La veritable relació familiar i financera de la família Rovellat amb Evarist Fàbregas i Pàmies

CRONOLOGIA:

1819. Naixement de Sebastiana Rovellat i Torrell. Casà amb Magí Sans i Tristán i en segones núpcies amb Magí Monné i Torroja, també vidu.

1831. Naixement de Josep Rovellat i Torrell. Agent de duanes. Es casà amb Úrsula Fàbregas i Molner, germana del pare dels germans Evarist, Ramon, Pere i Teresa Fàbregas i Pàmies.

11-02-1868. Naixement d’Evarist Fàbregas i Pàmies, en un pis sota teulada del carrer del Vent número 20 de Reus pel que els seus pares pagaven 5,50 Pessetes al mes de lloguer. El matrimoni Fàbregas i Pàmies posseïa una petita indústria tèxtil als baixos de la casa en què l’Evarist començà a treballar a l’edat de dotze anys. Començant, també aleshores, els seus estudis que li facilitaren entrar de meritori a ca l’Abelló.

21-11-1871. Naixement de Josep Rovellat i Fàbregas, a la casa número 18 del carrer Sant Elies, de Reus. Nasqué, segons consta escrit pel seu pare, “en un día sin sol”.

1875. Naixement d’Úrsula Rovellat i Fàbregas.

9-08-1879. Josep Rovellat i Torrell és un dels catorze burgesos que compraren els terrenys de l’enderrocat convent de les monges carmelites descalces de la Immaculada Concepció situat a la plaça de la Revolució -abans plaça de les monges i posteriorment plaça de Prim- per a la construcció del Teatre Fortuny, segons es desprèn de l’escriptura atorgada pel notari Josep Joan Sociats i Foraster, número 293, d’aquesta data.

17-9-1888. Mor de Josep Rovellat i Torrell. L’agent de duanes qui ensenyà el seu ofici a l’Evarist, en contractar-lo després de ca l’Abelló i a la vista dels seus estudis en càlcul mercantil. A la seva mort, el seu fill Josep tenia setze anys i l’Evarist en tenia 20. Aleshores l’Evarist continuà amb l’activitat, amb l’experiència adquirida i sense recursos econòmics comptà amb el finançament del seu cosí-germà Josep, que juntament amb la seva germana Úrsula -ambdós menors d’edat- foren els hereus.

1888. L’Evarist es dona d’alta de soci del Centre de Lectura.

1888. Naixement de Rosa Musté i Robert, a l’Arbolí, traslladant-se a Reus de joveneta per a servir a casa del matrimoni Ramon Fàbregas i Pàmies i Teresa Prats i Ferré.

1-04-1891. L’Evarist, a l’edat de vint-i-tres anys, el seu nom consta per primera vegada en el registre de la contribució industrial de Tarragona, com a agent de duanes i consignatari de vaixells.

20-05-1897. Acord del Centre de Lectura amb el Círculo Mercantil pel lloguer de la casa del carrer Major número 15 de Reus.

1899. Evarist accedeix a la Junta de govern del Centre de Lectura en qualitat de Vocal.

10-11-1899. Josep Rovellat i Fàbregas, probablement a instàncies de l’Evarist, adquireix a l’Ajuntament de Reus la parcel·la número 13 dels terrenys que ocupava l’antic Convent de Sant Joan, per un import de 885,57 pessetes, segons document original.

21-01-1900. Després d’uns primers tràmits per l’adquisició dels terrenys de l’antic Convent de Sant Joan per la construcció del local social, per un import d’unes 20.000 pessetes, el Centre de Lectura se’n desdiu, adquirint-los aleshores El Cercle, per a la construcció del Teatre Circ, com a local d’estiu.

21-12-1902. L’Evarist és elegit Vice-President de la junta de govern del Centre de Lectura.

