Aquest article es basa en la conferència impartida el dijous 10 de març del 2016 a les Jornades d’Arquitectura Modernista «Domènech i Montaner i el seu temps», organitzades pel Centre de Lectura de Reus.
Lluís Domènech i Montaner va néixer a Barcelona el 27 de desembre del 1849 en una família benestant. El seu pare era considerat com un dels enquadernadors més prestigiosos de l’Estat i la seva mare descendia de la família Montaner, que havien sigut ciutadans honrats de Barcelona i comptaven, des del segle xvi, amb propietats a Canet de Mar. Domènech va estudiar Ciències Exactes, Físiques i Naturals a la Universitat de Barcelona i després va ingressar a l’Escuela Especial de Arquitectura de la Real Academia de San Fernando a Madrid. L’any 1873 va rebre el títol i, un any després, Domènech ingressava com a professor a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona. Malgrat tot, els orígens professionals van ser durs i els encàrrecs escassejaven. Els primers treballs domenequians són bàsicament els familiars i juntament amb el també arquitecte Josep Vilaseca participen en diferents concursos per anar fent-se un nom. Per a la família farà la reforma de la casa de pisos de la seva mare (1876), a la ronda Universitat, un altre bloc per al seu oncle Ramon Font (1881) i, mitjançant un altre oncle, l’editor Ramon Montaner, Domènech rep l’encàrrec de fer una torre d’estiueig (1878) per a Francesc Simon, que era soci de Montaner. Poc després l’oncle Ramon li encarrega un altre projecte, la seu de l’editorial Montaner i Simon al carrer d’Aragó, la primera obra important de l’arquitecte. A Canet de Mar, el seu germà Eduard li encarrega la reforma d’un edifici per convertir-lo en la seu de l’Ateneu Canetenc, però podem dir que són obres inicials ja que a Domènech l’èxit li arriba amb els projectes de l’Exposició Universal del 1888, amb el Cafè Restaurant, la reforma de la Casa de la Ciutat i el Gran Hotel Internacional. En aquest moment Domènech es consolida com a arquitecte de prestigi, surt contínuament a la premsa catalana i també a la de Madrid i, a partir d’aquí, li aniran encarregant projectes importantíssims com ara la reforma del Seminari de Comillas i les diferents obres d’aquesta població càntabra —la reforma del cementiri, el monument al marquès, la Fuente de los Tres Caños, el Panteó Piélago, etc.— a banda d’obres a la mateixa ciutat de Barcelona, com el Palau Montaner i la Casa Thomas i, a Canet de Mar, la Casa Roura i el projecte de reforma del Castell de Santa Florentina, entre d’altres.
L’empremta de Lluís Domènech i Montaner a Reus l’hem d’atribuir a l’advocat, polític catalanista i bibliòfil Pau Font de Rubinat. Sense l’amistat de Domènech amb Pau Font, possiblement l’arquitecte no hagués bastit res al Baix Camp. Domènech i Montaner era amic íntim de Pau Font des de feia anys. Domènech, com a home fort del primer catalanisme, va presidir la primera Assemblea de la Unió Catalanista del 1892, popularment conegudes com a Bases de Manresa. Pau Font de Rubinat va ser el representant de Reus a l’assemblea i un dels ponents redactors de les famoses Bases. Bé, va més enllà de redactor ja que Pau Font era tresorer de la Junta Permanent de la UC, de la qual Domènech i Montaner era el president. I a les diferents sessions de les Bases de Manresa Pau Font va substituir puntualment Domènech en la presidència quan l’arquitecte s’havia d’absentar de la sala. Per tant, Pau Font s’erigeix des d’inicis de la dècada dels 90 del segle xix com un dels homes de confiança de Domènech en l’organització catalanista.
