Des de la conquesta i la repoblació s’analitza una integració valenciana a la catalanitat no sempre senzilla perquè s’ha passat per moments molt complicats com quan es van dictar els Decrets de Nova Planta o quan es va passar pel franquisme, però s’ofereix la imatge d’un poble sempre amb ganes de superar les dificultats i tirar endavant. Es pronostica, així, i es desitja, la independència plena de la nació.
El cas que presentem en aquest article pot ser paradigmàtic de com va funcionar la repressió franquista de la postguerra, especialment pel que fa a les motivacions que tenien els delators, acusadors, jutges i fiscals militars. El mòbil genèric de la ideologia feixista, volent eliminar els qui pensen diferent d’un mateix, es complementava sovint amb un altre element bàsic de l’activitat repressora: els odis personals, les enveges, els interessos…, adobats amb la vulneració de la veritat, amb la calúmnia com a eina d’acusació. El lector trobarà una mica de tot això en aquest episodi que s’esdevingué, l’any 1936, a Guadalajara, Beneixama i Alacant i, els anys 1939-1944, a Beneixama, Villena i les presons de Monòver i Alacant.