1904. Creació de la societat Folch i Fàbregas SRC, amb un capital de 14.000 pessetes.

5-01-1904. Mor Sebastiana Rovellat i Torrell. En el seu testament detalla diversos beneficiaris i els imports que els llega, entre ells 30.000,00 pessetes a la seva neboda Úrsula Rovellat i Fàbregas, i al final del testament nomena hereu universal de tots els seus béns i drets restants  al seu nebot Josep Rovellat i Fàbregas, entre els que hi figura la casa del carrer Llovera 43 i dues cases del carrer de l’Amargura números 36 i 38, accions industrials i bancàries i diversos crèdits amb garantia hipotecària. Valorat tot plegat en 121.171,66 pessetes, segons inventari protocol·litzat notarialment. També cita en el testament el dret d’habitació al primer pis de la casa del carrer Llovera 43 a favor de la seva cunyada Úrsula Fàbregas i Moler. La majoria d’inversions, donacions amb caràcter filantròpic, compra de vaixells, arrengament de masies, etc. d’Evarist Fàbregas es produiran entre t entre el 1904, quan l’avi va rebre aquesta herència de la seva tieta Sebastiana, i el 1918, a la mort de l’avi, el seu benefactor.

18-06-1904. Casament de Josep Rovellat i Fàbregas i Teresa Fusté i Escoda.

25-08-1905. Naixement d’Evarist Fàbregas i Musté, a Barcelona. Prèviament, sense cap motiu aparent, la seva mare, Rosa Musté, que només tenia 17 anys, s’havia traslladat a Barcelona. Al nadó li posà de nom Evarist. No sabem si perquè n’era el pare o per comprometre’l. La qüestió és que l’Evarist ho va acceptar. La paternitat d’aquest fill és un tema que ha generat alguns dubtes.

1906. Evarist és elegit president del Centre de Lectura.

1906. Evarist compra el vaixell Colón mitjançant finançament familiar i bancari, que rebateja amb el nom de la seva mare, Teresa Pàmies.

1906. Constitució de la societat Fàbregas i Garcias S.R.C., amb un capital de 50.000 pessetes.

1906. L’Evarist compra un segon vaixell.

1906. L’Evarist compra un tercer vaixell, el Teresa Fàbregas.

18-01-1914.  Naixement de Josep Fàbregas i Musté.

28-06-1914. S’inicia la Primera Guerra Mundial.

1915. L’Evarist reforma el Mas dels Frares, que havia comprat anteriorment.

1915. L’Evarist compra un nou vaixell.

17-06-1916. Escriptura de compra i venda de la casa número 15, del carrer Major de Reus, atorgada per Donya Maria de Miguel i de Suelves a favor de la Societat Centre de Lectura. Escriptura número 171 per un import de 83.000 pessetes, autoritzada per l’advocat D. Josep Loperena i Romà, a Reus, a la data indicada. A instàncies del senyor Loperena l’escriptura inclou la clàusula coneguda del 5%, en el sentit que en cas de necessitat l’Evarist cobraria aquest percentatge anual sobre el capital aportat per aquesta operació.

1916. L’Evarist satisfà les obres de reforma del local social del Centre de Lectura.

1916. Reforma també la Torre del Fàbregas, a la carretera del Morell.

16-10-1916. En aquesta data, davant el notari, nacionalista i republicà Joan Loperena i Romà s’inscriu la constitució de la societat Fàbregas i Recasens SRC, amb un capital de 260.000 pessetes, aportant-ne 250.000 pessetes l’Evarist i 10.000 pessetes l’Eduard Recasens. L’escriptura preveu que els beneficis es repartiran en proporció de dues terceres parts per l’Evarist i una tercera per l’Eduard Recasens, que només amb un 4% de capital té dret a un 33% dels beneficis, el que li exigia, per la seva part, una dedicació més gran al negoci. El 12 de febrer de 1917, la societat Fàbregas i Recasens SRC obre al públic una oficina a la rambla dels Estudis número 4, de Barcelona.

1917. L’Evarist satisfà el cost de la compra de dues cases del carrer de l’Abadia per engrandir l’escenari del Teatre Bartrina.

1917. Es concedeix a l’Evarist el títol de president honorari del Centre de Lectura.

25-06-1918. Mor Josep Rovellat i Fàbregas al seu domicili del primer pis del carrer Llovera 43, de Reus. Fins a la seva mort, el meu avi, Josep Rovellat i Fàbregas, finançà a l’Evarist en tot el que aquest li demanà, ja des de l’inici, per manca de recursos, com en el transcurs dels anys d’activitat. La vídua, Teresa Fusté i Escoda, que morí el 31-03-1966, quan jo ja tenia vint-i-cinc anys, pogué explicar-m’ho de viva veu, quan parlant del tema em deia. “Ai!, els viatges que feia l’Evarist a casa nostra” i quan marxava la meva àvia li deia al seu marit: “Rovellat, per què li has deixat? No veus que si li va malament no te’ls tornarà aquests diners!”.

