Antoni Gaudí escrivia al seu company Eduard Toda, el 26 de novembre de 1870, quan era un jove de divuit anys, que tot just havia començat a estudiar arquitectura a Barcelona. El contingut de la carta manuscrita, que reproduïm gràficament en aquest article per primer cop, ja ha estat publicat, almenys, en dues ocasions anteriorment. D’una banda, el mateix Toda en va transcriure el contingut el 21 de juny 1936 en el suplement d’homenatge dedicat a Gaudí, del diari barceloní El Matí, com recollia Joan Bassegoda a la Revista Técnica de la Propiedad Urbana (1988). I, de l’altra, Jaume Massó, que la transcrivia ara ja fa vint-i-quatre anys, el 16 de juliol de 2002, al Diari de Tarragona, i la tornava a afegir al catàleg de l’exposició Eduard Toda: de Reus al món, de 2016, dins de l’article “Gaudí i Toda, una amistat perdurable”.
El manuscrit original de la carta de Gaudí que publiquem es conserva al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Madrid, on Toda va dipositar gran part de la seva documentació i l’epistolari que va rebre al llarg de la seva vida.
“Sr. Eduardo Toda
Querido amigo: Salud.
No te extrañes que no te haya escrito porque ya supondrás que nada tengo que decirte; pero te escribo para que me contestes lo que se ha hecho de Ribera y si le has comunicado nuestros proyectos, que no sé si se habrá enfriado por su parte, cosa que no espero.
Cuando escribas puedes contarme algo de por acá, ahora que lo habrás visto, pero no hagas como con los cuadros de Goya, que no dices el asunto y ni siquiera haces un poco de crítica.
En los primeros días de este mes Bassedas se marchó a Zaragoza a estudiar.
Nada te cuento de ésta por ocurrir muy pocas cosas de importancia, excepto lo que le pasó al Quichu, que ya lo sabrás, teniendo relaciones con los de aquí.
Expresiones de parte de mi hermano y dispón de tu amigo.
Antonio Gaudí
Reus, 26 de noviembre de 1870
P.D. Escribirás lo de los estudiantes.”
Gaudí i Toda s’havien conegut mentre estudiaven el batxillerat a l’Escola Pia de Reus, juntament amb altres joves reusencs, o dels voltants, com Joaquim M. Bartrina, Antoni Aulèstia, Josep Ribera i Joan Sol i Ortega, entre altres. Toda, tot i que tenia dos anys menys, va coincidir, doncs, amb Antoni Gaudí com a company d’estudi i, no és res nou, que van compartir projectes comuns com, per exemple, la possible proposta de restauració del monestir de Poblet, o la publicació de la revista El Arlequín. El mateix Toda ho recordava així: “publicamos Ribera, Gaudí y yo, durante 1867 y 1868 una revista semanal […] cuyo titulo era El Arlequín, […] en los únicos doce números que publicamos Gaudí no escribió nunca: era el autor de los dibujos con que pretendíamos ilustrar la publicación”.
El contingut de la carta no aporta informacions especialment rellevants i ja ha estat comentat i contrastat en diversos articles anteriors. Escrita en castellà, com era habitual en uns anys que tot just s’havia iniciat la Renaixença, fa referència, bàsicament, a companys i coneguts comuns i a uns “proyectos” que podien incloure la intenció de restaurar el monestir de Poblet. El mateix Toda aclaria, a la publicació del suplement de El Matí, que “Bassedas era un company nostre d’Institut, el Quichu un polític local de discutida història i “lo de los estudiantes” es referia als aldarulls universitaris a Madrid amb motiu de la candidatura de D. Amadeu de Savoia per a rei d’Espanya”. Com a tret curiós, crida l’atenció la referència artística a les pintures de Goya per fer una comparació, que mostra clarament la cultura i interès per l’art que ja tenia Gaudí des de jove. Com ja s’ha esmentat, el mateix Toda apuntava que Gaudí no era propens a l’escriptura, sinó que s’expressava millor a través de l’art i el dibuix.