Quan el novembre del 1896 un grup de prohoms reusencs decideixen constituir notarialment una societat amb el nom de «Manicomio de Reus» per fer un centre psiquiàtric modern, el mateix Pau Font, acompanyat pel Dr. Emili Briansó i l’arquitecte Pere Caselles, visitaran Domènech a Barcelona per fer-li l’encàrrec del nou centre hospitalari reusenc. El 5 de novembre del 1897 Domènech va presentar el projecte definitiu, que plantejà com un hospital jardí, a l’estil dels centres sanitaris moderns europeus com el Saint Thomas Hospital de Londres o d’altres hospitals pavellonals que existien a França, Alemanya i també als Estats Units. A Catalunya, l’Institut Psiquiàtric Pere Mata fou una innovació total si deixem de banda els primers pavellons de la Casa de Maternitat de Barcelona, a les Corts, obra de Camil Oliveras. I a l’Estat tenim com a precedent únicament l’Hospital Militar de Carabanchel a Madrid o el de Bilbao.
La construcció modèlica de l’Institut Pere Mata és determinant per donar continuïtat a la presència de l’arquitectura de Domènech i Montaner a Reus. El Pere Mata va donar a conèixer Domènech i Montaner i gran part de les obres residencials que bastirà a la capital del Baix Camp les farà per als socis accionistes de l’institut psiquiàtric de la Sociedad Manicomio de Reus. Domènech es converteix, d’aquesta manera, en un dels arquitectes més preuats de la burgesia reusenca. De fet, dels 35 socis accionistes del Pere Mata, quatre van fer encàrrecs particulars a Domènech. En percentatge, gairebé el 12% dels accionistes del Pere Mata van encarregar-li obra, com el comerciant Joaquim Navàs, el notari Pere Rull, l’advocat Pau Font de Rubinat i el Dr. Emili Briansó.
Casa Navàs (1901-1908)
El projecte més emblemàtic de Domènech a Reus seria la Casa Navàs (1901-1908). Si Domènech intenta fer arquitectura total, la Casa Navàs és la seva obra total. Intenta aplegar en un sol edifici tot el seu corpus tècnic i artístic acumulat durant dècades. Joaquim Navàs i Padró, comerciant de teixits que consolida una fortuna important, va encarregar a l’arquitecte una casa residencial al Mercadal, amb una botiga magatzem a la planta baixa. La Casa Navàs serà una obra de llarga durada que va començar el 1902 i no es va acabar totalment fins al 1908, amb un resultat espectacular. La Casa Navàs marcarà estil i serà un precedent d’altres treballs com la Casa Lleó Morera i el Gran Hotel de Palma de Mallorca.
Casa Rull (1900-1902)
La Casa Rull, situada al carrer de Sant Joan, també és una obra singular de Domènech a Reus. Pere Rull i Trilla va néixer a Falset. Catalanista convençut, l’any 1883, després de guanyar la plaça de notari a Reus, va ser un dels fundadors de l’Associació Catalanista de Reus, juntament amb Bernat Torroja, Eduard Toda, Pau Font de Rubinat, Ramon Vidiella i d’altres. Rull va encarregar el projecte a Domènech i va projectar una casa on es combinava la residència amb la notaria, una mansió amb reminiscències medievals, bastida amb maó vist.
Biblioteca Pau Font (1908-1910)
Domènech també va treballar per a Pau Font de Rubinat, que li va encarregar obres menors com un projecte de canalització per al reg dels jardins de la seva casa de camp i una obra interessantíssima, la seva biblioteca, situada al carrer de les Galanes, 19.
Domènech va fer el projecte decoratiu de l’espai interior, de gran alçària, amb prestatgeries de fusta a dos nivells que volten part de l’estança i ho combina amb diferents elements escultòrics com són les escales helicoidals i la llar de foc, atribuïda a Eusebi Arnau. També són interessants les vitralleries del carrer de les Galanes i el marc escultòric que envolta la porta d’accés a la biblioteca.
Casa Gasull (1911-1916)
L’ascens comercial d’Olis Gasull es va traduir amb un augment continuat de les vendes i el consegüent augment de la seva producció. L’any 1910 Fèlix Gasull Roig va decidir fer un nou magatzem al carrer de Sant Joan amb dos habitatges a les plantes superiors. Les obres van començar el 1911 i l’any 1914 el magatzem ja estava acabat ja que Fèlix Gasull va demanar el permís corresponent a l’Ajuntament per iniciar l’activitat, amb la instal·lació d’un motor elèctric de quinze CV de força. Dos anys després finalitzaven els treballs decoratius dels pisos. És una obra poc domenequiana, amb paraments llisos i poca volumetria.
