46 anys de docència de Medicina a la zona primer com a delegació de la Universitat de Barcelona, després com a Universitat Rovira i Virgili. Es fa especialment èmfasi en les persones que en van fer possible els inicis i que van intervenir, també, per tal que la Facultat de Medicina s’establís a Reus i, així, n’hi hagués continuïtat.
Entrevista realitzada a Reus al director de la companyia El Trole, el 8 d’octubre del 2023, a propòsit de l’espectacle teatral Guardeu-me la paraula, basat en textos de Xavier Amorós.
Bona part del coneixement que tenim de la Prefectura de la Policia Nacional de Via
El cas que presentem en aquest article pot ser paradigmàtic de com va funcionar la repressió franquista de la postguerra, especialment pel que fa a les motivacions que tenien els delators, acusadors, jutges i fiscals militars. El mòbil genèric de la ideologia feixista, volent eliminar els qui pensen diferent d’un mateix, es complementava sovint amb un altre element bàsic de l’activitat repressora: els odis personals, les enveges, els interessos…, adobats amb la vulneració de la veritat, amb la calúmnia com a eina d’acusació. El lector trobarà una mica de tot això en aquest episodi que s’esdevingué, l’any 1936, a Guadalajara, Beneixama i Alacant i, els anys 1939-1944, a Beneixama, Villena i les presons de Monòver i Alacant.
Nomen, amb exposició sistemàtica, caracteritza l’evolució literària de Xavier Amorós. Es tracta d’un model de treball útil per a explicar fonamentalment el pas de la poesia a la memòria autobiogràfica que, sota diversos registres, pot arribar a caracteritzar la “generació” que irromp a la primera meitat dels anys quaranta i es projecta als anys cinquanta i seixanta.
Amb motiu de l’acte d’homenatge a Jordi Tiñena, que va tenir lloc el passat 19 de març de 2019 a la sala d’actes Emili Argilaga, el públic va poder escoltar –amb la veu de Jordi Francesch– unes paraules de l’escriptor Jaume Cabré. «Com que avui aquí hi ha veus autoritzades capaces de parlar-nos de l’obra de Jordi Tiñena […]»
Ressenya del llibre d’Eva Serra i Puig, La formació de la Catalunya Moderna (1640-1714), Eumo editorial / IEC, Vic-Barcelona, 2018, 294 p., a càrrec de Xavier Ferrer Trill.
Amb la voluntat declarada de donar espai a una experiència associativa com el Safareig poètic de Reus, que amb un biaix organitzatiu informal però consolidat en el temps, des del 2015, el Centre de Lectura ha convidat enguany a aquesta entitat a oferir una mostra de les seves activitats periòdiques en forma de lectura de poemes, una anomenada jam que acompanyà musicalment el saxofonista Gerard Marsal.
Nou poetesses i poetes conformaren el nucli de l’acte en llegir alguns poemes propis. A les converses que seguiren a l’acte, es demanà si es podien posar a l’abast alguns d’aquest escrit. Per això publiquem aquest recull amb textos que ens ha aportat el Safareig poètic. Que gaudiu de la seva lectura.
El passat 29 de gener fou inaugurat –a Reus– un petit monument dedicat a Eduard Toda i Güell (1855-1941) i consistent en un bust de bronze, produït a partir d’un original en terracuita de l’escultor tortosí Agustí Querol (realitzat cap al 1885 i conservat al Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú). En aquest article, Jaume Massó recorda la relació d’amistat de Toda amb el pintor Josep Llovera i Bufill (1846-1896), també fill il·lustre de la ciutat.
Arran de la recent publicació del llibre de Joan Vernet Borràs, Els debats polítics i socials a la premsa de Reus durant el Sexenni Democràtic (1868-1874), volum número 145 de la sèrie d’Assaig de les Edicions del Centre de Lectura, recuperem un article de Jaume Massó sobre l’agressió física de què fou objecte –l’estiu de 1869–l’escriptor Joaquim M. Bartrina, com a lamentable conseqüència d’una qüestió difosa en la premsa reusenca d’aquella època.
Xavier Ferré ens fa una breu ressenya de la presentació Pompeu Fabra. L’aventura de la llengua que va tenir lloc a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus el 10 de gener d’aquest any. El relat biogràfic d’aquesta obra permet de conèixer aspectes essencials de la biografia de Pompeu Fabra amb un registre que, fugint de la mitificació acrítica, posa a l’abast del gran públic una manera d’escriure la història que equilibra la visió global amb episodis de microhistòria.
Ressenya, a càrrec de Xavier Ferré, del llibre de Sebastià Benassar: Manuel de Pedrolo, manual de supervivència, Barcelona: Editorial Meteora, 2018, 125 p. Síntesi contextualitzada de la ‘vida literària’ pedroliana que tradueix, alhora, els batecs de la història contemporània del país. Amb voluntat de definir claus de lectura de l’autor de l’Aranyó, Benassar acobla, amb claredat, distints registres narratius de l’autor de la sèrie Temps Obert.
L’arxiver i historiador Josep Maria Grau i Pujol ens fa un breu resum, proporcionant-nos algunes de les dades i estadístiques més rellevants, del seu nou llibre: Migracions d’entrada i sortida a Riudoms (1910-1950), que ha estat recentment editat pel Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar. A més, aquest llibre va guanyar el Premi Arnau de Palomar, el 2015, en la categoria d’investigació i és el núm. 32 dels Quaderns de Divulgació Cultural, de la col·lecció editorial del CERAP.