La importància de la carta rau, però, en el fet de posar en relleu i corroborar la relació entre els dos destacats reusencs i l’afinitat ideològica compartida durant els primers anys de la seva joventut. Una afinitat ideològica que provenia del fet de coincidir, a banda de a l’escola, al Centre de Lectura. Allí es trobaven amb altres joves i tots ells van rebre la influència de Josep Güell i Mercader, oncle de Toda i un dels fundadors de l’entitat. Güell va ser mentor i guia d’aquest grup de joves inquiets com Antoni Gaudí i el seu germà, Francesc, Eduard Toda, els germans Francesc i Joaquim M. Bartrina, Josep Martí i Folguera, Eusebi Cort o Lluís Quer, entre altres. La majoria van ser col·laboradors de la revista El Eco del Centro de Lectura que havia creat el mateix Güell i el pensament del mestre va deixar petjada en tots ells. Així es fan evidents, d’una banda, les idees liberals, anticlericals i progressistes d’aquests primers anys, tant del jove Gaudí com de Toda, sota l’impacte de la Revolució de Setembre del 68, ja que Güell era membre de la Junta Revolucionària i es relacionava amb els republicans federalistes i el Partit Progressista. I, d’altra banda, també es fa patent la influència de l’ideari de la Renaixença catalana i de l’ideal de regeneració moral i cultural de la classe obrera, dues línies de pensament que també els arribaven a través de Güell. La primera provenia de la relació que Güell havia establert amb Víctor Balaguer i els cercles de la Renaixença que transmetien l’admiració per la literatura i els autors romàntics, amb una ideologia d’arrel herderiana que reclamava la recuperació de la història del passat de cada poble. I, la segona, de la col·laboració de Güell amb Anselm Clavé i la seva tasca de regeneració i instrucció de la classe obrera amb la publicació i direcció de El Eco de Euterpe, revista de la societat coral. Aquest darrer objectiu de regenerar la societat es manifestaria en els articles de Toda i en la col·laboració de Gaudí amb la Cooperativa Obrera Mataronense, tot just acabada la carrera d’arquitectura.
I, la primera línia de pensament, la influència de la Renaixença, els aporta les idees del romanticisme historicista que perseguia la recuperació del passat i de la identitat nacional a través dels seus monuments històrics. Només cal tenir en compte l’obra de Pau Piferrer Recuerdos y bellezas de España (1839), en què es troba, precisament, el monestir de Poblet. El romanticisme també els transmet el gust per les ruïnes com a símbol del pas del temps i de valoració del passat, de la mà d’autors com Lamartine o Víctor Hugo, aquest darrer molt admirat pels col·laboradors i lectors de El Eco del Centro de Lectura. Per tant, Gaudí i Toda recullen aquest llegat i no és d’estranyar, doncs, que els dos joves centressin el seu interès en les ruïnes de Poblet, el símbol del passat nacional que representava el monestir, panteó dels reis catalans, i el volguessin visitar i restaurar. A Toda i Gaudí, s’hi va afegir un altre company, Josep Ribera –que també apareix a la carta– que vivia, precisament, a l’Espluga de Francolí. Així ho recordava el mateix Toda: “el haber sido el padre de Ribera maestro en la misma Espluga, le hizo conocer las magníficas ruinas del monasterio de Poblet […]. Yo había estado también en Espluga por haberme mandado allí mi madre en verano para mejorar mi salud. Los dos comunicamos a Gaudí nuestro amor y nuestra admiración por el grandioso monumento […]. Gaudí suplía el no conocer el famoso monasterio recogiendo del mismo cuantas noticias podía. Recuerdo que […] poseía Gaudí dos libros […]. Los tres jovenzuelos trazábamos nuestros planes de restauración del grandioso cenobio. Gaudí se encargó de proyectar las obras […] yo era quien lo escribía todo. La dispersión de los tres en 1870 hizo ya dudar a Gaudí de la posibilidad de trocar en realidad los proyectos, como puede deducirse de cartas que guardo”. Amb aquest propòsit de recuperar el monestir, Eduard Toda publicava el 1870 el llibret Poblet, descripción històrica i en el manuscrit de Toda, “Poblet, datos y apuntes” del 26 de juliol de 1870, s’hi inclou un dibuix fet per Gaudí de l’escut de Poblet. Un cop més Gaudí col·laborava i s’expressava artísticament.