Altres edificis
A banda de les grans cases burgeses, el llegat tipològic de Domènech a Reus és més ampli i divers; l’arquitecte també va projectar un monumental teatre circ, la reforma del vestíbul de la Societat El Círcol de Reus, una capella panteó al cementiri de la ciutat, un cinema i un magatzem.
Els treballs per al Círcol de Reus (1898-1900)
L’any 1900 El Círcol de Reus va encarregar a Domènech que projectés la reforma de l’escala del vestíbul de la seu social, situada a la plaça de Prim. Domènech va presentar una proposta d’escala senyorial, molt semblant a la que també havia fet, en aquell moment, a l’entrada de la Casa Thomas del carrer de Mallorca de Barcelona, però al final el projecte domenequià no es va realitzar. Com tampoc es va realitzar el projecte monumental de teatre circ que la mateixa entitat va encarregar a Domènech al carrer de Sant Joan, on avui hi ha el mercat.
Capella Margenat (1905)
La capella Margenat, situada al cementiri de Reus, va ser un encàrrec decoratiu del panteó ja existent que era propietat de Josep Margenat i Fàbregas. Domènech va projectar un sostre amb volta reticular que combina la volta de creueria i l’estrellada. Les parets estan revestides amb marbre groguenc en formes quadriculades i sobresortides i es combina amb mosaic de tessel·les d’estil romà i creus de malta de color blau clar.
Si comparem la capella Margenat amb altres projectes de Domènech, veurem que té gran similitud amb la cripta funerària del Castell de Santa Florentina de Canet de Mar. En ambdues obres identifiquem la utilització de pilars o columnes mig embotides en les parets i amb la peculiaritat que no descansen sobre el paviment, sinó que es recolzen sobre permòdols.
El Kursaal (1908-1909)
Al mateix temps que Lluís Domènech treballava en el projecte del magatzem de la fàbrica Jover de Canet de Mar, l’arquitecte també ideava l’edifici del Kursaal de Reus, una sala de cinema que mantenia trets arquitectònics i materials comuns amb l’edifici fabril de Canet. El Kursaal va ser un encàrrec del Dr. Emili Briansó i Planas —metge fundador de l’Institut Psiquiàtric Pere Mata— a Lluís Domènech i Montaner, si bé els plànols els va signar Pere Domènech i Roura, que de ben segur que hi va col·laborar i va dirigir les obres. És del tot conegut que, durant aquells anys, Lluís Domènech traspassava la direcció de l’obra al seu fill, com va fer també amb el projecte de la fàbrica Jover de Canet o el Celler Cooperatiu de l’Espluga de Francolí. Permeteu-me que llegeixi una notícia publicada al diari Lo Camell: periódich satíric, del 13 de novembre de 1909 on es deia que:
Los Domenech, pare y fill, no han temut lo passar per inmodestos y per aqui’ls tenim aixecant monuments a les desventures humanes. Pera debutar, comensaren lo nostre temple de la Sagrada Familia, lo Manicomi de Reus, […] No contents ab aquest monument, los Domenech, pare y fill, aixecaren un altre edifici pel senzillisim gust d’arruinar al propietari [en referència al Dr. Briansó].
Magatzem Llopis (1911)
El magatzem Llopis, situat al raval de Sant Pere núm. 5 completa la diversitat tipològica d’obres de Domènech a Reus. L’arquitecte projectà un edifici per emmagatzemar-hi fruita seca per a Joan Llopis Fontana, que es dedicava a la compravenda d’avellanes.
El magatzem Llopis és un edifici de gran capacitat i mesures, de planta rectangular i amb façanes obertes als tres carrers. L’alçària de l’edifici conté baixos i tres pisos al raval de Sant Pere, mentre que el parament del carrer d’Eugeni Mata i el de Baix de Sant Salvador es rebaixa una planta.
