El “Jueu del Raval”, al Centre de Lectura (1925-1940)

Escrit per | Amb data: | Articles | Arxivat a:

img-jueu-in-situDes de l’any 1940, el Museu de Reus conserva una escultura de fusta, antropomorfa, semblant a una mena de Cupido adult, somrient i de trets satírics moderns, amb restes de policromia i de mida gairebé natural (157 cm d’altura màxima), que és coneguda popularment com el “Jueu del Raval”, una mena de renom que figura també a la fitxa museogràfica corresponent. És d’autor desconegut, ha estat datada a mitjan segle xviii i té el número d’inventari IMMR 2230. El 21 de juny de 2012 va ser col·locada, al lloc original, una rèplica moderna –de resina sintètica– d’aquesta singular figura.

El 1988, al seu darrer compendi de l’onomàstica reusenca, Ramon Amigó va fer una descripció prou detallada del Jueu-del-raval: “Una talla satírica, representant un home dret, que se sostè amb el peu esquerre, amb un buirac penjat en bandolera, amb el braç dret estirat endavant i assenyalant amb l’índex” (Materials per a l’estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus, p. 298, núm. 1739). La talla en qüestió havia estat instal·lada, fins a l’any 1925, a la part superior de l’angle de la façana dels actuals números 13 bis del raval de Santa Anna i 9-11 del carrer d’en Vilar (antigament dit del Bou). Més o menys al mateix punt, es pot veure –també encastat a l’angle de l’edifici– una mena de petit emblema de pedra, amb una senzilla decoració esculpida, de tipus vegetal, i en la qual hi ha –també en relleu– la xifra 1763, que aparentment correspondria a l’any de construcció o d’acabament de la part més antiga de la casa. Val a dir que no és la mateixa pedra, de forma i decoració diferents, en què recolzava el peu esquerre de la talla i que es pot veure en algunes fotografies i postals del començament del segle xx. No necessàriament, doncs, s’ha de relacionar la data de 1763 amb la de fabricació o col·locació de l’escultura.

Conec quatre fotografies, totes evidentment anteriors a 1925, en què es pot veure amb força detall on i com estava situada la talla, just sota el ràfec o barbacana de la teulada aleshores existent a la casa. La primera fou publicada a la Història gràfica de Reus (1986, vol. i, p. 102). De la segona, una postal de la sèrie “Tarjetas postales geográficas de las provincias de España”, d’autor anònim, que va editar circa 1912 l’Establecimiento Editorial Alberto Martín, de Barcelona, i que va circular a partir de la segona dècada del segle xx, n’hi ha còpia escanejada al Centre de la Imatge Mas Iglesias (CIMIR) i porta un peu imprès que diu simplement “Nº 3907.-REUS-El Judío”; un altre exemplar d’aquesta mateixa postal (però sense el segell de correus) fou publicat fa pocs anys al volum Postals de Reus (2007, p. 261). En el volum suara esmentat i al llibre 1.000 imatges de la Història de Reus també ha estat publicada la tercera de les imatges conegudes, en què la fotografia fou feta des de baix i no –com les altres dues– des de l’edifici de l’altre costat del carrer d’en Vilar (2011, p. 128). La quarta imatge, que reprodueixo en aquest article, és una fotografia datada a mà el febrer de 1918 i de la qual hi ha una còpia a l’arxiu de l’Institut Municipal de Museus de Reus.

L’any 1925 la peça fou retirada del seu lloc, tot coincidint amb la construcció d’un pis o dos més a l’edifici (ampliació confirmada per la cèdula de finca urbana corresponent i per l’esgrafiat amb la data 1926 que es pot veure a l’angle superior de la façana), a càrrec del senyor Francesc Gay. Aquest propietari cedí la talla al Centre de Lectura i tot seguit passà a fer part del museu d’aquest ateneu reusenc. A la Revista del Centre fou publicada, aleshores, una nota informativa sobre la donació: “Nostre particular amic En Francesc Gay ha donat al Centre de Lectura, amb destí al Museu, el «Jueu de la Raval» que constituïa una de les notes més típiques de la ciutat. / La Junta Directiva acordà trametre son agraïment al Sr. Gay pel seu donatiu” (número del 15 d’octubre de 1925, p. 240). En una de les postals editades pel Centre de Lectura cap al 1926 o 1927 (i que ja va ser reproduïda al Diari de Tarragona del 9 de març de 2013, p. 20), es pot veure la talla del “Jueu” entre la resta d’objectes que figuraven al museu de l’entitat. D’allí fou retirada el maig de 1940, juntament amb altres materials, i ingressà a l’aleshores anomenat Museu Municipal “Prim Rull”, instal·lat a cal Rull, al número 27 del carrer de Sant Joan.

Atesa l’època tan reculada atribuïda al “Jueu del Raval”, és molt difícil d’esbrinar amb segurerat per quina causa fou col·locada a la cantonada d’aquella casa del carrer d’en Vilar. Han estat publicades, que jo sàpiga, tres hipòtesis que intenten explicar-ho. Amigó, al llibre ja esmentat, ens aportà la versió que aparentment sembla tenir més versemblança: “El propietari de la casa del carrer del Bou que fa cantó amb el raval de Santa Anna la va fer construir i penjar sota la barbacana arran d’haver perdut un plet amb el veí cap a la casa del qual apuntava el dit de la imatge”. Els autors de la citada Història gràfica (Pere Anguera, Albert Arnavat i Xavier Amorós) es van fer ressò de les altres dues versions, que –amb tota la raó– consideraren contradictòries: “Segons uns era el reclam posat per a cridar l’atenció pel botiguer establert a la casa del davant; segons els altres era l’acusació formulada del propietari de la casa, contra el seu veí, de mal comerciant i de trampós, de jueu”. Per la posició del braç, a les fotografies, sembla que la figura assenyali les cases amb els actuals números 6 o 4 del raval de Santa Anna, però resultaria molt complicat de conèixer els propietaris o botiguers del segle xviii hipotèticament relacionats amb la qüestió.

Ara bé, i aquesta és una hipòtesi personal (la quarta de la sèrie, diríem), considero que el somriure de sàtir i les fletxes de Cupido (que la imatge duu al carcaix o buirac) suggereixen que la figura assenyalava l’estret i tort carrer de Grasetes (després corredor de Misericòrdia, ara –ja ample i recte– carrer de Salvador Espriu), en què durant molts anys hi hagué una casa de barrets.

Descarrega PDF Versió en PDF