A l’Infern de Casa Meva / Colors vius, colors morts
Vermell, vermell arreu. I negre. I morat fosc, molt fosc, quasi negre. Negre tacat de violència. I ràbia. Ja no queda espai per al blau cel i el rosa, i encara menys pel blanc, de la meva infantesa. Ja no hi ha prínceps blaus ni rosa que l’amor s’hi posa. Desencís assaonat. Ara només hi ha ràbia. Ràbia.