Les tres façanes tenen una composició típica de l’arquitectura industrial manchesteriana, que es caracteritza per la verticalitat i per la repetició regular de les entrades i els finestrals a tots els nivells.
Per a Josep Llopis Fontana, Domènech també va reformar la Casa Llopis, que es troba davant mateix del magatzem, si bé és una obra molt discreta, condicionada, en part, per l’estètica historicista de l’edifici original.
Aquest és, de manera sintètica, el resultat de l’empremta arquitectònica de Lluís Domènech i Montaner a Reus. Qualitativament i quantitativament la ciutat de Reus és dipositària d’un llegat modernista interessantíssim i ben representatiu per fer emergir tots els elements que caracteritzen l’arquitectura de Lluís Domènech i Montaner. I la millor manera de demostrar-ho és analitzant-los.
Una arquitectura funcional
El primer que caracteritza l’arquitectura domenequiana és la ruptura amb els estils vigents fins aquell moment. Domènech va rebutjar els estils historicistes com ara el neoclassicisme, que era l’estil més utilitzat pels grans arquitectes del moment, i va apostar per l’eclecticisme com a camí per trobar un nou art.
L’arquitecte utilitzarà la tribuna de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona com a altaveu per difondre els canvis artístics, paral·lelament va portar a terme una modernització del pla d’estudis del centre docent i va introduir assignatures com l’acústica i la llum natural en els edificis, conceptes que fins aquell moment eren totalment secundaris.
D’altra banda, Domènech inicia una recerca d’elements que permetin renovar l’arquitectura. L’any 1878 Domènech va publicar part del seu corpus doctrinari en un article titulat «En busca d’una arquitectura nacional». Ho farà a La Renaixensa. En aquest article Domènech parla de la necessitat d’assolir una arquitectura moderna, d’acord amb les singularitats del territori. Al mateix temps, l’article defensa la renovació tècnica i la recerca d’un nou concepte d’ornamentació que doni l’empremta pròpia al país. Es busca el nou art català. Domènech pretenia innovar i prioritzava aquesta renovació, que no només havia de ser estilística, sinó també funcional i que havia de permetre als arquitectes establir unes noves relacions entre l’estructura i l’ornamentació de l’edifici.
I l’Institut Pere Mata és un bon exemple per raonar-ho. Al Pere Mata, Domènech plantejava realitzar un complex hospitalari a mode de ciutat jardí, amb pavellons separats per especialitats i sexes, en un gran espai obert amb vistes sobre la ciutat. Els diferents edificis es distribuïen a banda i banda d’un passeig central, per malalties, especialitats i fins i tot per la condició econòmica dels pacients, de manera que cada pavelló s’adaptava al poder adquisitiu dels malalts. La racionalitat de la distribució aportava funcionalitat a l’equipament. Ho va fer en el Pere Mata i ho va tornar a repetir, pocs anys després, a major escala, en el projecte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Tal vegada el model del Pere Mata l’hem d’anar a buscar en un altre treball no reeixit, el de les Institucions Provincials de Barcelona, que Domènech va realitzar entre el 1879 i el 1884, però que, a diferència dels projectes dels dos complexos hospitalaris, on fa pavellons que envolta amb jardins, en aquell cas, Domènech plantejava bastir un gran edifici urbà amb illes de jardins interiors.
L’Institut Pere Mata (CEDIM), les Institucions Provincials (AHCOAC) i l’Hospital de Sant Pau (AHCOAC) són un bon exemple d’arquitectura racional
Si exemplifiquem la funcionalitat de l’arquitectura domenequiana amb una altra obra, el magatzem Llopis, veiem que també fou concebut com un gran espai sense murs interiors de tancament. Domènech va resoldre la diafanitat de les plantes i va disposar, per a cada nivell, d’un forjat de voltes de maó pla que se sostenen únicament amb deu pilars de ferro colat. És un magatzem destinat exclusivament a una activitat econòmica, però Domènech el dota d’una càrrega estètica com a valor afegit. Per exemple, a les columnes de fosa, l’arquitecte hi dissenya collarins circulars al fust, uns capitells octogonals i altres d’estil jònic, però amb les dues volutes curiosament invertides.
