Isabel-Clara Simó, l’amiga estimada, la dona valenta, l’escriptora admirada, va morir el dia 13 de gener de 2020. Una pèrdua personal insubstituïble que ha deixat una obra sòlida i un mestratge savi als seus contemporanis i a la cultura catalana del futur.
El cas que presentem en aquest article pot ser paradigmàtic de com va funcionar la repressió franquista de la postguerra, especialment pel que fa a les motivacions que tenien els delators, acusadors, jutges i fiscals militars. El mòbil genèric de la ideologia feixista, volent eliminar els qui pensen diferent d’un mateix, es complementava sovint amb un altre element bàsic de l’activitat repressora: els odis personals, les enveges, els interessos…, adobats amb la vulneració de la veritat, amb la calúmnia com a eina d’acusació. El lector trobarà una mica de tot això en aquest episodi que s’esdevingué, l’any 1936, a Guadalajara, Beneixama i Alacant i, els anys 1939-1944, a Beneixama, Villena i les presons de Monòver i Alacant.
