Una professora de dibuix i una de filosofia coincideixen a l’Institut Domènech i Montaner de Reus just l’any en què es commemora la figura de l’arquitecte. S’encomana a l’institut donar a conèixer l’obra de Domènech i Montaner a la ciutat, a la resta de centres educatius. Les dues docents es veuen involucrades en la proposta. Mantenen una conversa entre classes, al passadís, sobre possibles idees per dur-lo a terme. Sona el timbre. La xerrada queda a mitges. Un cafè a l’estona d’esbarjo reprèn el diàleg. Apareix la idea que, a banda de l’encàrrec, podríem fer un conte, entre les dues, una escriu i l’altra il·lustra, i parlem de l’obra de Domènech i Montaner a Reus. Un altre timbre. Més classes. Més converses. Una abella i cinc hexàgons. La Núria Capella i la Carme Merlo.
I així comença la història del nostre conte.
El que volíem era donar a conèixer el patrimoni de Domènech i Montaner que tenim a Reus als seus habitants més menuts. Teníem clares les cinc obres de què parlaríem, però necessitàvem algun fil conductor que ens permetés anar de l’una a l’altra. Com a l’inici de Forrest Gump on el vol d’una ploma et duu al protagonista o aquella altra pel·lícula en què un paper et porta on realment has de mirar. Així va ser com va aparèixer la idea de l’abella, perquè podia volar d’edifici en edifici. Una abella ens encaixava a la perfecció. La ruta modernista de Reus està marcada amb plaques daurades que són hexàgons, i les abelles viuen en cel·les hexagonals, podríem dir que d’un color semblant. En les obres arquitectòniques de què volíem parlar hi havien participat diversos especialistes i en un rusc també hi ha construccions i feines especialitzades. A més, les abelles són uns animals que podem trobar a la ciutat i ens semblava que calia donar-los visibilitat perquè la seva població està en una greu recessió. I així fou com l’Apis es va convertir en la protagonista del conte.
A l’abella Apis l’acompanyen altres bestioletes que podem trobar a Reus i que ens ajudaran a conèixer les obres de Domènech. Es tracta d’animalets relacionats amb els llocs on apareixen, i que ens resultaven simpàtics: una aranya, un pardal, un tudó i una papallona. Trobem aranyes als racons dels jardins, pardals al centre de la ciutat, tudons a la Boca de la Mina, i la papalloneta del cementiri ens permet parlar de la transformació de la vida i la mort, i fer presents les papallones que recentment poblen un arbre molt especial. Tot i que també són urbans i molt presents, vam descartar coloms, rates i paneroles. El nom dels animals que surten al conte (Apis, Arane, Passeri, Palumbus i Icarus) prové del seu nom científic, i això ens permetia obtenir noms neutres que no en determinessin el sexe.
El conte explica l’aventura d’una abella que té el rusc al pati de l’Institut Domènech i Montaner de Reus i sent curiositat per conèixer qui dona nom al lloc on viu. L’aranya Arane i el vent de Mestral li donaran la primera empenta per començar l’aventura que viurà l’Apis a la recerca dels hexàgons daurats de les obres de l’arquitecte. D’aquesta manera, seguint el periple de la nostra abella descobrim on es troben els edificis de Domènech i Montaner, en coneixem algunes curiositats, fem present part del passat de la nostra ciutat i també parlem de temes poc habituals, com les malalties mentals o la mort.
Així doncs, Els hexàgons daurats és un conte per ser escoltat, explicat i llegit, en funció de l’edat, el moment i la situació. A través del conte es fan evidents elements que formen part de l’escenari de la ciutat per on passem sovint, volem desemmascarar de la quotidianitat el nostre patrimoni i donar-li nom i entitat. A través del conte els infants amplien vocabulari i coneixements mentre segueixen el vol de l’abella per tota la ciutat. La majoria de les construccions que apareixen al conte són fàcilment identificables en els passejos per Reus, així com la referència a altres llocs emblemàtics de la ciutat, com el gegant indi del carrer de Sant Joan, la plaça del Prim i la de la Llibertat, la Boca de la Mina, etc. D’altra banda també es donen a conèixer altres espais menys concorreguts, com l’Institut Pere Mata i la capella Margenat al Cementiri General de Reus.
Així doncs, la canalla que acompanyi l’Apis en la seva aventura aprendrà de forma amena i alhora enriquidora aspectes rellevants de la nostra ciutat i, en particular, de l’obra de Domènech i Montaner. Esperem que Els hexàgons daurats us sigui mel!