La funcionalitat de l’arquitectura domenequiana a vegades calia acompanyar-la d’un desenvolupament racional de les tècniques constructives. Si ens centrem en el magatzem de la Casa Gasull, veiem que es projecta com un espai encara més diàfan que el magatzem Llopis. Domènech resol el magatzem Gasull amb l’estructura de revoltons sostinguts per jàsseres metàl·liques reforçades amb arcs rebaixats que van permetre a Domènech prescindir dels típics pilars de fosa que trobem a totes les naus industrials.
Interior del magatzem Llopis i del magatzem Gasull (CEDIM)
Si amb Gaudí la forma determina la funció, amb Domènech la funció de l’edifici determina la seva morfologia… Això és avançar-se a l’arquitectura racionalista. Per al projecte del teatre circ de Reus Domènech va estudiar quina era la forma més indicada per fer-lo funcional. Domènech parteix de la preocupació pel fenomen de l’acústica i fa diferents proves sobre la refracció del soroll, tant per als paraments com per al sostre del teatre. I després, decideix quina forma dona a l’edifici. El projecte del teatre circ, malgrat que no s’executés, va ser, sens dubte, un interessant exercici de composició monumental, equiparable a altres projectes com el paranimf que va projectar per a les Institucions Provincials de Barcelona o bé també al projecte de teatre que va proposar fer a la plaça Nova de la ciutat comtal o, si busquem obres més conegudes, podríem citar, sense cap mena de dubte, el Palau de la Música.
Domènech tenia un interès especial per l’acústica per fer funcionals els teatres. D’esquerra a dreta, projecte del teatre circ de Reus (AHCOAC), projecte del teatre de Barcelona (CEDIM) i projecte de paranimf de les Institucions Provincials (AHCOAC).
Una arquitectura que evoca a la natura i el moviment
El Modernisme de Domènech i Montaner adopta composicions i traçats orgànics. La línia de la corba, el típic coup de fouet, preval sobre la recta i també atorga asimetria als seus edificis. L’arquitectura domenequiana planteja un clar trencament amb la rigidesa dels estils historicistes del moment. A la balustrada de la Casa Rull hi ha representats uns elements vegetals i florals que s’inclinen i produeixen també un balanceig de moviment. Ningú pot dubtar que Domènech farà una arquitectura dinàmica i per assolir-la ja sabem que atorga una gran càrrega decorativa vegetal als seus edificis. Si a l’Art Nouveau les flors evoquen el retorn al passat, el retorn als orígens, en l’arquitectura domenequiana les flors simbolitzaran l’esclat de la vida, el moviment… el batec… perquè el Modernisme domenequià aspira a ser un art viu i valent. I per assolir els objectius, Domènech integra en els seus edificis gran quantitat d’espècies florals. En tenim l’exemple magne a la Casa Navàs… L’interior és un autèntic jardí floral. Tant la fusteria o la ceràmica —de paviments i revestiments— com la vitralleria, l’escultura i, fins i tot, els teixits contenen mostres florals que van realitzar mosaïcistes com Lluís Bru, vitrallers com la Casa Rigalt, Granell i Cia, escultors com Alfons Juyol o decoradors com Gaspar Homar, els dissenys del qual són el millor complement.
De mostres florals en trobarem també als capitells, als arrambadors, als terres hidràulics i als sostres de tots els edificis domenequians de Reus. Domènech, pel seu caràcter tan científic no plasmarà, però, flors a cegues… Tot està minuciosament estudiat. Res és casual. Domènech estudia les flors, compara les diferents varietats, per després traslladar-les al vitrall, la pedra o la fusta. En el Fons Domènech de l’Arxiu Municipal de Canet de Mar, es conserven uns negatius de vidre on es poden veure margarides, roses, blauets, cascalls, roselles… Domènech fa una arquitectura gairebé científica. Fotografiava les flors, les estudiava i després les reproduïa en els seus edificis. Aquest caràcter tan natural del Modernisme domenequià veu directament de l’escola anglesa de William Morris i John Ruskin, que pretenien portar a terme una renovació de la línia i la recuperació d’allò més natural.
