Any Gaudí

Antoni Gaudí, des de molt jove, va observar amb molta atenció les mostres que la Natura distribuïa arreu dels terrenys agrícoles que trepitjava, inclosos els ruscs d’abelles. I segurament ho feia amb el seu germà gran, Francesc. El 1870, Francesc Gaudí va publicar a El Eco del Centro de Lectura un article divulgatiu sobre les abelles i el 1884 Antoni Gaudí va triar les abelles i el rusc com a símbols dels treballadors i del treball cooperatiu en l’estendard per a la Cooperativa Mataronense.

Aquest treball analitza les moltes relacions d’amistat i de col·laboració que l’arquitecte reusenc Antoni Gaudí va viure amb personalitats provinents de la seva terra d’origen, el Camp de Tarragona, que també és bressol de destacats gaudinistes divulgadors de la seva figura.

La història menys coneguda dels projectes no realitzats d’Antoni Gaudí a la seva ciutat natal és la d’un encàrrec de l’empresari reusenc Joan Vilella Estivill, per edificar la seva residència familiar i la seu central del seu grup d’empreses al xamfrà entre el raval de Santa Anna, la plaça de Catalunya i el carrer del Dr. Robert.

Antoni Gaudí a escriure al seu amic Eduard Toda, el 26 de novembre de 1870, quan era un jove estudiant d’arquitectura. El manuscrit original de la carta es conserva al Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) de Madrid i en aquest article es publica per primer cop la reproducció gràfica del document.

Com a investigador del patrimoni arquitectònic, l’autor aporta fets i projectes que, des de diferents vessants, relacionen els dos genis de l’arquitectura catalana, tant a Reus com a la resta de l’Estat.

Extracte de l’assaig de Teresa Blanch publicat al Llibre d’artista G, editat amb motiu de l’exposició Oblidar Gaudí (de 100 a zero), de Salvador Juanpere, oberta a la Galeria Antoni Pinyol el dia 13 de Juny de 2026.