Posteriorment a la carta, Gaudí i Toda es van retrobar encara més d’un cop en persona, entre 1882 i 1883, ja acabades les carreres, a Barcelona i a Madrid respectivament, i iniciades les seves vides professionals. Gaudí, amb 31 anys, estava a punt de fer-se càrrec del projecte de la Sagrada Família, i Toda, amb 28, ja havia tornat del seu primer càrrec consular a la Xina. D’una banda, es trobaven a les tertúlies del Cafè Pelayo, a Barcelona, on es reunien els intel·lectuals de la Renaixença, com recollia Feliu Elias amb paraules de Domènech i Montaner: “Aquest cenacle del Café Pelayo tenia un altre apèndix interessant. Era una petita tertúlia […] formada en una taula raconera; la tertúlia dels anticlericals rabiosos. […] Aquest cenacle el formaven l’arquitecte Gaudí, un altre arquitecte anomenat Oliveras i un senyor Fargas. En Gaudí aleshores era debutant en l’arquitectura però ja era ple de talent i de bones iniciatives, col·laborant en la construcció del Parc de la Ciutadella, projectant els bells fanals de la Plaça Reial etc. Era tan apassionadament anticatòlic que no vacil·lava gens davant de les més baladreres manifestacions d’anticlericalisme, aturant-se, per exemple, a les portes de les esglésies pera esbroncar als fidels […] En acabar la cerimònia renegaire, els contertulians se n’anaven amb la satisfacció del deure complert, excepte en Gaudí, que es quedava uns minuts tot sol, i després s’ajuntava a la tertúlia dels Guimerà, Ixart i Vilanova.” És en aquesta segona tertúlia, que també freqüentava Eduard Toda, on coincidien. I, d’altra banda, també es van retrobar en alguna de les excursions de catalanistes, com la que van fer a Catalunya nord, el juny de 1883:
“[…] a Perpinyà, Justí Pepratx devia dedicar-se a preparar els últims detalls de la trobada de germanor entre escriptors del nord i del sud a Banyuls de Marenda […] que finalment es va celebrar el diumenge 17 i el dilluns 18 de juny. Precisament, de la gairebé trentena d’escriptors que s’hi van desplaçar des de Barcelona, n’hi havia deu que havien participat en l’excursió de Montserrat: Jaume Collell, Àngel Guimerà, Artur Masriera, Francesc Matheu, Narcís Oller, Francesc Riba i Lledó, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Xavier Tobella, Eduard Toda i Jacint Verdaguer. Els altres eren Ferran Agulló, Ramon Arabia, Gaietà Cornet, Lluís Cutchet, Francesc Flos i Calcat, Tomàs Fortexa, Antoni Gaudí, Melcior de Palau, Gaietà Pié, Agustí Querol, Alexandre de Riquer, Domingo Sanromà, Joan Serra, M. Serra i Solé, Carles Torruella, Àlvar Verdaguer, Emili Vilanova i Josep Yxart” (Bover 1988: 219)
Els anys i la distancia van refredar la relació d’aquesta primera amistat de joventut entre els dos il·lustres reusencs, però això no va impedir que continués present entre ells una admiració i col·laboració mútua pels projectes que van dur a terme. Sense anar més lluny, Toda va aportar 3.000 pessetes per al projecte del temple de la Sagrada Família i Gaudí estava al cas de la restauració del castell d’Escornalbou com mostra una altra carta de Toda a Josep Pin i Soler, del 12 de gener de 1911, en què comentava: “molt, de veres, m’alegra la notícia de que en Gaudí també vindrà, i pots assegurar-li dues coses, la primera que no es tocarà una pedra del claustre romànic, ni s’aixecarà cap creu gòtica, que ell no ho vegi, digui i aprovi. […] la segona, que haurà, a més, de dir com es tapa la volta caiguda del presbiteri de l’església. I, la tercera, (sembla que n’hi ha d’haver tres de coses) que hauríem de recordar los temps ja vells de nostra infantesa i que en lo vell que ja soc jo trobarà l’afecte que ens teníem quan encara no pensàvem, ni ell ni jo, en sortir de Reus.” Toda feia referència, precisament, a l’afecte que es mostra a la carta de Gaudí que tracta aquest article. En definitiva, doncs, la carta demostra la bona relació que van tenir Antoni Gaudí i Eduard Toda de joves, i és el testimoni de l’afinitat ideològica, originada al Centre de Lectura, i dels somnis compartits abans d’iniciar les seves carreres professionals que, finalment, els durien a fer-los realitat.
Bibliografia
Bassegoda Nonell, Joan (1988) “El manuscrit de Poblet. Un intent infantil de restauració del monestir el 1870”, dins Revista Técnica de la Propiedad Urbana, núm. 35, Tarragona. p. 21-54.
Bonet i Armengol, Lluís (2001) “Hablando con D. Eduardo Toda” dins de La mort de Gaudí i el seu ressò a la revista “El Propagador de la Devoción de San José”, Barcelona: Editorial Claret.
Bover i Font, August (1988) “Pàtria i les relacions nord-catalanes de Jacint Verdaguer”, dins d’Anuari Verdaguer. Revista d’estudis literaris del segle XIX, núm. 3, Barcelona, 1988 (article sencer p. 213-226), p. 219.
Carandell, Josep M. (2006) Gaudí herètic. Reus: Edicions del Centre de Lectura, núm. 100.
Gort Oliver, Jordina (2007) “Josep Güell i Mercader, mestre de Joaquim M. Bartrina, Josep Martí i Folguera, Antoni Gaudí i Eduard Toda”, dins de Josep Güell i Mercader: per l’amor al progrés, Reus: Arxiu Històric Municipal (eds. Montserrat Corretger i Xavier Ferré), p.117-146.
Massó Carballido, Jaume (2002) “A propòsit d’una carta, de Gaudí a Eduard Toda” (I i II) dins Diari de Tarragona (16 i 17 de juliol 2002)
-(2016) “Gaudí i Toda, una amistat perdurable” dins del catàleg Eduard Toda: de Reus al món, Reus: Museu Salvador Vilaseca.