Una arquitectura simbòlica
Podem dir, per tant, que l’arquitectura domenequiana és una arquitectura parlant. Amb la decoració Domènech aconsegueix transmetre un missatge, amb simbolismes. Amb l’element decoratiu no només hi ha un criteri estètic —que també hi és— sinó que també pretén comunicar. Domènech pretén transmetre un missatge mitjançant les seves creacions. I les flors hi jugaran un paper transcendental per la seva lectura simbòlica. Domènech decora els capitells cilíndrics de la columna de la cantonada de la Casa Rull amb elements vegetals. S’hi pot veure la fulla del castanyer o la fulla de cep. La fulla del castanyer simbolitza la robustesa i el cep o raïm, l’abundància.
Domènech farà esgrafiar grans aríbals amb branques a les façanes de la Casa Gasull, com a referència a l’ofici de la família propietària de l’immoble i també plasma la fulla d’olivera al mosaic incrustat al foc del seu interior.
La Capella Margenat conté també uns frisos de fulles i flors. Podem identificar la passiflora, la planta de la passió, que s’associa amb la simbologia cristiana de la Passió de Jesús. També hi trobem flors de campaneta que poden representar la pietat davant la mort com en d’altres casos, l’esperança. I també hi ha llorer, molt freqüent en l’arquitectura funerària, que simbolitza sempre la glòria.
I seguint amb la simbologia, també és característic en l’obra de Domènech incorporar fauna fantàstica, tal vegada per la influència que exerceix l’art medieval en el Modernisme domenequià. La façana principal de la Casa Rull conté un fris escultòric amb dos grius encarats que simbolitzen la força. De grius, en trobarem també a l’Institut Pere Mata i a la tribuna de la Casa Navàs. I fora de Reus, a la Torre Simon (1877-1878) a Gràcia, a l’Ateneu de Canet de Mar (1885), als balcons de la Casa Lleó Morera de Barcelona i també a la façana ceràmica de la Casa Thomas. Els grius es representen amb cap, ales i urpes d’àliga i amb cos de lleó i encarnen la majestat, el coratge i també la justícia.
A la capella panteó de la família Margenat, Domènech hi va projectar uns permòdols amb la teoria de la cosmogonia, representada amb diversos animals. Hi ha una granota, que evoca el pas o la transició de l’aigua a l’element terra, un cocodril que encarna l’element terra; una salamandra, que simbolitza el foc i un drac alat a qui se li atribueix la representació de l’aire.
Simbòlicament també cal destacar els pentasquels del vestíbul de la Casa Gasull. Només traspassat el portal d’accés als pisos, Domènech va projectar una escala monumental de marbre, decorada amb arrambadors de ceràmica octogonal i botons amb forma de pentasquel. Aquests botons ceràmics, que van ser realitzats per Hipòlit Montseny, són esvàstiques de cinc braços que representen la terra, l’aigua, l’aire, el foc i l’èter, i connoten el pas del temps o les cinc etapes de la vida: naixement, joventut, edat adulta, vellesa i mort.
El griu és un animal fantàstic habitual a l’arquitectura domenequiana (CEDIM)
Foto F28: Permòdols de la capella panteó Margenat amb motius de la cosmogonia (CEDIM)
Una arquitectura de psicologia visual
Domènech jugarà també amb les il·lusions perceptuals o, el que és el mateix, amb la psicologia visual. Allò que es percep no ha de correspondre amb l’estímul distal, és a dir, amb l’objecte real. I ho farà sovint. Per exemple, per generar robustesa als edificis, bastirà grans sòcols de pedra natural a la planta baixa, farà primeres plantes amb grans obertures i reduirà les finestres del segon pis, de manera que accentua encara més la perspectiva visual. A Reus ho podem veure a la Casa Rull, a la Gasull i, fins i tot, al magatzem Llopis.
