Per introduir l’obra de la Marie-France, faré un petit recordatori de les seves últimes intervencions en diferents indrets propers. En primer lloc, la que vàrem tenir al Círcol de Reus, comissariada per Màrius Domingo, dins del Cicle Ocupació temporal, amb el títol Formes arquitectòniques. La forme de l’eau, creada conjuntament amb l’artista i director tècnic de la New Art Center i Newart Foundation de Reus i comissari, Jaime De los Rios per a Festival Eufònic 2024 – (Festival d’Ars sonores, visuals i digitals-performatives, a les Terres de l’Ebre) o, encara més recent, la seva instal·lació Ubertrònica II, a la Biennal Ciutat i Ciència 2025 al Born, Museu d’Història de Barcelona.
Per al projecte Tornada a l’origen: la vinculació del teixit a l’art digital, vam decidir endinsar-nos, en allò que podia precedir l’obra de la Marie-France, és a dir, quasi els inicis de la seva trajectòria. Amb diferents trobades al seu estudi, vam desenvolupar el que podria esdevenir finalment el projecte expositiu.
Marie-France feia temps, que estava redirigint la seva mirada cap a allò, que finalment podria ser aquest nou projecte per a la Sala Fortuny, el retorn i encaix quasi emparellat entre la “cosa digital” i el tèxtil, és a dir, les seves anteriors obres realitzades amb la tècnica del tapís.
Era, és, una tornada a l’origen, especulativa i experimental, vehiculada i, dinamitzada per les seves obres en digital. Aquest va ser el punt de partença per desenvolupar tota la sèrie que ara podeu veure instal·lada i exposada.
Com es modula a l’espai de la Sala Fortuny, Tornada a l’origen: la vinculació del teixit a l’art digital?
Vam acordar establir una sèrie de formats i recorreguts instal·latius per posar amb èmfasi el recorregut físic i personal de cadascú que s’endinsés i transites per les diferents disciplines plantejades i configurades, amb concordança amb els aspectes més corporals i mentals de les obres. Tactilitat i memòria, sistemàticament unides. Una trama quasi tàctil, seductora plena de matisos: fils, llanes i cordills d’inversemblants colors i formes, travessen i conceptualitzen pantalles amb un context accelerat, tan vivencial i propi, com a col·lectiu i pulsional.
Avancem i tot d’una, un receptacle espacial ens acarona i juga amb nosaltres, amb una mena de diàleg, on la transfiguració i verticalitat de les obres, de tan accentuada, es plega, es desdobla (es duplica i multiplica) per deixar pas amb una horitzontalitat recurrent, encalçada, constant on la nostra mirada quasi lineal i reiterada, ens marca pautes i configuracions a cada pas.
Ubertrònica I, l’obra suspesa, levitant al mig de la sala, esdevindrà, esdevé, un Leviatan, que ho travessa tot, totes les obres, emmirallant-se i replicant-se, apel·lant a una memòria sintètica, digitalitzada, que ho modifica tot, l’individu i les societats contemporànies.
Marie-France, capta, configura, sintetitza, molt aviat el devenir postmodern i deshumanitzador de les nostres societats desvinculades de l’entorn més proper, enxarxades en imatges i paraules fonedisses, efímeres. Mostra aquesta acceleració, la fixa com flueix, dinàmiques impossibles, les captura i configura i ens ho retorna en la seva verticalitat, com quelcom que s’interposa entre nosaltres i allò altre que ens supera, ens sobrepassa, esdevenint finalment inabastable.
Ubertrònica I i els seus “adlàters” volen ser orgànics, teixir paràmetres impossibles, acaronar amb la seva llum captivadora i els seus milions de matisos, allò de més profund que ens habita culturalment.
I ara us preguntareu, que és allò que ens habita culturalment? Fixeu-vos, en la disposició i configuració espacial de les obres a la Sala Fortuny.
(+info sobre l’artista: veyrat.org)