«Algú va dir —cantava Lax’n’busto— que és bo tot el que es fa desitjar.» Així que, finalment, i us asseguro que l’espera haurà valgut la pena, després de fer-se pregar molt i, per tant, amb cert desencaixament en el temps, aquí la tenim, la que hauria d’haver estat la tercera i última revista del 2023.
Amb ella es pretenia cloure dos efemèrides de relleu que es van dur a terme al llarg del 2023: el 75è aniversari de l’Escola de Dansa del Centre de Lectura i l’Any Domènech i Montaner tal com es va projectar a Reus. Potser, però, de la mateixa manera que no només cal comprar i llegir llibres al voltant de Sant Jordi o que no només s’ha de recordar la dona i els seus drets el Dia de la Dona, per exemple, ja va bé, tot i que no era la intenció primigènia, ni molt menys, que allargassem l’ombra de les commemoracions.
En qualsevol cas, aconseguim la intenció de tot moment: deixar per escrit què és i ha estat l’Escola de Dansa del Centre i els projectes de futur que té, per una banda; i com es va vincular Lluís Domènech i Montaner a Reus i què en va resultar (o no) d’aquell vincle, per l’altra. Dos monogràfics que han portat molta feina, però que ara ja són a l’abast de qui ho vulgui. I si han portat molta feina és perquè hi va haver força gent que s’hi va voler sumar, un aspecte positiu tant pels homenatges en si com per la Revista.
És clar que, com és habitual, també hi ha altres apartats; uns apartats que no tenen pas, per descomptat, menys valor que els altres i que sempre es mouen, com els monogràfics mateixos, entre el marc del Centre de Lectura, en primer lloc, i Reus, després, per acabar obrint-se més enllà i, en tots els casos, projectant-se al món. Que la revista sigui digital ho fa possible i, a més, també permet la inclusió de molt material que s’escapa de la profusió de lletra impresa i, d’aquesta manera, la dota de més mal·leabilitat, contingut i valor.
Ara només queda donar les gràcies a tota la gent que ha contribuït a fer possible aquest número tan especial de la Revista digital del Centre de Lectura i que, pacientment, ha esperat que fos una realitat. I, en darrer terme, a aquelles persones que li acabaran de donar cos amb la lectura. Ja podeu triar i remenar, que teniu teca per estona. Moltes gràcies.