D’altra banda, Domènech reduirà els angles dels xamfrans per donar més monumentalitat als edificis. Els edificis que projecta en cantonada —que en són molts— no hi trobarem una façana principal i una altra secundària, sinó que Domènech sempre vol enllaçar una continuïtat visual entre les dues façanes. I ho fa engaltant torretes circulars o elements escultòrics al xamfrà. A la Casa Rull, Domènech decora la cantonada amb una columna que esdevé una terrassa circular al primer i al segon pis. I pel que fa a la Casa Navàs, l’arquitecte hi fa una autèntica obra d’art. Domènech dissenya una columna circular i robusta, amb un capitell que presenta un anell floral rematat per un escut amb les inicials «JN» del propietari i incorpora, a la part superior, una torre esvelta, amb tancaments de vitralleria entre les columnetes. A diferència de la torre cupulí que trobem, per exemple, a l’Ateneu de Canet de Mar o a la de la Casa Lleó Morera de Barcelona, el cupulí de la Casa Navàs quedava coronat amb un interessantíssim treball de ferro forjat que va realitzar el taller de Manuel Ballarín.
Els xamfrans domenequians contenen torretes circulars per donar continuïtat visual a les façanes dels edificis (CEDIM)
Una arquitectura de llum
Domènech capta l’atenció de la llum i la integra en els seus edificis. Sintèticament podríem dir que les obres domenequianes es basen en la combinació de l’estructura i la decoració, però també cal afegir-hi la importància de la llum. No trobarem un edifici domenequià en tota la ciutat de Reus mancat de llum natural. No entendríem l’arquitectura domenequiana sense el raig zenital entrant pels grans finestrals o per les grans claraboies dels edificis. De fet, va escriure fins i tot un manual sobre el tractament de la llum en l’arquitectura.
A la botiga de la Casa Navàs, Domènech crea un espai diàfan, amb sostres alts i il·luminats mitjançant les claraboies de la terrassa que deixen passar la llum natural al magatzem. I fa el mateix a la Casa Gasull. Bé, a la Casa Gasull crec que Domènech se supera en els dos habitatges que construeix a sobre del magatzem. Per fer fluir la llum al primer pis, foradarà el forjat del segon pis i instal·larà pavès de vidre emmotllat al sostre perquè la llum natural pugui arribar també a l’interior del primer pis. Fora de Reus, també farà el mateix a la Casa Domènech de Canet de Mar i, a Barcelona, al menjador de les Sirenes de la Fonda Espanya i al taller de la Casa Thomas.
I si seguim parlant de llum, hem de tornar a la Casa Navàs. Domènech hi farà una autèntica caixa de vidre per deixar fluir la llum de la claraboia a les parets de vidre del vestíbul. Domènech experimenta amb murs cortina en moltes de les seves obres. Al Palau de la Música Domènech crea una estructura que recobreix els paraments laterals i acaba creant una gran caixa de vidre. Als passadissos laterals del pavelló de l’Administració hi crea murs cortina, molt semblants als que també trobem al passadís del Pavelló dels Distingits del Pere Mata.
El tractament de la llum també es pot veure amb la disposició dels edificis. Intenta fer-los a quatre vents quan pot i si són en centres urbans, en cantonades. La Casa Navàs, la Casa Gasull, el Magatzem Llopis tenen tres façanes. I quan el solar no fa cantonada, recula l’edifici per fer un jardí lateral. La Casa Rull, n’és un exemple.
Domènech i Montaner va ser un arquitecte prolífic, que es va fer acompanyar dels millors artesans d’aquest país. Va ser com un director d’orquestra que marcava el ritme dels músics, però feia que tots fossin partícips de la simfonia. A ell li devem el nou concepte de la divisió del treball i l’enaltiment de les arts menors a l’altura de les majors. A ell li devem també el ressorgiment de les arts aplicades a l’arquitectura i el naixement de grans tallers de producció de ceramistes, vitrallers, escultors i ebenistes que completaran el naixent Modernisme català.