12-07-1918. Escrit del Procurador Andreu Grau Canals en nom d’Úrsula Fàbregas i Molner, vídua de Josep Rovellat i Torrell, dirigit al Jutge Municipal demanant la citació de la seva nora, Teresa Fusté Escoda, vídua de Josep Rovellat i Fàbregas, habitant a la casa del carrer Llovera número 43, primer pis. Sol·licita el desnonament de Teresa Fusté i els seus dos fills menors.

15-07-1918. Data de la cèdula de citació del Jutjat Municipal de Reus contra Teresa Fusté i Escoda, vídua de Josep Rovellat i Fàbregas.

1-10-1918. Document de conciliació entre Úrsula Fàbregas i Molner i Teresa Fusté Escoda, amb la mediació d’Evarist Fàbregas i Pàmies, nebot de la demandant. L’acord consisteix amb el pagament de 5.000 pessetes per part de Teresa Fusté Escoda a Úrsula Fàbregas i Molner, comprometent-se aquesta a no reclamar res més i conseqüentment Teresa Fusté i Escoda i els seus fills pogueren tornar al primer pis del carrer Llovera, 43. En el mateix document, l’Úrsula Fàbregas lliura, seguint el seu requeriment, les 5.000 pessetes al seu nebot Evarist Fàbregas i Pàmies en concepte de dipòsit a un interès per anticipat del 6%. Aquest document porta la signatura de l’Evarist, en canvi, no hi ha cap més document signat corresponent als lliuraments dineraris que rebia, gràcies, per una part, per la confiança entre ells dos cosins-germans i per altra la poca importància que el meu avi deuria donava a la seva fortuna obtinguda amb molta facilitat, sense esforç, essent molt jove. Fortuna que es veié incrementada l’any 1904 per l’herència de la seva tieta Sebastiana, fortuna valorada, segons inventari notarial, en 121.171,66 pessetes.

26-10-1918. El Teatre Bartrina, encara que s’inaugurà definitivament amb la totalitat dels treballs decoratius de l’artista barceloní Josep Rocarol i Faura l’any 1920, en aquesta data tingué lloc l’acta inaugural amb la lectura d’un text per part de la Junta directiva del Centre de Lectura i tot seguit amb la representació de L’encís de la glòria, d’Ignasi Iglésies, que, present a la sala, es veié obligat a sortir a l’escenari per rebre l’aplaudiment del públic. Durant el trimestre inaugural entre l’octubre de 2018 i gener de 2019 es representà La Dida, d’en Frederic Soler, amb el pseudònim Serafí Pitarra.

1919. L’Evarist reforma el mas del Plana, antic mas d’Aixemús o del Bessó.

5-04-1919. El Banc de Reus amplia capital en 5.000.000 pessetes, subscrites per Fàbregas i Recasens, que agafen el control i la gestió del banc.

30-08-1919. Dia de Santa Rosa. L’Evarist organitza una festa al reformat mas del Plana, amb la participació de la Banda Municipal de Reus. Els assistents, entre autoritats, amics, financers, sense oblidar-se de part de la burgesia catalana, els anuncià la celebració de l’onomàstica de la seva parella i els participà el seu pròxim enllaç matrimonial.

18-09-1919. Casament de l’Evarist Fàbregas i Pàmies i Rosa Musté Robert a l’església parroquial de Sant Gervasi Mare de Déu de Montserrat, de la Bonanova a Barcelona.

6-02-1920. Naixement de Teresa Fàbregas i Musté.

1-07-1920. En aquesta data començà a operar el recentment constituït Banc de Catalunya, creat per Fàbregas i Recasens. El seu capital social de 25.000.000 pessetes estava representat per 50.000 accions de 500,00 pessetes cadascuna, encara que inicialment només es posaren en circulació les primeres 20.000 accions per un import nominal de 10.000.000 pessetes. Establert el Consell d’Administració amb Evarist Fàbregas, president, Eduard Recasens, vicepresident, i Pere Coromines, secretari.

1920. Construcció de la casa del Raval de Santa Anna 80 de Reus, en la que en els baixos s’hi traslladà la farmàcia Ornosa.

30-10-1921. En aquesta data es concedeix a l’Evarist el nomenament de fill predilecte de Reus en un acte a l’Ajuntament.

15-01-1922. En aquesta data començà inicialment a operar la societat Transportes S.A., que no és altra que la continuació de l’activitat que desenvolupava l’Evarist, al seu nom, des de l’1-04-1891, o, millor dit, des de la mort del meu besavi Josep Rovellat i Torrell el 17-09-1888. El capital social de Transportes S.A. es correspon al valor de la companyia en aquell moment. Quedà molt bé, a la vista de l’opinió pública, socialitzar l’empresa i donar participació a tot el personal, però oblidant-se de la família Rovellat, que li va facilitar generosament l’activitat.

1929. A causa d’una investigació oficial, s’acorda instal·lar un teló metàl·lic al Teatre Barrina en el que l’Evarist mantenia un contracte d’arrendament. Davant del preu elevat de la millora decideix rescindir el contracte d’arrendament si es troba algú interessat a complir amb un arrendament sempre que sigui superior a l’actual. En aquest cas el senyor Amadeu Trius de Barcelona, que ja tenia arrendat el Teatre Fortuny i Circ, oferí nou mil pessetes anuals. Una vegada acceptat el canvi per la Junta del Centre de Lectura s’accedeix al traspàs. Es fa constar en el contracte que se cedeix de franc a l’Evarist Fàbregas la primera llotja de la platea.

14-04-1931. Proclamació de la República. Evarist Fàbregas, alcalde de Reus.

7-07-1931. Suspensió de pagaments del Banc de Catalunya i, conseqüentment, del Banc de Reus.

24-09-1931. Martí Baiges és nomenat nou batlle de Reus, després de la renúncia de l’Evarist.

1-08-1932. L’Evarist demana al Centre de Lectura el pagament del 5% sobre les 83.000 pessetes que costà el Palau Tamarit, més el 5% del valor de les dues cases del carrer de l’Abadia comprades posteriorment, d’acord amb l’estipulat contractualment en el seu dia a instàncies de l’advocat Josep Loperena i Romà.

1934. Venda del Banc de Reus al Banc Hispano Colonial.

17-09-1937. Durant la guerra civil bombardeig sobre Reus, alguna de les bombes sobre el Centre de Lectura provocant la mor de la bibliotecària Regina Figuerola.

1-10-1937. L’Evarist refusa cobrar el 5% esmentat anteriorment, per contribuir d’aquesta manera a què el Centre de Lectura pugui destinar aquest import a les obres necessàries de rehabilitació després del bombardeig.

18-9-1938. Mor Evarist Fàbregas i Pàmies, a Barcelona.

1942. Liquidació del Banc de Reus.

28-10-1955. Trasllat de les restes mortals d’Evarist al Cementiri General de Reus, en presència de familiars. En aquell moment del trasllat es dona la coincidència de trobar-s’hi tres persones amb el mateix nom i primer cognom.  Es tractava de la seva germana Teresa Fàbregas i Pàmies, la seva filla Teresa Fàbregas i Musté i la seva neboda Teresa Fàbregas i Ponsoda. També hi assistí en aquest acte la vídua Rosa Musté i Robert. Dels fills, l’Evarist havia mort l’any 1944, i el Josep, que morí l’any 1988, no hi assistí. Vivia al Gran Bilbao, al barri d’Arenas de Getxo, i estava casat amb M. Teresa Sasiain Marquiegui.

1960. Mort de Rosa Musté i Robert, és enterrada a la mateixa sepultura que l’Evarist i altres familiars al Cementiri General de Reus.

Fins aquí he relatat una faceta de l’Evarist Fàbregas i Pàmies desconeguda per a la majoria de les persones que sempre l’havien venerat, i ho he fet de la manera més equànime i circumspecte possible.